Sessió probablement penúltima del judici a la cúpula d’Interior. Entre el públic d’avui s’hi compten els exconsellers d’Interior, Montserrat Tura i Xavier Pomés, a més del comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, i les mans dretes de Trapero, els comissaris Lòpez i Molinero. Entre els lletrats comença Olga Tubau, defensora del Major Trapero i la Intendent Laplana. Comença establint tres paràmetres previs. El primer, sobre el concepte de “cosa jutjada”, utilitzada pel ministeri públic, la lletrada retreu als fiscals que només llegissin la sentència del Suprem. Comença amb una crítica forta: “Què hem estat fent aquests mesos?” Els fiscals pretenien que la sentència del TS vinculés el tribunal de l’AN. I ho han fet ensenyant el plomall en maneflejar la seva sentència quan deixava clar que el procés no tenia l’objectiu directe de la independència sinó de forçar el govern espanyol a negociar. Per què no feien, almenys, un “còpia i enganxa” de la sentència de Marchena sense manipulacions? “Quan es fa la citació d’una sentència, s’ha de fer de manera literal. No es pot fer anar el contingut en benefici propi”, retreu als fiscals. (Els fiscals encara havien manipulat la reunió del 28-IX, de què ja parlarem). “El meu tribunal és aquest”, avisa, assenyalant a la sala la magistrada Espejel que la presideix. Ni Trapero ni Laplana van estar encausats al judici del TS; per tant, la Sala ha de jutjar les proves aportades aquí, a l’Audiència Nacional (AN). Amb fermesa i gestualitat adequada, desenvolupa el seu treballat informe. Vol desacreditar el report caòtic de l’acusació tot desgranant la sentència del TS i avalant les proves practicades a l’AN. “Venim a acreditar la inexistent participació dels meus representats en el delicte de sedició”. Per a ella, malgrat discrepar de la qualificació de sedició de Marchena, s’hi havia de cenyir per demostar que ni Trapero ni Laplana hi havien participat. Discutir si el 20-IX va ser un alçament o no, seria perdre el temps i un exercici fracassat per endavant. La lletrada destria els fets del 20-IX dels de l’1-O i compara les actuacions dels ME amb les manifestacions que hi va haver en saber-se la sentència dels acusats del procés.
El segon paràmetre que troba “insòlit” és el del camí de la qualificació jurídica de l’acusació. Ironitza que s’hagi anat des dels desordres públics a la rebel·lió provisional, a la sedició i s’acabi amb desobediència. “No s’ha fet ni una sola pregunta sobre l’essència de la rebel·lió, l’alçament violent”. Per a la lletrada, si no s’hagués plantejat l’alternativa de la desobediència, tot s’abocaria a una flagrant “absolució”.
El tercer paràmetre: l’1-O, davant del TSJC, va resultar un fracàs policial o, potser va ser un fracàs polític del que es vol fer responsable als cossos policials. Aquests, aleshores, necessiten designar com a únic responsable del 1-O el Major Trapero. Aleshores, cal elaborar la connivència amb el procés i així “s’evita mostrar el fracàs de la resta de cossos policials”. La lletrada recorda que la GC i el CPN són “parts interessades” en el procediment, perquè tenien els mateixos mandats judicials per complir que els ME malgrat haver estat els que han elaborat els atestats incriminatoris. Perez de los Cobos, director de l’operatiu (i mentider compulsiu), durant diverses reunions no havia posat cap objecció al pla dels ME. En canvi, la lletrada recorda el segon atestat de la GC que esmena el primer informe policial sobre la sedició, on no hi apareix per res el Major. En aquest segon atestat de Baena, el 5-X, afirmava que Trapero formava part “indubtablement” de l’Estat Major. I en el primer ni tan sols apareixia? Tubau desgrana com es van elaborar els atestats, per exemple, sobre les trucades de telèfon, on retreu la mala praxis policial en la instrucció del cas que qualifica de “viciada”. La policia, en els seus atestats, no pot fer de jutge i menys dictar sentències. Tubau recorda el camí processal de la instrucció dels seus defensats, especialment, quan el jutge Pablo Llarena, va tornar la causa a l’AN perquè no hi veia “coautoria”. Per a ella, doncs, en aquesta causa, hi ha massa coses que no lliguen… perquè es va crear artificialment el vincle entre Trapero i els dirigents independentistes.
