image_pdfimage_print

El president d’Òmnium Cultural demana que “ni la presó, ni l’exili, ni la repressió no sigui cap límit” i assegura que “l’únic límit és la violència i l’Estat no pot dir el mateix”

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va advertir ahir que “si l’1-O va ser possible és perquè estàvem junts, i ara també exigim unitat als nostres polítics”. Des de la localitat nord-catalana d’Illa, un dels llocs que va acollir les urnes de l’1-O, i conjuntament amb la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, i diversos representants de la Catalunya Nord, el president d’Òmnium Cultural va constatar que “ni la presó, ni l’exili, ni la repressió no seran cap límit”, i va assegurar que “l’únic límit és la violència, i l’Estat no pot dir el mateix”.

Cuixart va recordar que si l’1-O es va poder portar a terme, va ser perquè ho va fer tothom: “El referèndum és un patrimoni d’un valor incalculable que no ens l’hem de deixar manllevar”. El president d’Òmnium també va recordar que una de les victòries de l’1 d’octubre és el fet que “l’Estat espanyol no voldria que fóssim aquí”, i va donar les gràcies a tothom qui s’hi va deixar la pell: “Avui representem la voluntat d’un poble”. I la Catalunya Nord, va dir, també ha de ser recordada per això, i perquè “va donar vida a aquells primers lluitadors independentistes” que durant la dècada dels vuitanta van fer front de tantes maneres a la repressió.

Publicitat
Publicitat

“Voldrien que demanéssim perdó, que diguéssim que ens vam equivocar, però no. No demanarem perdó i els qui han de demanar perdó són els poders de l’Estat per la brutalitat de l’1-O i els més de 1.000 ferits i els més de 3.500 represaliats”, va declarar. Davant d’això, però, Cuixart va insistir que la repressió respon a la determinació de la ciutadania. “Ens persegueixen perquè han entès que ho podem tornar a fer i que ho podem fer millor”, va assegurar, i va conclours: “Igual que els drets fonamentals es protegeixen exercint-los, el dret de votar es guanya votant. I som disidents, orgullosament desobedients, democràticament desobedients, i ho tornarem a fer tantes vegades com sigui  necessari, perquè la lluita més bonica que hi ha és la lluita per la vida i per un futur lliure per a tothom”.