El 25 de maig, George Floyd, un treballador afroamericà de quaranta-sis anys va ser asfixiat per un policia racista a la via pública de Minneapolis, mentre altres efectius mantenien a ratlla un grup de persones que intentaven detenir l’agressió. Diversos vídeos de l’arrest han evidenciat que no estava armat ni va oposar resistència a l’arrest arbitrari i racista. Després de ser emmanillat, els esbirros racistes el van tirar a terra i el policia Derek Chauvin el va asfixiar durant deu minuts, pressionant el coll de Floyd contra l’asfalt amb el genoll, fins i tot després que perdés el coneixement. El crim va ser filmat pels transeünts i ha indignat a milions de persones a tot el món. El crit de “No puc respirar” ha estat repetit pels milers de manifestants en els darrers dies.
Grans manifestacions han esclatat per tot el país amb la consigna de “Si no hi ha justícia, no hi haurà pau”, recordant els aixecaments antiracistes de Ferguson i Baltimore en 2014 i 2015. Desafiant als repressors i la pandèmia, les multituds han pres els carrers de Minneapolis primer i després de moltes de les principals ciutats del país. La casa de l’assassí Chauvin va ser envoltada per manifestants fins que la Guàrdia Nacional va arremetre contra ells. El local policial al qual es presumeix que es trobaven assignats els assassins de Floyd va ser incendiat el dijous. També va haver-hi grans saquejos.
Més enllà del possible rol dels provocadors policials en algunes de les accions, l’atac als símbols de la repressió ha generat un gran impacte i la mobilització s’ha estès a la resta del país. En Louisville, on la jove Breonna Taylor va ser assassinada recentment per policies racistes, hi ha hagut grans protestes i es reporten set ferits de bala en la repressió. S’ha evidenciat un patró d’atacs a la premsa per part de la policia, amb detencions com el del periodista negre Omar Jiménez de CNN a Minneapolis, així com trets contra cameramans i altres agressions en diverses ciutats.
El divendres 29 es van concentrar centenars de manifestants enfront de la Casa Blanca, on es trobava Trump, desafiant el toc de queda. Pancartes amb consignes com a “Ull per ull” reflecteixen l’esperit radicalitzat de la joventut lluitadora a Nova York, Los Angeles, Chicago, Phoenix, Oakland, Houston, Atlanta, Detroit, Las Vegas, San José i Memphis. A la petita ciutat de Petal, a Mississipí, l’alcalde va fer apologia de l’assassinat de Floyd i centenars de persones es van mobilitzar exigint la seva renúncia. Hi ha resistència obrera a la repressió: a Minneapolis xofers d’autobusos emprats per a transportar els antidisturbis es van negar a fer-ho, el mateix va passar a Brooklyn. És important exigir als sindicats prendre mesures en l’àmbit nacional en solidaritat amb la lluita antiracista. Si els buròcrates es neguen, cal escombrar-los.
El dretà Trump crida a tirotejar als manifestants
La primera reacció de Trump va ser cautelosa, solidaritzant-se amb la família de Floyd i assegurant que una investigació federal proporcionaria justícia. Però davant el creixement de la lluita popular, les seves conviccions feixistes van sortir a relluir. A la matinada del 29 de maig va tuitar qualificant de “pinxos” als qui protesten, va amenaçar amb la militarització per a imposar l’“ordre” i fins i tot va citar una frase del cap policial racista Walter Headley de Miami, qui en 1967 va dir que “quan s’inicien els saquejos, s’inicien els tirotejos”, una clara incitació a usar la violència militar i paramilitar contra les protestes.
El president no només dóna llum verda als mètodes brutals dels cossos repressius, també envia el senyal als grups paramilitars neonazis i supremacistes blancs. Un atacant desconegut va ferir de bala a un manifestant a Minnesota i s’ha enregistrat almenys un atropellament a Denver. És notori el contrast entre el tracte brindat pels cossos repressius a les manifestacions antiracistes, atacades violentament, i la protecció brindada a les mobilitzacions armades dels grups racistes d’extrema dreta, que han pres edificis governamentals protestant contra les mesures de distanciament social en el marc de la pandèmia.
