La repressió que viu Catalunya i el poble català té molta història i s’ha aguditzat progressivament, quanta més consciència s’ha pres de la sovint pròpia autocensura mostrada pel que podríem dir un sentiment d’inferioritat de condicions que ens ha estat inculcat. La manifestació i reivindicació de drets a l’abast de tothom i totalment democràtics sembla una capsa de Pandora que no ha fet més que posar-nos al punt de mira de les crítiques, odi i menyspreu que no és just ni tolerable.

Associada també a la defensa dels drets vinculats a la qüestió nacional o cultural catalana, la professió dels advocats continua sent manipulada, i també es juga amb la doctrina i interpretació de les actuals lleis vigents, a la vegada que se’n dicten de noves quan es detecta algun buit legal que no els bufa a favor.

Des de 2009, l’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED) organitza cada any el  ‘Day of the Enndangered Lawyer’: el Dia de l’Advocacia Amenaçada, en tantes ciutats, països i continents com ha estat possible. Des del 2017, l’Associació d’Advocats per la Democràcia i els Drets Humans també ha denunciat l’empresonament i imputacions que indiscriminadament i amb una intencionalitat repressora i alliçonadora han intentat fer desistir en la defensa i lluita de drets tant legals com lícits.

Publicitat
Publicitat

Aquesta Associació ja va interposar un recurs davant del Tribunal Europeu de Drets Humans contra l’article 155 per vulnerar diversos articles de la Constitució, entre els quals hi ha el 23: “Els ciutadans tenen el dret a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants, lliurement elegits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. La presentació un recurs es va dur a terme després que el Tribunal Constitucional no admetés a tràmit el recurs d’empara que l’associació va interposar contra la forma amb què el Govern espanyol va executar l’esmentat article a Catalunya, fa un any que l’organització afirma que un òrgan no competent en les funcions de la Generalitat (el Senat) va cessar càrrecs polítics sobre els quals no tenia potestat.

Entre moltes notícies a la premsa sumades al testimoni, fotografies i vídeos que circularen per les xarxes després del 1r d’Octubre de 2017, destaquen el titular de la publicada a Tàrrega Televisió: “Advocats per la Democràcia a Lleida qualifica de “salvatjada” que es “forci la llei” per empresonar i “fer callar” gent”. “Advocats per la Democràcia acusen el fiscal de mentir per dir que van ser els votants els que van agredir policies a Lleida l’1-O”. El llarg judici del Procés que podem veure actualment, en format documental, els diumenges a TV3, va evidenciar la voluntat d’ocultació i banalització del que va passar, justificant la imputació als delictes de rebel·lió i sedició tot tergiversant els fets sobre qui va exercir la violència i qui la va patir.

El març de 2018, la Coordinadora d’Advocats Catalans (AdvoCAT’s) va convocar una concentració a la qual es van sumar molts advocats i funcionaris de justícia davant dels jutjats descentralitzats de la Generalitat per demanar que s’aturi la violació dels drets humans dels catalans i l’alliberament dels imputats i dels presos polítics per la seva ideologia, tot advocant les associacions professionals de l’advocacia a defensar amb fermesa els drets de tothom sempre que no siguin respectats. El Portaveu de l’Associació d’Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa, Albert Carreras, manifestava com la darrera interlocutòria del jutge Llarena que va comportar l’empresonament de polítics catalans conté “greus imprecisions jurídiques i parla de fets que no estan contrastats”.

El maig de 2018 es va realitzar el Primer congrés català en defensa de l’estat de dret amb la intenció de donar resposta als professionals del Dret per la situació d’excepcionalitat jurídica que viu Catalunya i va ser organitzat per Òmnium Cultural, Comissió de Defensa de l’ICAB, Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, Col·lectiu Praga, Alerta Solidària i Fundació Catalunya i que va rebre el suport d’altres col·lectius com Col·lectiu Ronda, Drets, Irídia, Càtedra Enric Prat de la Riba, i l’Associació Europea d’Advocats per la Democràcia. Les conclusions es van recollir en forma de moció a la qual adherir-se.

A més de la lentitud dels processos que s’arxiven o perpetuen més enllà del que és normal i d’actuacions que van caient amb comptagotes, com si es tractés d’una estratègia de recordatori. A finals del 2020, la previsió de reforma del delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els líders catalans, es va convertir en una moneda de canvi entre el Govern català i el govern espanyol de Pedro Sánchez que encara està esperant de prosperar i que no ha arribat enlloc malgrat haver rebut el suport d’ERC per a la formació de govern. El mateix està passant amb la pastanaga en què s’ha convertit la “taula de diàleg”, més enllà de la formalitat o discurs de negociacions en altres àmbits diferents de les aspiracions d’incidència en les polítiques públiques pròpies. També la modificació del Codi Penal que era un compromís de la legislatura que ha quedat en paper mullat, per manca de data i voluntat.

Un pas endavant en aquest camí de reivindicació per fer prevaldre la via política a la judicialització de la política davant del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol és la campanya que Amnistia i Llibertat ha endegat a favor d’aquesta llei per promoure un debat a favor de l’amnistia. L’Associació d’Advocats per la Democràcia i els Drets Humans li dona suport i ha emès recentment un comunicat a Europa i comunitat internacional. També AdvoCAT’s ha fet sovint comunicats; citem el final del datat el 29 de setembre de 2020 amb motiu amb la inhabilitació del M.H. 131è President de la Generalitat: “Reiterem un cop més que només el diàleg dut a terme des del respecte i el reconeixement mutu, amb voluntat sincera de permetre el lliure exercici democràtic, el respecte a les minories i l’adequació de les lleis a la realitat social permetria retornar a la normalitat necessària per assegurar la prosperitat i el futur polític, social, econòmic, cultural a Catalunya i a Espanya.”

El 27 de març d’aquest any, el Consell d’Europa ha denunciat també que Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, continua rebent represàlies i intimidació com a persona i fins i tot com a pres, tal com ha inclòs en el seu informe on s’equipara amb la situació d’altres defensors dels drets humans empresonats a altres països.

És important fer un seguiment de les actuacions i accions que les associacions professionals d’advocats. Un factor imprescindible, a més de la defensa i respecte per la professió i els seus principis, és la necessitat dels ciutadans d’estar informats, contrastant les fonts, i també la formació a l’hora de saber les eines a l’abast o no —i si en manquen sol·licitar i exigir que estiguin a l’abast de la ciutadania.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here