Dilluns 10-II-20, 13a jornada
Declara davant el fiscal Carballo el tinent de la GC amb TIP B35974S GRS, que dirigia la protecció de la comitiva judicial a l’escorcoll d’Economia el 20-IX i que ja havia declarat el 25-III al TS. Demanà a Laplana un reforç de Brimo, per bellugar els vehicles i ficar-los al pàrquing, però no li va dir fins a quarts d’una que dins hi havia armes llargues. Curiosament s’oblida de posar-ho a l’atestat. Mai no es va refiar del cordó de seguretat de l’ANC que proposava Jordi Sànchez. Una ME els portà 14 o 15 entrepans (la lletrada judicial que el seguirà declararà que foren 4 o 5). No va parlar amb Trapero, però es va sorprendre quan Sànchez li va dir que li trucaria. Res de nou. L’advocadessa Tubau li fa admetre que no es va fer cap estudi de riscos de l’operatiu malgrat què s’havia esdevingut la vigília en l’escorcoll a Unipost i que pel passadís de seguretat entraven els treballadors del Departament. Li recorda que la seva frase “una guspira pot fer saltar una massa” és la que havia dit la intendent Laplana a quarts de deu del matí. Comprovà si els vehicles entrarien als pàrquings i s’adonà que, per encabir-los-hi, caldria trencar llums o càmeres. Quan demanava coses a la intendent, aquesta parlava per telèfon.
A quarts de 12, torn de la declaració (per videoconferència i sense fer pública la seva imatge, perfectament coneguda quan fou condecorada per la GC a la caserna de Sant Andreu de la Barca) de la lletrada de l’administració de justícia del Jutjat 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, que també havia declarat el passat 6-III al TS. Pregunta el fiscal Rubira. Qualifica els escorcolls del 20-IX de macrooperació; així i tot, no van avisar els ME. A la porta d’Economia hi havia dos ME i a la seva comitiva hi anaven agents de paisà i agents uniformats. Descriu l’edifici com el castell de la por, amb incidents constants com el d’una treballadora que li va voler fer una foto, i repeteix les exageracions de gent violenta i agressiva apinyada a la porta, que cridava “Votarem!”; així i tot, van començar els escorcolls pel despatx de Processos electorals. Va saber que la GC no va permetre portar a la seu els detinguts sense emmanillar, però no coneixia, en aquell moment, que haguessin demanat l’habeas corpus. Mai no va parlar amb la intendent. Un escorcoll suposa unitat de l’acte i no es podia parar per dinar. Sabent que és provadament fals, va repetir que havia sentit la veu de Forcadell. L’escorcoll va trigar perquè, un cop ja no es busca res més, “cal fer el recompte i comprovar que coincideixen els números de precinte, i un cop verificat tot cal buscar els policies per tal que signin l’acta, i érem molts”. Com sabem, no va admetre sortir escortada, perquè “l’espectacle era dantesc” (textual) i demanà un helicòpter, cosa que era impossible. Demanà al jutge del 13 que la tragués d’allí i el magistrat donà mitja hora a Trapero per fer-ho. Va haver de saltar pel terrat (va seguir dient “teulat”), acompanyada d’11 ME, un dels quals s’agenollà i es posà d’esquena per fer-hi de tamboret i ajudar-la a pujar a la terrassa. Van quedar atrapats a un camerino i va haver de sortir per la porta dels actors. Tenia por, però va fer el cor fort. No va demanar cap baixa. Són la una. Recés.
Ara pregunta Tubau. Li fa explicar que la macrooperació del 20-IX s’havia programat abans del dia 19 en una reunió amb Baena. “Donada la magnitud de l’operació, no es va comptar amb el suport dels ME?” “No me’n recordo, però ningú no va parlar de desconfiança vers els ME.” Havia dit que van aparcar amb els vehicles davant la conselleria de manera temporal; Tubau li mostra una seva declaració on deia que s’havien quedat efectius de la GC per vigilar-los. També que Laplana havia arribat a l’edifici a les 9 quan ho va fer cap a les deu. Ara ha d’admetre que la persona que va veure a l’edifici no sap segur si era ella. Els ME no van entorpir per res la feina de la comitiva judicial, però tampoc no va veure el cordó policial que muntà i desmuntà la Brimo perquè l’escorcoll s’allargava; ara bé, ella tracta la GC com “els meus”. En sortir del Colisèum ha d’admetre que va veure furgonetes d’ordre públic dels ME. “Entre elles hi havia el cotxe camuflat que em va dur a la Ciutat de la Justícia”. Després de les declaracions al TS els ME li van haver de posar escortes; ara bé, també la van aconsellar que deixés les xarxes socials. Tubau torna sobre la planificació de l’operatiu. “Una operació així no es planifica en una sola reunió”. Però són les dues menys un minut i la vista se suspèn fins demà.
