Des del 2019 i per mandat del Ple de l’entitat, DIPLOCAT monitoritza la presència de Catalunya a les converses digitals, amb l’objectiu de saber qui en parla, a on, quan i com. Segons Laura Foraster, secretària general de DIPLOCAT, “es tracta d’una eina molt útil a l’hora de dissenyar estratègies de projecció internacional, que es complementa amb d’altres de les quals també disposa l’entitat, com ara el monitoratge de mitjans internacionals o l’enquesta sobre la percepció internacional de Catalunya”.
Pel que fa a l’any 2020 i des d’un punt de vista purament quantitatiu, la xifra de mencions durant els onze primers mesos de l’any, que és el període que abasta l’anàlisi, és de 793.605. Aquí s’hi inclouen les mencions a Twitter (95%), mitjans digitals (4%), blogs i fòrums a tot el món, exceptuant Catalunya i Espanya. Això equival a 2.376 mencions diàries i 99 mencions cada hora. La conversa sobre Catalunya va arribar a 188 països del món i un públic potencial de 1.600 milions de persones.
Pel que fa a les temàtiques, els tres temes estrelles de l’any 2020 van ser, en primer lloc i de manera destacada, l’evolució de la covid-19 i les mesures de confinament a Catalunya, seguit de la inhabilitació del president Torra, la situació dels presos polítics i la possible sortida de Messi del Barça. Altres temes que van aparèixer amb força van ser l’empresonament d’Oriol Junqueras, la relació de Julian Assange amb Catalunya, mencions al llibre “Homage to Catalonia” de George Orwell, el temporal Glòria, els actes de la Diada Nacional, i temes i fotografies relacionades amb l’àmbit turístic. [Pàgina 14 de l’informe].
Pel que fa a la ubicació de les converses digitals sobre Catalunya, el 61% es concentra als següents països: Regne Unit (17%), Mèxic (13%), Estats Units (11%), França (11%) i Argentina (9%). A continuació segueixen Brasil (5%), Itàlia (4%), Alemanya (3%) i Bèlgica (2%).
Un altre element que analitza l’informe és el to general de les mencions, que poden ser positives, neutres o negatives. Això és el que s’anomena reputació digital. En el cas que ens ocupa, la majoria de mencions són neutres (58%), seguides de les negatives (26%) i les positives (16%). La majoria de mencions negatives es refereixen a la covid-19 i la gestió de la pandèmia, mentre que cal destacar una majoria de mencions positives o de solidaritat referents als temes polítics (inhabilitació Quim Torra, presos polítics, etc).
L’estudi també inclou una comparativa de Catalunya amb altres entitats subestatals, com ara Escòcia, Gal·les, Quebec, Flandes i el País Basc. Aquestes dades, però, podrien no ser un reflex fidel de la realitat, perquè mentre en el cas català s’han exclòs totes les converses en castellà, per entendre que bàsicament provenen d’Espanya, en el cas d’Escòcia i Gal·les, per exemple, només s’han exclòs les converses geolocalitzades al Regne Unit. L’estudi indica que, comparativament, Escòcia obté un 57% de les mencions, Gal·les un 21%, Quebec un 12%, Catalunya un 5%, Flandes un 4% i el País Basc un 1%.
Tot i que l’estudi abasta tot el món, s’han fet anàlisis específiques dels següents països, en l’idioma o idiomes que més s’hi parlen: EUA, Mèxic, Argentina, Brasil, Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Suècia, Suïssa, Croàcia, Eslovènia, Letònia i Estònia.
Aquí podeu consultar l’estudi complet, fet per l’empresa Nethodology, amb les fitxes específiques per països
