Per l’eminent jurista Franscesc Maspons “Catalunya va ser un Estat amb plena sobirania fins al 1714; i aleshores no en va perdre l’exercici perquè reconegués la seva submissió a una superior autoritat de l’espanyol, sinó per un acte de força unilateral que aquell li va imposar per la violència”.
Enguany, en el 150è Aniversari del naixement d’aquest jurista, també es commemora el 90è aniversari del dictamen que va preparar per emmarcar la situació nacional catalana fruit del canvi de règim de nom «La Generalitat de Catalunya i la República Espanyola». Segons ell, “el decret del Govern provisional de la República espanyola, de 9 de maig de 1931, els preceptes del qual fijan el règimen provisional de relació entre la República (espanyola) i la Generalitat (de Catalunya), als seus articles 1 i 5 reconeix de competència exclusiva de Catalunya, la formulació i aprovació de l’Estatut que l’ha de fixar per al successiu. No sent, doncs, Catalunya, un estat vassall, ni un estat protegit, té la plenitud de facultats…, la plena sobirania”.
Aquest dictamen ha estat objecte d’una jornada d’estudi, a proposta del president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Josep M. Vilajosana i Rubio, i del president del Col·lectiu Maspons i Anglasell, Ferran Armengol i Ferrer.
Inicialment, va intervenir Isidre Llucià i Sabarich, del Col·lectiu Maspons i Anglasell, donant la benvinguda a tots els assistents. Tot seguit es va comentar l’actuació pública de Francesc Maspons i Anglasell en l’adveniment de la República, a càrrec de Lluís Duran i Solà, doctor en història contemporània. També ho va fer, sobre la figura de Maspons, de la defensa del dret a la defensa dels drets, a càrrec de Josep Cruanyes i Tor, advocat i historiador.
En una segona introducció de Mariona Serdà i Cabré, vicepresidenta de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, es van permetre presentar les ponències sobre “La Generalitat de Catalunya i la República espanyola. El dret d’autodeterminació de Catalunya i el pacte amb Espanya en la proclamació de la II República”, a càrrec de Ferran Armengol Ferrer, de la Universitat de Barcelona, i també “La restauració de la Generalitat i la disposició transitòria segona de la Constitució espanyola: una exploració sobre els drets històrics de la nació catalana”, a càrrec de Jordi Jaria i Manzano, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya.
Finalment, la cloenda de la jornada va anar a càrrec d’Eusebi Campdepadrós i Pucurull, secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Aquestes ponències i l’enregistrament de la jornada estaran disponibles properament al web del Col·lectiu Maspons i Anglasell: https://masponsianglasell.cat/
Maspons ho tenia clar: “No existeix cap document que declari la submissió legal del nou Estat català a l’espanyol, ni cap acte que l’estableixi: només podria constituir-la, jurídicament, un acte o document paccionat entre la representació de Catalunya i la de l’Estat espanyol, autoritzades a l’efecte i, ni aquest document existeix, ni l’acte s’ha produït”. I afegim que si el règim espanyol des d’aleshores és il·legal fruit d’un aixecament militar, l’Estat català, pròpiament, no ha deixat d’existir.