La lletrada calcula bé el llenguatge, vocalitza, s’acompanya amb gestualitat de mans, no deixa d’esguardar al Tribunal, és didàctica, concisa, rigorosa, precisa. Té carpetes ordenades, la taula neta. Enceta la valoració de la prova tot recordant al Tribunal que en cap dels atestats apareix en còpia cap dels mails investigats de la policia. “Com es pot dir que Trapero compartia els objectius independentistes del Govern?”. Va al nucli de l’acusació que imputa el Major i la Intendent de “concert previ” amb el projecte secessionista. D’entrada considera una falta de respecte al cos afirmar que Trapero arribà a Major per actuar en el procés. Va ser proposat com a Major per Jordi Jané i Albert Batlle, “gens sospitosos de fer costat al projecte independentista”; i ho prova recordant que, entre els independentistes, existiren reticències pel nomenament fins al punt que es parlava de “punyalada Trapera”. Incideix en la reunió de Trapero amb el secretari de Govern, Vidal de Ciurana, on el Major va advertir que els ME farien cas als Jutges. Una opinió també recollida a la cèlebre agenda Moleskine. Segons el registre de trucades de Trapero el dia 1-O no n’hi ha cap ni un, ni a cap dirigent polític ni a cap líder independentista. Quina mena de conxorxa amb la sedició era aquella?
Tot seguit Tubau recorda les dues reunions a Palau del 26 i 28 de setembre, on de part dels ME “s’expressa la preocupació seguretat per la ciutadania” i que estan advertits pel Tribunal Constitucional. Els responsables dels ME van reclamar taxativament que es desconvoqués el referèndum i no va ser cap simple consell, com també havien maneflejat els fiscals de la sentència del TS. “Anar al Palau a exigir que se suspengui el referèndum pulveritza l’acusació de desobediència”, insisteix Tubau. I així i tot, mostra l’acta de la Junta de Seguretat on queda patent que el referèndum se celebrarà. “Era tant evident que el referèndum se celebraria que… fins i tot així ho diu la magistrada Mercedes Armas en la seva interlocutòria”, exclama Tubau al Tribunal. Trapero, doncs, no podia fer més del que va fer.
Altrament, en un altre ordre d’argumentació, reivindica que el pla de detenció del govern, menystingut per la Fiscalia, va estar a la causa des de la primera declaració en fase d’instrucció. No es va detenir el govern “perquè no hi va haver cap ordre per fer-ho”, però es va posar a disposició dels Tribunals la possibilitat de dur-se a terme. I no s’està de ventar un clatellot a Fiscalia: “Assimilar el Major amb un membre d’un escamot terrorista dol, dol molt, i més tractant-se un policia que ha patit de prop un atemptat i l’ha resolt”.
La lletrada enceta tot seguit la demostració sobre com va complir el cos de ME les instruccions de la Fiscalia Superior de Catalunya. Tubau aporta un mail de la Fiscalia a una periodista d’El Punt, on s’acredita que el ministeri públic enviava també a la premsa les instruccions per evitar el referèndum. De fet, fins i tot, la GC trobava normal que s’enviés als polítics. En repassar una per una les instruccions de Fiscalia, exposa que mai no hi ha cap retret per part del ministeri públic sobre el seu compliment. Sí que hi va haver preguntes i dubtes de com complir-ne alguna com la 6a, d’encerclar entorn de cent metres els centres de votació. Els ME van procurar complir totes les instruccions: fins i tot ampliaren els efectius tal i com els demanaren. Explica també, perquè no es confongui, que el Pla Àngora era governatiu i no complia cap instrucció de Fiscalia.
