El govern català segueix amb atenció l’increment persistent dels preus de l’energia. Aquest fet igualment genera un increment de la inflació, la qual a desembre de 2021 ja era del 6,6%, en una evolució que no es coneixia des de finals del segle passat.
L’avís d’emergència prové de l’OCDE que segueix atentament una dinàmica creixent dels costos i de la vida. I una de les principals variables que desencadena aquesta evolució són els costos de l’energia, com de les converses sobre on implantar un part eòlic marí de membres del govern català han destacat. Sense millorar l’oferta de fonts d’energia no es podrà frenar l’escala de preus que una forta demanda provoca, destaquen.
Tot i que a nivell europeu, la inflació encara està continguda amb més o menys mesura, el problema real que tenen els gestors públics en aquests moments és com aturar la tendència creixent. Si cada nou any s’acumula un creixement d’un 2,9%, de mitjana, com indiquen les estadístiques consultades, l’escenari a curt termini seria terrible per a l’economia industrial i per la vida en general.
Pel tipus de PIB de Catalunya, la seva inflació equivalent seria la d’Alemanya, un fet que suposaria uns increments anuals de 0,2% anual, tot oferint un escenari més galdós per l’economia i les inversions dels catalans. Tanmateix, dins el context espanyol, l’evolució agafa una dimensió preocupant.
Entre els països de l’entorn de Catalunya, França i Itàlia, també destaquen com els costos de l’energia contribueixen decididament en l’evolució de la inflació, més enllà de la dels aliments, que per ara s’han contingut dins els marges de la moderació.
No resulta sorprenent, per tant, com han confirmat fonts del Departament d’Acció Climàtica que sense més fonts d’energia pròpia i havent d’acudir als mercats exteriors per obtenir-la, l’escenari d’una inflació creixent es confirmi de forma alarmant.
En l’horitzó del 2030 la demanada d’energia elèctrica també haurà augmentat de forma sostinguda, i si aquesta a més ha d’ésser sostenible, les decisions que cal prendre per solucionar l’equació de prospectiva energètica pel 2050 ja són imperatives i necessiten el consens de tota la societat.
La implantació en el territori o en el mar de centrals de recursos elèctrics requereix “el màxim consens dels agents socials, econòmics i científics”, i en especial si és energia eòlica marina, com s’enunciava en l’Unilateral del 2 de febrer d’enguany, vists els antecedents, encara més.
La batalla per la contenció del preus ja està en marxa i per trobar-hi solucions, com el debat públic sobre aquesta qüestió ja ha palesat, valen totes les opcions, ja que en cas contrari, l’escalada de preus s’albira imparable.
