image_pdfimage_print

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha rebut avui als síndics electorals de l’1 d’octubre a la seu del departament i s’ha interessat per la seva situació personal i professional un cop han estat absolts recentment pels tribunals dels càrrecs que els imputaven.

Amb aquesta trobada la consellera ha volgut agrair la implicació i la tasca dels professors i professores universitaris, Marta Alsina, Jordi Matas, Marc Marsal, Josep Pagès, així com de l’actual consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que el 2017 van acceptar l’encàrrec del Parlament de Catalunya de vetllar per les garanties democràtiques del referèndum de l’1 d’octubre.

La consellera Geis ha destacat que l’actitud dels síndics, que es van limitar a desenvolupar funcions d’assessorament tècnic en un procés electoral complint un mandat del Parlament de Catalunya, “referma el compromís de l’àmbit acadèmic amb els drets i llibertats del país”. En aquest sentit, Geis ha afegit que “les universitats són espais de defensa de les llibertats democràtiques” i que, en cap cas, “la llibertat acadèmica i l’autonomia universitària no poden estar sotmeses a criteris arbitraris d’una justícia polititzada”.

Publicitat
Publicitat

Finalment, la consellera s’ha felicitat per la recent absolució dels síndics però ha lamentat tanmateix la persecució i assetjament que han hagut de suportar i el fet que “ningú els retornarà el patiment personal que han sofert tots aquests anys”.

Per la seva banda, la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, ha recordat que “la querella contra la Sindicatura Electoral de l’1-O és una de les més de cent causes obertes per motius polítics i més de 3.000 persones represaliades”. Verge ha manifestat igualment que “les causes generals són impròpies de les democràcies plenes. Els conflictes polítics només es poden resoldre per la via política, mai per la via penal”.

El passat mes d’abril, un tribunal de Barcelona absolia els síndics electorals de l’1-O per a qui la fiscalia demanava penes de dos anys i nou mesos de presó acusant-los de desobediència i usurpació de funcions.