El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar sentència contra el president Quim Torra. Els seus advocats la van recórrer i ara és el Tribunal Suprem espanyol qui ha de confirmar-la, si és el cas. Els arguments de les parts són els mateixos. D’una banda la desobediència a un poder de l’Estat espanyol, la Junta Electoral, i de l’altra la llibertat d’expressió com a exercici necessari també per a les institucions i no només per als particulars.

Està en joc la seva habilitació per exercir funcions públiques, durant divuit mesos. Un període que s’estima que pot ser inferior, i que fins i tot podria acabar computant des de la data de la seva primera sentència, fet que oferiria una pena quasi complida.

De fons, també hi ha aspectes procedimentals, sobretot tenint en compte que les Juntes Electorals no són organismes judicials sinó simples ordenadors de la dinàmica de votació, d’acord amb unes normes comunes, no exemptes d’interpretació, com és lògic però que en tot cas no haurien de tenir més recorregut més enllà del període electoral.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

La sala del Tribunal Suprem espanyol que haurà de decidir en aquesta nova etapa judicial està formada per cinc magistrats, tres dels quals ja són coneguts per la seva implicació en la sentència als encausats pels fets del primer d’octubre, durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

Està per veure, no obstant això, segons fonts jurídiques, si la sentència del Tribunal Suprem espanyol s’executarà de manera immediata i farà efectiva la inhabilitació del president de Catalunya, en cas que es confirmi el parer de la sentència del TSJC del 19 de desembre de 2019 en les pròximes setmanes.

Especialistes en dret apunten que seria possible demanar mesures cautelars, que deixessin els efectes de la inhabilitació condicionats, d’acord amb una petició davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que el Tribunal Suprem espanyol ja va inadmetre qüestions prejudicials sobre protecció de drets humans (llibertat d’expressió), les quals es poden recórrer per la via europea, encara que no sigui per la via del Tribunal Europeu de Drets Humans com es va intentar de fer.

De fet, el president Torra ja va perdre per raons administratives, com es diu en ambients del Parlament de Catalunya, la condició de diputat a finals de gener de 2020. Aquesta situació, en cas de rebaixa de la pena d’inhabilitació podria tenir-se en compte a l’hora de fer el còmput d’un període inferior als divuit mesos, tal com es preveu d’acord amb l’aplicació del principi de proporcionalitat i malgrat l’extravagància de tot plegat.

El titular de la Generalitat, tanmateix, d’acord amb les seves declaracions, no té altra prioritat “que servir els interessos dels catalans” i romandre tot el temps possible en l’exercici de les seves facultats executives, dirigint els 240.000 empleats públics que depenen de les seves decisions.