El 9 de maig se celebra el Dia d’Europa, una commemoració de la pau i la unitat del continent segellada a la declaració de Schuman de fa 70 anys. El cert, però, és que Europa és un fre per a la llengua catalana. Mentre el català no sigui una llengua oficial a les institucions europees, els 10 milions d’europeus catalanoparlants es poden considerar ciutadans de segona.
Aquesta setmana, precisament, hem vist un nou exemple de l’arraconament del català. TV3 ha entrevistat el president del Parlament Europeu, David Sassoli, i ho ha fet en castellà obligada per l’eurocambra. La periodista Lídia Heredia va explicar, en acabar l’entrevista, que “la traducció la posava el Parlament Europeu i per aquest motiu no hi havia opció de traducció del català a l’italià, perquè el català no és oficial“.
En realitat, per ser precisos, sí que existeix una resolució del Parlament Europeu favorable a la nostra llengua. La resolució A3-169/90 (coneguda per resolució Reading), sobre la situació de les llengües a la comunitat i la de la llengua catalana demana a la Mesa del Parlament i a la Comissió Europea, entre d’altres aspectes, que les institucions prenguin les mesures necessàries per assolir una sèrie d’objectius entre els quals es preveu “la difusió en català de la informació pública relativa a les institucions europees per a tots els mitjans de comunicació”.
Tenint en compte aquest incompliment de la resolució, el mateix dimecres el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, va adreçar-se a Sassoli per carta per recordar-li que el català és la 13a llengua més parlada dins del territori de la UE, però que, en canvi, no és una de les 24 llengües oficials.
El president de l’ONG del català, l’organització de la societat civil per a la defensa dels drets lingüístics més gran d’Europa, també li insisteix que el Reglament del Parlament Europeu no obliga a utilitzar una llengua oficial de la UE en una entrevista amb els mitjans de comunicació i que les entrevistes anteriors a expresidents del Parlament Europeu a la televisió pública catalana s’havien interpretat en català sense més inconvenients. Per tot plegat, Escuder li sol·licita una reunió urgent per proposar accions que puguin millorar la situació del català al Parlament Europeu d’acord amb el seu Reglament.
L’ONG del català, però, recorda que la situació de no oficialitat és una anormalitat en el context de les llengües mitjanes d’Europa. Cap altra llengua europea amb tants parlants no és oficial de la Unió i això, per molt que s’intenti compensar amb una resolució benintencionada i una oficina del Parlament a Barcelona, és la font de les discriminacions que patim. Si la llengua catalana ja fos oficial, no caldria fer valdre una resolució aprovada entre milers per garantir que les institucions europees poguessin expressar-se en la nostra llengua.
Per tot plegat, fem una crida aquest dissabte 9 de maig a través de les xarxes socials per fer sentir la nostra veu. Per fer-ho, us animem a fer tuits amb contingut vinculat a la defensa dels drets lingüístics i que continguin les etiquetes #NoOfficialNoExist i #DiadEuropa. No defallim, lluitem per l’oficialitat del català a la Unió Europea!