El missatge d’incitació als tirotejos per part de Trump ha estat criticat per alguns demòcrates i la xarxa social Twitter ha reduït parcialment la seva visibilitat, una sanció que ha irritat al president racista, qui ja ha emprès iniciatives legals per a regular les xarxes. Però un factor que impedeix que s’aprofundeixi una crisi en la classe dominant és el rol dels demòcrates al servei de la repressió i l’ordre.
Els demòcrates, el component liberal del partit de l’ordre
El governador demòcrata de Minnesota va declarar l’emergència per a autoritzar el desplegament de la Guàrdia Nacional i la nit del dijous ja s’havien desplegat 500 militars. Trump va arremetre contra els demòcrates, als quals acusa de ser “radicals d’esquerra” i va amenaçar de militaritzar més extensament l’estat. L’alcalde de Minneapolis, també demòcrata, igualment va sol·licitar el desplegament de la Guàrdia Nacional. Sobrepassats per la mobilització, han aplicat un toc de queda, amb poca o cap efectivitat.
L’expresident Obama es va pronunciar sol·licitant una recerca però es va negar a qualificar d’assassinat la mort de Floyd. Va concloure el seu missatge felicitant “la majoria dels homes i dones” dels cossos policials que “s’enorgulleixen de fer el seu dur treball de manera correcta”. Es va cuidar escrupolosament d’usar la paraula “racisme” i va enaltir als repressors. L’ex-precandidat socialdemòcrata, Sanders, sí que va criticar el racisme sistemàtic i la violència policial contra les persones negres i va exigir l’arrest de tots els policies involucrats en l’assassinat. Va exigir que en el futur siguin investigades totes les morts sota custòdia policial i va criticar a Trump per incitar a la policia a realitzar tirotejos. Però no va cridar a mobilitzar ni es va solidaritzar amb les mobilitzacions en curs.
El virtual candidat presidencial demòcrata, Joe Biden, va emetre un extens comunicat criticant el racisme i cridant a la calma, sense emprar la paraula assassinat. Amy Klobuchar, que és la probable companya a la candidatura presidencial de Biden, però ha estat desemmascarada per la crisi. Va ser repudiada per la comunitat afroamericana per la seva complicitat amb la policia racista a Minnesota durant els anys en què es va exercir com a fiscal. Després de l’assassinat de Floyd s’ha difós àmpliament el seu rol en l’encobriment de la brutalitat policial a Minneapolis.
El governador de Nova York, el demòcrata Cuomo, qui ha criticat Trump per la resposta davant la pandèmia, ha dit que fa costat als manifestants mentre condemna “els incendis i robatoris”. Pura demagògia i doble discurs: la policia del seu estat, que és tan racista com les altres, s’ha encarregat de reprimir les protestes amb la mateixa violència.
Els Estats Units: un estat racista
Aquest atroç crim ha tornat a posar sobre la taula el caràcter racista del règim de la major potencia capitalista i imperialista del món, així com la seva molt limitada democràcia burgesa. Els EUA es va aixecar com a potència sobre la base de centenars d’anys d’esclavisme i va mantenir lleis de segregació racista semblants a les de l’apartheid fins a la dècada de 1960. Diversos estats apliquen polítiques dissenyades a negar el dret al vot a la població negra. Fins a l’any 2000 el matrimoni interracial va ser il·legal a l’estat d’Alabama. Un terç dels nens negres viuen en la pobresa, l’ingrés per càpita dels negres és deu vegades menor que el dels blancs. El 27% dels negres viuen per sota del llindar de pobresa. La desocupació, de més del 10% en la població negra, és més del doble que entre els blancs. Un estudi de 2017 mostrava que un terç dels més de dos milions de presos als EUA són negres. Hi ha proporcionalment sis vegades més presos negres que blancs i el doble que els llatins. La probabilitat que un home negre de baixos ingressos sigui empresonat en algun moment de la seva vida sobrepassa el 50%. Les condemnes per consum de drogues són sis vegades més freqüents contra negres que contra blancs, encara que la taxa de consum és igual en tots dos grups. En 2016 la taxa d’assassinats a les mans dels cossos repressius va ser de 10,13 per milió entre la població indígena, 6,6 per milió entre els negres, 3,23 entre els llatins, 2,9 entre els blancs.
