La població estrangera resident a Catalunya és d’1.159.427 a 1 de gener de 2019 i representa el 15,1% de la població catalana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre d’estrangers s’ha incrementat en 77.328 persones en relació amb un any enrere, xifra que representa un augment d’un 7,1%. Aquest resultat contrasta amb l’evolució de la població de nacionalitat espanyola, que experimenta un lleuger decreixement (-2.176 persones) en el mateix any.
Durant el 2018 la població estrangera creix a tot el territori, tot i que amb intensitats diferents: a l’àmbit de les Comarques Centrals és on creix més (9,3%), seguit del Metropolità (8,1%); en canvi, a les Terres de l’Ebre i Ponent és on creix menys (2,8% i 4,1%, respectivament). Totes les comarques han registrat augments, excepte el Pallars Sobirà (‑2,6%). Els majors augments els encapçalen la Garrotxa (12,4%), el Berguedà (11,9%), el Moianès (11,7%), el Bages (10,9%) i el Ripollès (10,6%).
A 1 de gener del 2019 les comarques que registren els percentatges més elevats de població estrangera són la Segarra (27,0%), l’Alt Empordà (24,2%), el Gironès (20,4%), la Selva (19,7%), el Baix Empordà (19,6%) i el Barcelonès (19,2%). Per contra, els percentatges més baixos de població estrangera són els de l’Anoia (8,3%), el Berguedà (8,4%) i el Moianès (8,4%).
Per municipis, destaca que només hi ha 157 on la proporció de població estrangera és més elevada que la mitjana catalana (15,1%) i estan encapçalats per Guissona (51,9%), Castelló d’Empúries (43,3%), Salt (39,1%) i la Portella (38,3%). També es troba per damunt de la mitjana catalana el municipi de Barcelona, que amb un 19,6% de població estrangera concentra gairebé 3 de cada 10 estrangers que resideixen a Catalunya.
L’any 2019, la comunitat marroquina és la més nombrosa (223.626) i equival a la cinquena part dels estrangers (19,3%). El segon lloc l’ocupa la població de Romania (90.179) amb una representació del 7,8%, seguida a major distància per la població xinesa (62.188) i la italiana (61.578), que representen el 5,4% i 5,3%, respectivament.
La població marroquina és la primera nacionalitat a 27 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho és a 9 comarques i Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa és la italiana; a la Cerdanya, la boliviana; a la Garrotxa, l’índia; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i al Moianès, la nacionalitat maliana.
Les variacions en el nombre d’estrangers estan afectades per la intensitat dels fluxos d’entrada i sortida de la migració exterior, per l’evolució del seu creixement vegetatiu, així com pel procés de naturalització d’aquesta població. L’any 2018, 20.103 estrangers residents a Catalunya han obtingut la nacionalitat espanyola[1], el 43,1% dels quals són originaris d’Àfrica i el 32,9% d’Amèrica del Sud.
Segons el continent d’origen, la població d’origen americà registra l’augment més elevat (32.233 persones i 11,6% interanual), que fonamentalment s’explica per l’aportació de la població originària d’Amèrica del Sud (20.819 persones). Aquest fort augment situa la població americana com la més nombrosa (26,7%), després de la d’origen europeu (32,0%), que ha augmentat en un 4,5% interanual (15.940 persones).
Pel que fa a la població originaria d’Àfrica, que representa el 26,3% del total d’estrangers de Catalunya, ha augmentat en 16.157 persones (5,6%), mentre que la població d’origen asiàtic, amb una proporció del 14,9%, s’ha incrementat en 12.898 persones (8,1%).
Per nacionalitats, en nombres absoluts destaquen els increments de la població originària del Marroc (12.434), d’Hondures (7.350), de Colòmbia (6.667), de Veneçuela (5.996) i d’Itàlia (5.755).
El perfil de la població estrangera resident a Catalunya correspon a una població jove, amb una alta proporció de població en edats laborals (80,7%). L’edat mitjana és de 34,2 anys, mentre que la de la població de nacionalitat espanyola és de 44,3 anys. En relació amb l’any anterior, es registren increments de població estrangera a totes les edats, amb més intensitat en els trams d’edats entre els 20 i els 54 anys.
[1] Informació procedent de l’Estadística d’adquisicions de nacionalitat espanyola de residents, de l‘INE.
