30 de gener: vuitena jornada del judici a l’Audiència Nacional a la cúpula dels ME. És el torn de les defenses per interrogar Ferran Lòpez. La sang que es podia fer contra el coronel Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu de les tres policies l’1-O, no ha arribat al riu. Però ha quedat, per a qui vulgui veure-ho, ben desemmascarat. OlgaTubau ha preferit deixar les coses al punt de xoc, com ahir ja va fer Trapero amb el fiscal Rubira. La lletrada, després de fer explicar quins eren els components de la Prefectura (“Jefatura” en castellà), cosa que deixava les decisions de Trapero dins d’un equip, ha seguit amb les instruccions de Fiscalia. Per al 2/17 els ME ja van fer 172 actuacions (però cap jutjat no va fer res); la 3/17 els portà a elaborar el Pla, lliurat a Fiscalia el dia 21-IX. La 4/17 del 22-IX nomenava coordinador De los Cobos, amb totes les tensions que hi va haver amb el Major: els ME haurien preferit el Comitè de Policia (un organisme ja existent), que no pas un home enviat amb paracaigudes des de Madrid. L’endemà, dissabte 23, López va sentir des del seu cotxe la nota de Conselleria d’Interior contra el nomenament de la vigília i, a Mataró, ell i Molinero, amb contacte amb Trapero, van escriure la nota de resposta de Prefectura. El 25-IX a la tarda, a la primera reunió de coordinació, on va acudir López, després d’un acord entre ell, el Major i Molinero, ja va explicar el pla de binomis. Les parelles de ME tenien més coneixement del territori i de la gent; havien d’estar a l’aguait i a requeriment dels ME però “no visibles”. Es proposà d’activar les policies locals i Guàrdies Urbanes per incrementar els efectius que havien de clausurar els col·legis. Només van col·laborar 479 agents dels 11.000 que hi ha a Catalunya.
Tubau volia deixar clar que els binomis de Seguretat ciutadana no es podien comportar com antiavalots d’Ordre Públic. “Seria com fer-los fer activitats submarines amb bombones i el que cal sense cap entrenament adequat. Els agents d’ordre públic tenen una altra pràctica i una altra preparació.” Els plans i pautes els ME els elaboraven a Prefectura conjuntament, posant-los en una pantalla i corregint-los línia per línia amb aportació de tots (més tard explicarà que les pautes les van penjar a la Intranet dels ME, perquè volien una total transparència, ja que estaven sota la lupa de tothom, sindicats inclosos). Poc després de la instrucció 6/17 del 27-IX, va arribar la interlocutòria més aclaridora de Magistratura aquell mateix dia. L’advertiment a quatre comissaries el 8-IX del TC, va influir en les seves decisions? “No; encara que ens va saber greu, hauríem actuat de la mateixa manera.”
La lletrada passa als fets del 19/20-IX. Algun retret? Al contrari: la GC va concedir una placa d’agraïment a la unitat d’ARRO dels ME que va actuar durant l’escorcoll d’Unipost el 19-IX. “Ni aquell dia, ni després dels fets de l’endemà a Economia, el meu interlocutor de la GC, el coronel Mariano Martínez, ens va retreure mai l’actuació.” Els fets del 20, tanmateix, li permeten diverses coses: una, explicar l’origen, història i funció de les Unitats de Mediació (el formen entre nou i deu persones i va néixer arran del desallotjament del 15M de la plaça Catalunya, després d’un període convuls de l’ordre públic entre el 2009 i el 2012 amb el “desgraciat” cas Quintana); dues, el fet d’haver parlat un sol cop amb la intendent Laplana, per dir-li que es posés en contacte amb el cap d’ordre públic, però hi havia tanta densitat en la concentració, que era impossible actuar; tres, la constatació que Trapero va penjar el telèfon a Jordi Sànchez bruscament, quan volia controlar el cordó policial davant de la Conselleria d’Economia; finalment, lamentar que la secretària judicial no hagués pogut sortir d’una manera més digna.
Tubau cercà tot seguit de desacreditar De los Cobos. Lòpez li va anar a explicar fil per randa la reunió amb Puigdemont del 28-IX, amb els assistents i el missatge de no desconvocar el referèndum (abans-d’ahir el coronel ho va negar) i entén que era ell, com a coordinador, qui havia de donar explicacions a la Magistrada. “No li va fer cap comentari, estranyat de la postura de Trapero, vist que segons ell, aquell mateix matí, a la Junta de Seguretat, s’havia alineat amb la tesi de Puigdemont?” “No.” La manca de responsabilitat del coronel era palesa (cal aturar el judici: a Rubira se li ha disparat publicitat a l’ordinador).
