El mes de març d’enguany té una fita important: la Conferència Nacional d’ERC, on s’articularà l’ideari polític de la formació republicana per l’horitzó 2030. L’esborrany de Ponència Política està en tràmit d’esmenes. Tanmateix, també s’ha presentat per part del Col·lectiu 1er d’Octubre una ponència política alternativa que s’haurà debatre i votar. El fet que no sigui l’oficial és un revulsiu que estimularà la participació i la discussió, asseguren els seus impulsors.

La ponència alternativa es fonamenta en “l’assemblearisme, la legitimitat del mandat de l’1 d’octubre, la unilateralitat, la unitat estratègica de l’independentisme i la visió en clau Països Catalans”. Són elements que interpel·len directament les bases d’ERC sumides, darrerament, en la desorientació general quan el lideratge de la presidència de la Generalitat està donant tants pocs resultats.

El Col·lectiu Primer d’Octubre de militants d’ERC també  vol preservar per a aquesta Conferència Nacional “els elements ideològics i estratègics claus de les anteriors ponències aprovades a la Conferència de 2018 i al Congrés de 2019”, ja que en elles s’hi aplegava la necessitat d’estructures polítiques fortes per encapçalar solucions realistes i definitives pel conjunt de la societat catalana.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

De cara a l’11 i 12 de març, per tant, aquests membres d’ERC més compromesos  fan una crida a tota la militància a participar del debat de la Conferència Nacional, atès que la fórmula assembleària d’aquesta formació política ho permet i garanteix, a diferència del que passa en altres formacions que també es diuen independentistes.

Una ponència política és un document estratègic de futur que revisa i actualitza què es vol fer i com es vol actuar. El document inicial està estructurat en tres capítols: situació política present o circumstancial, línies prioritàries fins al 2030 i l’horitzó 2050. I tot plegat, segons fonts d’ERC “amb una vocació de globalitat”. Un projecte ambiciós per fer de la formació republicana, segons expliquen,  l’eix central de la política catalana.