El llibre d’Adrià Alsina “Per què la independència va fracassar i per què encara és possible” és el fruit d’un rigorós treball de recerca dins l’àmbit acadèmic universitari. El llibre és una síntesis de la seva tesis doctoral, després d’analitzar com a periodista, tot el que políticament i socialment va succeir l’octubre del 2017.
Algunes conclusions del llibre són rellevants per a la situació actual, i la seva presentació en auditoris diversos aixeca interès i molts interrogants. En una presentació recent a Barcelona, amb la presència d’Elisenda Paluzié i Toni Comín, després de disculpar-se Quim Torra, es van desgranar algunes claus sobre la gran oportunitat que va tenir Catalunya per constituir-se com a un nou estat en forma de república ara fa tres anys.
Adrià Asina, que és secretari nacional de l’Assemblea, detalla algunes vies de sortida per materialitzar la independència guanyada a les urnes. Per començar, analitzar els fets del mes d’octubre de 2017, amb esperit constructiu però amb rigor. Els resultats no es van proclamar, com tocava, la nit de la jornada referendària. Es va esperar, confiant en “una ingènua negociació amb Espanya”, a què fins al 3 d’octubre el rei dels espanyols tanqués qualsevol opció d’acord. Aquest escenari, del qual hi ha responsables concrets, va acabar, com una agonia amb una simbòlica DUI el 27 d’octubre. “Per mantenir la credibilitat” diu l’autor.
El nus de la seva tesis, mirant també experiències com la d’Escòcia i el Quebec, passa per atraure la tercera part de la població catalana que ni està en contra ni a favor de la independència de Catalunya però que s’afegiran, amb normalitat, a l’opció guanyadora, com a més segura i de confiança. Partint d’aquesta perspectiva, la majoria social i política independentista té totes les portes obertes per una exitosa ruptura democràtica. Una “posició de confiança col·lectiva” com la que es va generar el primer d’octubre, “quan tot va ésser possible” és determinant, al seu criteri.
Aplicar el mandat de les urnes, partint de l’inapel·lable mandat democràtic provinent del referèndum d’autodeterminació o la renovada victòria en vots del passat 14 de febrer, és possible fer-ho des del Parlament de Catalunya, com seu de la sobirania nacional. Hi ha raons suficients que ho justifiquen, ha explicat.
En les presentacions del llibre s’explica que cal un caos calculat i persistent però impossible de preveure dins l’entramat espanyol que permeti desenvolupar les millors opcions pels catalans. Un escenari de negociació entre iguals i amb reciprocitat s’ha de provocar i generar, es conclou. No sortirà espontàniament i encara menys des d’un suposat diàleg des de dins de les institucions espanyoles, es rebla.