Dimarts 11-II-20, 14a jornada
Comença la sessió amb l’interrogatori del fiscal Rubira al caporal de la GC TIP K47019V, encarregat de l’escorcoll del domicili i despatx de Josep Maria Jové a Les Franqueses del Vallès. Es queixa que va demanar reforços perquè hi havia tractors i tot al carrer. Això no obstant, l’escorcoll es va poder fer. Es vanta d’haver investigat la malversació de fons públics. C. Puig va remetre a Jové quatre correus aquell dia avançant-li les incidències de la jornada. Els ME no van fer res per intervenir material com ordenava Fiscalia. La defensora li retreu el nombre d’atestats dels ME i contesta: “Esto es estadística, no eficacia”. Tubau li estampa als nassos el certificat de la Fiscalia de Tarragona sobre actuacions no sols dels ME sinó de la Guàrdia Urbana. La defensa de Puig li fa dir que els quatre mails no avisaven de res que fos nou perquè s’enviaren a quarts de 12 quan ja tota la premsa esbombava els escorcolls.
Declara tot seguit el GC TIP P35979V, encarregat de la detenció de Xavier Puig a Exteriors, aleshores responsable de l’àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Ja havia declarat el passat 19-III al TS. Distingí entre “gent normal” i “manifestants” i assegurà que els concentrats volien prendre’ls el detingut. “Vam poder sortir gràcies als antiavalots (GRS=Grups de Reserva i Seguretat)”. Segueix l’atestat que signà al peu de la lletra. Ara bé, Tubau li fa dir que els GRS estaven ocupats perquè hi havia més quaranta escorcolls, i que no es va assabentar de l’arribada de les unitats d’ordre públic dels ME, que sí que van ser-hi.
Torn de l’agent del CNP 81610, inspector de la Brigada d’Informació, que va participar en la requisa de documents dels Mossos que anaven a la incineradora. La requisa de la càrrega de la furgoneta custodiada per dos vehicles dels ME no logotipats fou per ordre de l’AN, però no aclareix com va ser l’origen de la investigació i es remet als seus comandaments. Segons la premsa del 26-X, hi va haver una topada entre el CPN i els ME, però els defensors no pregunten res, perquè l’incident no té res a veure amb els acusats, cosa que demostra un cop més el mal funcionament de la maquinària judicial.
Declara ara el brigada de la GC, oficial de la policia judicial, amb TIP R77175H, encarregat de recollir els correus del Major Trapero i membre d’operatius d’escorcoll a Bigues i Riells, que ja havia declarat el passat 20-III al TS. Pregunta Carballo. Van fer els escorcolls amb normalitat; el problema van ser les concentracions de la sortida. Van necessitar sis GAR (Grups d’Acció Ràpida). Reconeix que ME de Granollers es van presentar oferint ajuda, que va refusar. A la sortida, un jove d’ERC impartia ordres discriminant el comportament de la gent davant GC i davant de ME. Van arribar ME de Seguretat Ciutadana que van fer mediació amb la gent i es va poder sortir. Pel que feia als correus del major Trapero, se’n van estudiar més de 4.000 tot i que l’informe en recull una desena aproximadament. El Major comentava i avisava a Soler, Puig i el conseller Forn, sobre les instruccions de Fiscalia i els preparatius dels ME de cara a l’1-O. Forn li va fer enviar la seva posició sobre el nomenament de De los Cobos. També fa sortir un correu del sindicat USPC de ME. Després d’un recés de deu minuts, diu que el correu sobre els escenaris del que podria passar l’1-O, per a ell és una prova que els ME ja sabien què passaria. L’informe-mail reservat de 2-X del comissari en cap d’Informació dels Mossos, on explica que caldria “aportar informació per tenir un relat complet dels fets que la GC no pot donar, ja que la seva actuació no va contemplar l’ordre públic, la negociació amb les cares visibles de la protesta, etc…”, per al declarant implica una total manipulació. El Tribunal permet que tregui conclusions de més de 77.000 àudios de les converses per emissora de ràdio de l’1-O. No li constava que cap binomi de ME impedís l’obertura de centres a primera hora del matí; senzillament informaven que “no podien fer res”. Té clar que els ME van fer seguiments a vehicles del CPN i de la GC. Quan arriba el torn de la defensora Tubau, al·lega vulneració de drets i indefensió amb relació als comentaris dels correus del brigada. Ha aportat correus sense constància de quina havia estat la participació de l’agent i ha fet valoracions de correus ni tan sols aportats. La indefensió es basa en el desconeixement del contingut d’aquests correus i en el fet que Trapero podria haver aportat plecs de descàrrec, que ja no podrà oferir.