Ara la lletrada li fa repassar de part dels ME la seqüència de l’operatiu de l’1-O. Reunió el 29-IX amb 220 comandaments per explicar les pautes i resoldre dubtes. Aquests comandaments després ho explicarien als efectius previstos a l’operatiu. Per últim, briefing matinal amb les actes, pautes i la interlocutòria del TSJC el mateix 1-O. Resultats? 239 col·legis que no van obrir per les actuacions dels dies previs, després de 943 identificacions; 24 per presència del binomi i 110 clausurats per unitats d’ARRO. “Des del migdia del dia 30 jo informava cada dues hores a De los Cobos. Els correus tenien un resum de com estaven els centres de votació i un desplegable en adjunció, on s’explicaven tots els detalls. A mitjanit del 30 encara em vaig veure amb ell a la Delegació del govern”.
Per a aquest cronista, De los Cobos a aquella hora ja havia impartit altres ordres i havia trencat la coordinació. Si no, no s’entén que les FCSE s’alcessin a les 4 del matí sabent cadascuna de les unitats on havia d’anar ni que, al TS, alguns agents parlessin de reunions i briefings el dia 30. La lletrada prefereix que el que dic salti a la vista del tribunal a partir de l’explicació del segon dels ME. “A 2/4 de 9 vaig enviar un correu a De los Cobos perquè havia vist actuacions que no entenia. No em va contestar. A ¾ de nou li vaig sol·licitar recolzament per a 233 centres, però, per error, els vaig posar tots 2.300. Em va contestar fent-me caure en l’errada i a les 9 i onze minuts els hi vaig enviar bé. No vaig saber que s’havia trencat la coordinació fins que el Major no va arribar després d’haver-se entrevistat amb la magistrada a quarts d’una. Tampoc entenia que Millo, el delegat del govern a Catalunya, a mig matí, mostrés a la premsa la meva llista de requeriments per justificar l’actuació de les FCSE.” Es volia fer veure que la coordinació encara es mantenia?
Tubau va desmuntant els arguments de l’acusació. El Gestor de dades no és cap instrument de coordinació, però va seguir registrant més de 3000 incidències. Un altre punt: l’acusació ha aportat un informe cronològic sobre el dia 20-IX, elaborat per l’Inspector Souto el dia 4-X, com si fos un atestat, com a prova incriminatòria de voler canviar el relat del dia 20 amb l’objectiu d’afavorir l’actuació els ME. Res més fals i Lòpez ho explica: no és cap atestat; pensi que el dia 3 el major Trapero fou requerit a presentar-se a l’Audiència Nacional. Vam voler fer un recull d’informació per tal que el major pogués declarar amb més detalls a l’Audiència Nacional, per la qual cosa ens vam reunir els comissaris centrals i territorials, que havien estat a prop dels fets.
La lletrada vol deixar les coses meridianament clares: Són amics ell i Trapero? “Hi tinc una estricta relació professional des que va ser cap de la policia i de dos anys abans, que va ser el cap de la Comissaria d’Investigació criminal. Ara bé, ens coneixíem de lluny perquè vam ser de la mateixa promoció a l’Escola de Policia.” “Li va expressar o demanar mai algun tipus d’adhesió al procés independentista?” “Ni ell, ni cap comandament, ha expressat ni demanat mai cap adhesió ni simpatia al procés; no és un tema que ens interessi”. La lletrada Tubau ha acabat; la inconsistència de les acusacions contra el major, i les contradiccions de De los Cobos són evidents per a qui les vulgui veure. Ja ho deia Virgili: Felix qui potuit rerum cognoscere causes (‘Feliç el qui pot saber la veritat de les coses’).
Havia arribat l’hora de Cristóbal Martell, defensor de Pere Soler, director general dels ME. Lòpez l’eximeix de qualsevol representació o poder operatiu. “Ni intervenia en decisions tècnic-operatives ni s’hi immiscia.” Mai no va voler informació sobre atestats ni coordinacions. Martell orienta l’interrogatori per acreditar que el director no estava al Cecor l’1-O, el qual es va establir, a diferència d’altres vegades, en dependències policials i no a Interior.” Cap polític no hi va assistir.” El seu defensat no pintava res en els operatius, ni es va voler “immiscir” en res. I, en canvi, complia perfectament amb la seva feina, quan se li demanaven dotacions i efectius i va obrir expedients d’informació reservada per aquells ME que no van complir amb les pautes d’actuació del dia 1-O.
L’advocat ha acabat. No són ni la una, però es dona per finalitzada la sessió d’avui. I aquest cronista també dona per finalitzada la seva crònica diària. Potser, ara i adés, n’elaborarem altres més globals i sintètiques. Fit fastidium copia.