Són la una. Recés de deu minuts que serà de mitja hora llarga. En retornar Tubau passa a l’anàlisi de la prova pràctica del 20-IX. Fiscalia sosté que Trapero i Laplana impediren passivament la feina de la comissió judicial a la Conselleria d’Economia i els acusa de passivitat dolosa. Oposa a aquesta acusació proves d’actes d’auxili a la comissió judicial. Passivitat i acció d’auxili no casen. Ressegueix el relat cronològic de la Intendent Laplana i desfà un a un els posicionaments de Fiscalia (no haver volgut “perimetrar” l’entada i els vehicles, no fer cap passadís per l’entrada de detinguts…) Prova que els experts van desaconsellar la perimetració per no provocar pitjors desordres i que el passadís policial estava fet davant del de voluntaris de l’ANC. Qualifica “d’espectacular” l’increment de concentrats a Economia des de les vuit del matí a les 10. “No hi havien 50 persones”, com sosté l’acusació. Tothom sap que qualsevol intervenció d’ordre públic compacta la gent”, detalla Tubau. També destaca el testimoni del cap de l’ARRO a Barcelona, que va activar tots els recursos i que es va personar ell mateix a Economia. Com a expert d’ordre públic, també ell va descartar fer el perímetre perquè hauria estat pitjor el remei que la malaltia. “Una guspira pot fer saltar la massa”, va assegurar el cap de l’ARRO a Barcelona
Altrament resultava provat que des del CECOR central, Trapero donà ordres de posar 5 vehicles no logotipats i 2 furgonetes per traslladar la comissió judicial un cop acabés la feina. On rau la passivitat? Recordant que hi havia més de 40 registres aquell dia (repassa el d’Exteriors a Via Laietana, el de casa del Sr. Jove a les Franqueses, el de Sabadell, el de Riells, i en tots hi va haver resposta dels ME als recolzaments sol·licitats per la GC). Tubau esgrimeix els informes policials que acrediten com Trapero va mobilitzar tots els efectius possibles d’ordre públic pel 20-IX. Fins i tot, els checkpoints antiterroristes. I, perquè s’entengui tot encara millor, posa en valor l’operatiu del dia 19-IX que va confiscar les certificacions dels membres de les meses del referèndum a l’empresa UNIPOST, amb la aprehensió de 45.000 certificats de meses electorals un veritable cop inesperat a la logística del referèndum; per tal actuació, es van haver d’improvisar taules i quedà tot el referèndum (“consulta”, diu Tubau) sense cap valor. Encara recorda la intervenció de tots els cossos de seguretat en el 20-IX a través del CECOR, sense oblidar el mateixos informes de fiscalia que expliquen que, ja a mig matí, hi havien actes concrets dels Mossos per protegir l’escorcoll judicial.
Tubau subratlla també el testimoni del coronel de la Guàrdia Civil, Mariano Martínez, que no havia declarat en instrucció. Un testimoni que va reconèixer el “contracte permanent” (més de 30 trucades) amb el comissari Ferran Lòpez el 20-IX, de les 8 del matí a les 10 de la nit, i, aquest, amb Trapero.
Pacientment la lletrada va desgranant i contradient les conclusions de Fiscalia fins al punt de poder explicar que en les seves conclusions provisionals el Ministeri Fiscal havia escrit que Trapero havia donat ordres de desmuntar els agents d’ordre pública d’altres llocs perquè poguessin acudir a Economia, cosa que desapareix en les conclusions definitives: no es podrà harmonitzar l’acció comanada amb la passivitat?
Són quarts de tres i Tubau entra en el tema de la mediació policial palesant de biaix el menysteniment que n’ha fet el ministeri fiscal. La lletrada defensa el servei com un operatiu pensat per “no veure la policia com un instrument repressor”. Qui timi derogat, docet negare. La presidenta es mira el rellotge. És tard. Tubau sap que ha de deixar anar algun ham per acabar. Diu: “Pensava que es retiraria l’acusació de la intendent Laplana, perquè no s’ha aportat cap prova per fonamentar quatre anys de presó ni per valorar cap comportament improcedent a primera hora del dia 10-IX, espai temporal que ha valorat la fiscalia. Al contrari: s’ha demostrat la seva decisió no era vinculant, sinó que més tard la prendria el CECOR”.
La presidenta suspèn la vista fins demà. Continuarà amb l’informe final de la defensa de Trapero i Laplana i la dels altres defensors. Si no hi ha últimes paraules, demà dia 17 el judici podria quedar llest per sentència. Els fiscals han quedat retratats, però.. juguen a casa. Quod non potest, vult posse, qui nimiumpotest.