Grups racistes com el KKK van fer milers de linxaments contra persones negres entre finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. En el període de postguerra es van aplicar polítiques de terrorisme d’estat amb criteris racistes. El programa de l’FBI anomenat Cointelpro va tenir com prioritat la destrucció de les organitzacions del moviment indígena i de les comunitats negres, mitjançant la infiltració, la criminalització i l’eliminació física. El lluitador antiracista Malcom X va ser assassinat per traïdors del moviment al servei de l’FBI. El pres polític més antic del país és el dirigent indígena sioux Leonard Peltier, pres des de fa quaranta-quatre anys. Un dels desplegaments més impressionants de violència racista va ser el bombardeig el 13 de maig de 1985, per part de la policia de Filadèlfia, d’un barri negre. Seixanta habitatges van ser destruïts i onze persones van morir. L’atac, amb característiques bèl·liques, estava dirigit contra l’organització negra MOVE.
La violència racista policial s’empara en la impunitat. Els paramilitars racistes que recentment van assassinar a Amaud Arbery a Geòrgia només van ser acusats perquè van filmar l’assassinat i la denúncia es va generalitzar. Cap policia va ser acusat per l’assassinat recent de Breonna Taylor a Kentucky. Quan Eric Garner va ser escanyat el 2014 per policies racistes a Nova York, cap agent va ser enjudiciat, tampoc per l’assassinat de Michael Brown a Ferguson el mateix any.
El policia racista Chauvin, assassí de Floyd, va ser detingut després de tres dies d’intenses protestes en l’àmbit nacional. Va ser una cosa tan excepcional, arran de la mobilització popular, que els fiscals van afirmar que era l’acusació més ràpida que s’ha fet contra un policia. Però és una excepció que confirma la regla: a penes se l’acusa d’homicidi en tercer grau, és a dir “no intencional”. Mentrestant, els mitjans burgesos s’abstenen d’usar la paraula “assassinat”.
Solidaritat internacional antiracista!
El racisme és una xacra inherent al capitalisme, des del seu naixement. El tràfic d’esclaus va ser un dels mecanismes de l’acumulació originària. La ideologia de la diferenciació pseudo-biològica racial sorgeix en aquest procés de genocidi i explotació esclavista. En el marc de les relacions d’explotació capitalista, l’odi racista és propugnat per les burgesies per a dividir a la classe treballadora i perpetuar la super-explotació dels sectors més marginats i oprimits, els negres, indígenes i immigrants.
La pandèmia de la Covid-19 ha demostrat que els efectes destructius del capitalisme tenen una dimensió mundial i d’aquí la necessitat d’una resposta de lluita global per part de la classe treballadora. L’aixecament antiracista als EUA mereix la solidaritat dels revolucionaris del món. Al costat de les protestes a Xile, El Líban i l’Iraq, és part del revifament de la lluita de classes després de l’impacte de la pandèmia. Als EUA el racisme estructural també s’ha reflectit en el fet que la població negra i llatina ha estat castigada molt més durament en termes proporcionals. Això ha abonat la situació generalitzada de descontentament que s’ha desbordat pel vil assassinat racista de George Floyd.
Fem una crida als dirigents dels sindicats dels EUA a trencar la seva complicitat amb el govern repressor de Trump i convocar vagues per a doblegar el braç als racistes. Que els sindicats d’empleats públics es neguin a defensar a policies que reprimeixin a treballadors, ataquin a les comunitats populars o cometin crims racistes. Emplacem als membres de la Guàrdia Nacional al fet que trenquin la disciplina i no reprimeixin. Exigim justícia per a George Floyd, que es faci una investigació independent i s’imposi una pena exemplaritzant per als policies assassins. A la calor de la lluita és necessari construir també les organitzacions socials i polítiques d’esquerra independent que donin continuïtat a la lluita fins a derrotar al govern de Trump i la seva política reaccionària i racista al servei de les multinacionals i del sistema capitalista-imperialista.
Cridem a fer actes unitaris de protesta enfront de les ambaixades i consolats dels EUA per a expressar el nostre suport a la joventut aguerrida negra i llatina que des de les entranyes de la potència més gran imperialista resisteixen contra l’opressió racista i cada vegada més qüestionen la desigualtat i l’explotació capitalista. Prenguem l’impuls que la lluita als EUA dóna a la causa antiracista per a denunciar i combatre les expressions de violència i opressió racista en els nostres propis països.
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)30 de maig de 2020
