Aquest dijous a les 9:30 h, hi ha hagut la primera vista (“hearing”) del recurs presentat per l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxemburg contra la inadmissió de la Iniciativa Ciutadana Europea “Dret de la Unió, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles” per part de la Comissió Europea el juliol del 2019.
La Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), presentada per l’Assemblea i el Consell el maig del 2019, té com a objectiu demanar a la Comissió Europea que activi els mecanismes de vigilància de riscos sistèmics per a l’estat de dret en el cas d’Espanya davant de les greus violacions de drets fonamentals.
La iniciativa pretén demostrar que aquestes vulneracions no són puntuals, sinó que són generalitzades i han sorgit arran del procés polític emancipador que viu Catalunya, que han destapat defectes i riscos sistèmics de l’Estat espanyol que vulneren drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans i recollits al Tractat de Lisboa.
Emfatitzen així, l’escàs respecte al dret de les minories; la politització de les altes instàncies jurisdiccionals; la inexistència de contrapesos a les altes instàncies jurisdiccionals; el nul respecte a l’aplicació directa de normes i principis rectors de la Unió Europea; la utilització espúria per l’Estat de diversos mecanismes de cooperació jurídica entre estats membres; la vulneració de drets civils i polítics a les minories i els seus representants; i la vulneració sistemàtica de determinats drets sense els quals una societat difícilment pot qualificar-se de plenament democràtica.
L’argument de la Comissió per rebutjar la ICE és que no es compleixen els requisits per admetre una ICE d’aquestes característiques perquè consideren que no s’ha sol·licitat que la Comissió proposi un acte legislatiu. Des del punt de vista de l’Assemblea i el Consell, aquesta resposta de la Comissió no s’ajusta a la legalitat de la Unió Europea.
Així, l’Assemblea i el Consell han estat representats per l’advocat Gonzalo Boye, que ha argumentat que el que la ICE sol·licita és un acte jurídic, el qual tal com estableix l’article 288 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, inclou els actes legislatius, però també les decisions, recomanacions i dictàmens.
Gonzalo Boye ha argumentat davant del tribunal que Espanya té un problema amb les minories nacionals com la catalana i que l’argument formal és una excusa per no entrar al fons de la qüestió. També els hi ha dit que si es rebutja el recurs, l’Assemblea i el Consell per la República tornaran a presentar la Iniciativa en els termes que indiqui el Tribunal de Justícia de la UE, i veuran que un cop més serà rebutjada per la Comissió, i tornarem a estar davant del Tribunal amb un nou recurs en un any.
Val a dir que existeix jurisprudència en casos similars, com ara el de la iniciativa Minority SafePack de defensa dels drets de les minories arreu de la UE, inicialment rebutjada per la Comissió, que suposen un precedent de resolució favorable davant del TJUE.
