Les negociacions per aprovar la Llei de Residus, actualment aturada al Senat, posa sobre la corda la gestió de residus a Catalunya amb mesures centralitzadores i en contra d’una experiència consolidada.
La consellera Jordà reclama que la futura llei espanyola de residus blindi el cànon català, amenaça el model de fiscalitat ambiental de Catalunya implantat el 2004, i que va ser eliminat en el text aprovat pel Congrés dels Diputats el passat mes de desembre. El Projecte de Llei elimina aquest impost o cànon que en el seu moment va ser fruit d’un ampli consens i que té un marcat caràcter finalista, ja que els recursos sols retornen, en part, als qui l’han pagat, però sobretot i en la seva majoria són destinats i reinvertits en la gestió dels abocadors i incineradores i també per finançar infraestructures que faciliten la recollida selectiva i es destinen també a convocar ajuts per a ens locals per millorar-ne la gestió; la distribució de retorn es decideix en les juntes del cànon, on tots els sectors són representats.
Aquesta unificació d’àmbit estatal és contraproduent es miri com es miri, ja que, si funciona bé a Catalunya, per què no seguir el model en altres comunitats? O bé excloure’n i respectar els disset anys de funcionament que són valorats positivament pel govern i els sectors afectats en aquest sentit, excloent-la d’aquesta llei. Es prioritza la mala gestió per unificar en comptes de valorar els resultats per tal de poder implementar-los de manera generalitzada? O la voluntat de restar competències a la Generalitat com a una mesura més repressiva i restrictiva d’autogovern? En què queda la política de proximitat de les administracions locals? La realitat és que “constitueix un precedent que posa en perill el futur d’altres figures impositives de Catalunya i una fiscalitat en mans de les autonomies” i “Amb aquesta fórmula centralitzadora es perdria rapidesa i agilitat (La Vanguardia)”.
Entitats que vetllen per la salut mediambiental asseguren que la pèrdua de bona part dels ingressos de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) significarà, inevitablement, la reducció de les inversions per millorar la gestió de les deixalles que es generen, pobresa i una minva de la qualitat ambiental del país.
Les retallades, però, que podrien perjudicar i restar efectivitat a l’acció climàtica i que foren avalades, en la primera votació, per partits unionistes, van més enllà. Estan en joc mesures que invalidarien aquesta Llei en altres aspectes com són l’eliminació de restriccions pel que fa al tractament de residus i substàncies que poden afectar la salut de les persones i que cal que es recullin per part de sectors experts i coneixedors dels seus efectes i també, per exemple, l’ampliació de la responsabilitat en la recollida, sobretot per aquelles empreses que produeixen productes que contaminen.
Esperem que, pel bé de tots, les votacions portin a un pacte favorable i responsable. Ens fem ressò d’una recollida de signatures que hi ha activa a la xarxa endegada per Opcions i Rezero i que podeu trobar en aquest enllaç.
