Durant una setmana qualsevol persona, ja que per ésser elector de Primàries Catalunya no hi ha cap restricció, podrà votar en la primera consulta ciutadana oberta sobre un tema central de la política catalana. Aquesta consulta tracta de resoldre el paper dels catalans, com a poble, en les negociacions que fan les forces polítiques catalanes davant l’estat espanyol.

El NO a la pregunta és una resposta que té en compte “l’aplicació del mandat del referèndum del primer d’octubre”. En canvi el SÍ, simplement, el deixa congelat. La pregunta: “Penses que els partits del govern de Catalunya han de negociar amb Espanya qualsevol altra cosa que no sigui fer efectiva la independència, en aplicació del mandat del referèndum del primer d’octubre?”té una tercera opció que és demanar la seva retirada.
El mecanisme de votació arrenca d’una assemblea local i aquesta demana a l’organització nacional si el seu posicionament és igualment compartit per la resta de participants arreu del país raó per la qual, segons el reglament de Primàries Catalunya, cal procedir, en exercici d’una majúscula democràcia de base, a fer la consulta.

La política catalana des del primer d’octubre de 2017 no és la mateixa. El catalanisme anterior majoritari tenia com a prioritat el que es coneixia com a “peix al cove”. La dinàmica social que va dinamitzar l’Assemblea Nacional Catalana amb manifestacions multitudinàries de forma consecutiva van assolir un punt de no retorn amb la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya.

Publicitat
Publicitat

De fet, els especialistes determinen que el resultat democràtic sorgit del referèndum deixa expedita, sense discussions, la via unilateral per exercir totes les potestats polítiques. I en aquest context, és on sorgeix el dubte o el qüestionament del paper de les forces polítiques catalanes dins de les mil i una negociacions per fer possible “la reconstrucción nacional española” ,entre d’altres acords, els quals sovint no tenen cap relació amb els interessos catalans ni molt menys amb la necessitat d’implementar el resultat sorgit a les urnes el primer d’octubre de 2017.

L’any 1977 hom parlava de Minoria Catalana i amb aquesta menció es van signar els Pactes de la Moncloa, prodigant la necessitat i les virtuts dels pactes. Passats els anys i atesos els resultats i l’existència de presos polítics, i també tenint en compte la majoria social per fer efectiva la independència i constituir Catalunya com un nou estat en forma de república dins d’Europa, l’aproximació a qualsevol reedició de pactes amb l’estat espanyol queda subjecte, si més no, a una profunda revisió, segons la visió i capteniment de molts catalans.

Aquesta consulta i les que vindran, segons els seus organitzadors, suposa l’activació dels mecanismes de democràcia directa que permetin configurar la presencia política d’aquest moviment social en creixement. El cabal polític que sorgeixi d’aquestes consultes serà, sens dubte, la base principal dels candidats que decideixin presentar-se a les primàries obertes per triar els candidats a les properes eleccions nacionals.

De fet, en la seva Convenció General del 7 de març de 2020, a Terrassa, es va decidir treballar per activar els mecanismes de participació que permetin als ciutadans catalans presentar-se a unes primàries obertes i així poder acabar formant part, si obté els suports suficients, d’una llista electoral per accedir al Parlament de Catalunya. Aquesta decisió es va prendre després de que en l’anterior Convenció General del 16 de novembre de 2019 es decidís, per amplia majoria , deixar d’ésser un moviment polític estrictament municipalista.