El tribunal parlamenta una estona i dóna la paraula al fiscal. Carballo respon que formen part de la prova tots els correus aportats a la causa encara que no estiguin impresos o especialment estudiats. El tribunal pren nota de les al·legacions de la defensa i de les explicacions del fiscal i… deixa continuar. Tubau repassa un per un els correus que ha aportat a la vista el Brigada amb la finalitat de desactivar la seva interpretació i demana a qui es comunicava. El GC s’adona que la càrrega contra Trapero s’afebleix i assegura que La Razón i l’ABC posaven el Major “de vuelta y media”. Quan li fa confessar que, amb relació als correus, no consten respostes de Trapero, Tubau al·lega de nou indefensió enmig de la vista. Són gairebé dos quarts de tres. Tubau esgrimeix un correu del 26-IX, que ell ha oblidat de fer constar en el sumari, on hi havia una entrevista al fiscal Maza a Antena 3, en la qual parlava de no arriscar res amb relació a l’ordre públic. El testimoni admet que hi havia “dubtes jurídics”. El GC no sabia res d’operatius conjunts i va haver d’admetre que no havia pas revisat tots els correus. Tubau segueix destacant els correus que ha obviat per desvirtuar-ne la interpretació que ha fet dels altres i desmenteix la tesi de l’atestat de la GC amb una ordre de Trapero d’investigar les actuacions dels ME que no s’ajustessin a les pautes d’actuació.
Ara pegunta l’advocat Pau Ferrer lletrat de P. Soler, exdirector general dels ME. Admet que dels quaranta-un casos sospitosos de passivitat policial que passaren a Afers Interns, en cap hi estava involucrat el seu client; el GC diu que tots van acabar sense sanció, cosa que a l’advocat li va com anell al dit. “I ha trobat cap correu del senyor Soler perquè acabessin així?” “No.” Són un quart i mig de quatre. La vista se suspèn fins demà.
Dimecres 12-II-20, 14a jornada
Avui declara el comissari principal del CNP Juan Manuel Quintela, que el setembre i octubre del 2017 era cap de la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona i ja va declarar al TS el passat 2-IV. (El passat 20-XII fou ascendit a comissari provincial de Barcelona i actualment està processat pel setge a la seu de la CUP el 20-IX-17). Explica un informe del 29-X-17 i assegura al fiscal Carballo que totes les conselleries de la Generalitat estaven implicades amb el procés. “L’estructura d’estat principal eren els ME”. Critica el pla de binomis, les pautes d’actuació dels ME (“dir que et presentaries a les sis era una informació valuosa”), el “control ferri” del Major i la passivitat dels ME justificada amb vint-i-u vídeos. Els principis de congruència, proporcionalitat i oportunitat foren l’excusa per no actuar amb contundència. En un Annex II analitzà missatges de les xarxes socials, on n’hi havia fins i tot de David Fernàndez! El 28-IX dos ME van identificar dos policies en l’entorn de Fiscalia i detalla quatre incidents entre CPN i ME.
Confessa que un ME passava informació al CPN. Als àudios de l’1-O no consten peticions de suport als ARRO ni a la BRIMO per part dels ME. Es queixa que els ME no aportessin prou efectius i que empressin la clau 21 per comunicar-se (telèfons mòbils). Detectà 271 comunicats dels ME sobre la ubicació de les FCSE, fet clau en la sentència del TS. Ni Ensenyament ni Interior no van ser prou contundents per complir les ordres de no celebració del referèndum. Alguns col·legis tancaren, no pas per la intervenció dels ME, sinó perquè els directors eren contraris al referèndum.
Tot seguit desgrana documents decomissats el 26-X a la incineradora de Sant Adrià del Besós, cas arxivat pel Jutjat 22 de Barcelona, sense que la presidenta el talli ni un sol cop. Quintela retreu als ME que no preparessin unitats d’ordre públic, amagant que les tenien desplegades en edificis oficials. Per a ell, sense ús de la força es podien impedir les votacions. Critica que fos un comissari menor com Joan Portals qui comuniqués com seria la coordinació dels cossos policials i que un informe del 27-IX parlés del risc de rebuig i incomprensió de la gent, segons quines actuacions fessin els ME. Ignorant els principis de mediació, diu que dels 99 col·legis tancats pels ME, molts es van tancar per mutu acord. A dos quarts de tres, vist que no té res més a afegir, la sessió se suspèn fins dilluns.
