image_pdfimage_print

El confinament obligat impedeix que hi hagi turistes. Barcelona, principalment, però també les localitats de costa o de muntanya estan coneixent un escenari desconegut. Tot tancat i sense gent pels carrers. Poc a poc, no obstant això, es reconeix una certa originalitat a tot plegat que s’havia oblidat.

Uns 30 milions de turistes han visitat, en cadència creixent, Barcelona, en els darrers anys. L’atractiu de la capital catalana ha estat immens fins el dia 14 de març de 2020. No sols pel que suposa de referent cultural i lúdic sinó també per la seva proximitat a les platges i o molts diferents paisatges que l’envolten, des de Montserrat fins a Port Aventura.

Aquesta situació no ha sigut fàcil de suportar pels residents barcelonins. Hom ha conegut els mots gentrificació (expulsió dels veïns del barri per la pressió dels nous visitants amb més poder econòmic) i turisme de masses (problemes de seguretat, d’aglomeracions, de sobreús, de precarització laboral temporal,…). I també s’ha descobert com des de les administracions han buscat solucions d’equilibri, sovint en forma de solucions enginyoses com l’accés limitat al Parc Güell o les menys encertades sobre les terrasses de bars i restaurants en l’espai públic.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Ara, del dia a la nit, tot s’ha capgirat. El que suposa 1/5 part del moviment econòmic de la ciutat ha desaparegut a resultes de les exigències de confinament imperatives que s’han d’aplicar per raons de salut pública. La fisonomia de la ciutat ja no és la mateixa, sense més turistes i amb els carrers buits. Tot aturat enmig de la por pel que suposa una pandèmia mortal.

Els principals referents turístics, d’obligada visita pels més de 3 milions de creuristes que acostumaven a visitar la ciutat com un llamp eren: sagradafamilia.org/visita-virtual ; casabatllo.es/ca/tour-virtual ; la pedrera.com/visita-virtual , entre d’altres. I tot això tampoc hi és ara ni hi serà en un futur pròxim.

Els catalans del Principat, tanmateix, no es rendeixen fàcilment. Ja apunten solucions: el turisme del futur ha de romandre fort sobre la base de la sostenibilitat, i ara la pandèmia del covid-19 pot permetre obrir un període de reflexió intensa, segons manifesten fons empresarials del sector. El turisme de masses amb un consum intensiu de territori i de recursos ja es veia com una opció excessiva per les societats receptores, pel medi ambient i per a les administracions. Hi ha idees per tornar a una normalitat diferent quan passi la pandèmia aprofitant les noves tecnologies (realitat augmentada, per exemple).

En funció del que es faci ara, també manifesten els empresaris consultats, el retorn a la nova normalitat serà més o menys encertat. Una bona resposta catalana a la pandèmia en curs serà un aval de confiança per renéixer com destí turístic de qualitat. Catalunya viu, tal com els esdeveniments polítics expliquen, en una cruïlla de primer ordre, la qual pot garantir una oferta turística sòlida desestacionalitzada i atractiva tant per als visitants propis com pels que vinguin d’arreu del món. No és estrany, per tant, que hom des d’aquest estratègic sector econòmic de serveis maldi per fer possible l’efectiva autodeterminació. Un pas, que en definitiva, està a l’abast dels catalans si així s’ho proposen.