Jordi Cuixart: “Els presos no som la visualització de cap derrota: avui més que mai, amnistia i autodeterminació. Ni un pas enrere”
Mauri: “El Suprem els va condemnar per exercir drets fonamentals i avui, de la mà de la fiscalia del PSOE, els suprimeix els drets. No ens aturarem”
Òmnium Cultural acusa el Tribunal Suprem de jugar brut quan denega el tercer grau i l’article 100.2 al president de l’entitat, Jordi Cuixart, i la resta de presos polítics. Davant aquesta actitud repressiva, l’entitat constata que l’únic antídot possible és l’amnistia. “Avui més que mai, amnistia i autodeterminació”, va assegurat ahir el president d’Òmnium, “els presos no som la visualització de cap derrota”, i ha afegit: “serenor, coratge i ni un pas enrere. Visca Catalunya lliure!”. Al seu torn, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, va admetre que decisions com la d’ahir del Suprem ja no sorprenen i ratifiquen que l’única estratègia possible passa per l’amnistia. El vicepresident de l’entitat insistia: “el tribunal Suprem els va condemnar per exercir els drets fonamentals i avui, de la mà de la fiscalia del PSOE, els suprimeix els drets penitenciaris”. “No ens aturarem fins que sigueu lliures en un país lliure”, va sentenciar.
Després de la decisió del Suprem, el president d’Òmnium Cultural seguirà empresonat a Lledoners i sense poder disposar dels drets que li corresponen com a pres polític. El passat 28 de juliol, el Jutjat de Vigilància Penitenciària, a instàncies de la Fiscalia, va decidir suspendre immediatament el tercer grau de Cuixart i la resta de presos polítics. Un fet que també va tenir efectes sobre l’article 100.2, i pel qual el president d’Òmnium va recórrer. Tot i així, el mateix Jutjat de Vigilància Penitenciària va ratificar al mes d’agost el tercer grau penitenciari, contradient tots els arguments que la Fiscalia havia plasmat prèviament en el seu recurs presentat davant del Tribunal Suprem. De fet, aquest Jutjat va deixar clar al seu escrit que Cuixart ja ha complert més d’una quarta part de la pena, i que compta amb tots els requisits que es demanen a qualsevol intern per tal de fomentar la seva reinserció, com ho han dictaminat també els experts de l’equip multidisciplinar de la presó. La jutge va assegurar que no mostrar penediment o defensar la innocència és “un pensament i una decisió legítimes, ja que la normativa penitenciària no imposa l’obligació al condemnat de penedir-se, ni que es declari culpable o que prescindeixi de la seva declaració d’innocència”.
