Moment durant la Convenció Nacional de Primàries Catalunya
Moment durant la Convenció Nacional de Primàries Catalunya

Aquest dissabte va tenir lloc la primera Convenció Nacional de Primàries Catalunya, moviment independentista que aposta per la via unilateral per implementar la independència i per la democràcia directa, a través d’eleccions primàries, per construir llistes unitàries a les eleccions.

Durant la convenció es van votar quatre ponències diferents que s’havien treballat els darrers mesos i que havien acumulat més de dues-centes esmenes. Moltes d’aquestes s’havien anat transaccionant amb els esmenants en les comissions de treball. Així i tot, durant la jornada d’ahir encara se’n van posar a debat i votació un nombre significatiu.

El primer debat que es va dur a terme va ser amb relació a l’àmbit d’actuació de Primàries. El projecte va néixer per a les eleccions municipals i alguns dels seus membres proposaven que se seguís cenyint el projecte a l’àmbit electoral estrictament municipal i que en tot cas, es formés un nou projecte independent de Primàries Catalunya per afrontar altres processos electorals amb aquells qui ho desitgessin. Finalment, una àmplia majoria dels més de 300 assistents a la convenció van aprovar que Primàries Catalunya es convertia en un moviment polític d’àmbit supramunicipal, obrint la porta a concórrer a altres eleccions més enllà de les municipals, i en concret, molts posant l’accent en unes eventuals eleccions anticipades al Parlament de Catalunya.

La primera ponència que es va debatre i dur a votació va ser l’estratègica – filosòfica, en la qual bàsicament, es definia el moviment de Primàries Catalunya com a “un moviment democràtic, transversal i descentralitzat de ciutadans i ciutadanes que volem fer efectiva la independència de Catalunya i regenerar el sistema polític del país”. A més definia clarament dos objectius principals de l’organització:

  1. Assolir una majoria democràtica a les institucions catalanes per implementar la independència tot facilitant la unitat de l’independentisme a través de llistes obertes.
  2. Desenvolupar un sistema de participació ciutadana que incideixi directament sobre la política basada en la transversalitat, la transparència i la democràcia directa.

El document també defineix, segons l’organització independentista, quines són les condicions necessàries per assolir la independència:

1. Una majoria de diputats i diputades independentistes al Parlament de Catalunya disposats a publicar i fer efectiva la declaració d’Independència i a publicar i donar validesa jurídica a totes les lleis de la nova república.

2. Un govern de la Generalitat que, complint el mandat del Parlament, apliqui el nou marc legal i ordeni les actuacions necessàries per executar efectivament la independència.

3. Una majoria quantitativa i qualitativa d’ajuntaments que s’alineïn amb el Parlament i el Govern i col·laborin a aplicar el nou ordre provisional.

4. Una societat civil activa i conscient, que acompanyi i defensi les seves institucions.

La segona ponència debatuda se centrava en quin model organitzatiu adoptava Primàries Catalunya. Fou el document que va comportar un debat més intens i amb un nombre més elevat d’esmenes. Les bases de Primàries van apostar per una estructura totalment horitzontal sense cap mena de cúpula política. El màxim òrgan sobirà del moviment és la Convenció General (CG), formada per tots els associats i electors de Primàries. A més es va definir una Coordinadora Nacional (CN) constituïda per un representant de cada municipi on hi hagi associats de Primàries. A més, es dóna total sobirania als municipis que poden adoptar les decisions que creguin convenients dins el seu àmbit d’actuació i que tenen l’Assemblea Local (AL) com a òrgan sobirà i la Coordinadora Local (CL) com a òrgan d’execució de les decisions preses pel primer. També hi haurà les Unitats de Serveis Tècnics (UST) formada per persones de perfil tècnic amb l’objectiu proveir dels serveis necessaris per garantir el correcte funcionament de Primàries Catalunya. Aquestes poden ser tant en l’àmbit nacional com en el local. Finalment les a assemblees locals o la coordinadora nacional podran nomenar portaveus que seran els encarregats de traslladar a l’àmbit públic els acords i decisions preses.

L’organització independentista fa una forta aposta per la democràcia directa i els processos participatius, en especial els telemàtics, per tal de prendre les decisions. De fet, s’atorga tot el poder de decisió als electors que poden forçar votacions en l’àmbit nacional si primer es guanyen en l’àmbit local, amb un mínim d’un 25% de participació. Totes les votacions impulsades per les bases seran de caràcter vinculant.

Primàries Catalunya també va debatre i aprovar una proposta de full de ruta de com implementar la independència. Els eixos principals en els quals es basaria aquest full de ruta serien la unilateralitat i la desobediència civil i institucional massiva. Un dels trets diferencials del moviment polític respecte altres formacions independentistes és que defensa el mandat de l’1O com a vigent i vinculant. En aquest sentit, considera que ja hi ha una majoria parlamentària per la independència, però que caldria que a més estigués disposada a complir el mandat de l’1O i aixecar la suspensió de la declaració d’independència. Aposten per promoure un Procés Constituent basat en debats amb participació de la ciutadania que acabi amb el redactat d’un text Constitucional de la República catalana que sigui sotmès a consulta popular, fer que la seva aplicació sigui efectiva. Creuen que cal que el govern de la Generalitat, en seu parlamentària, aixequi la suspensió de la declaració d’independència i que una representació exterior comuniqui la mateixa a Nacions Unides i denunciï l’ocupació de l’estat espanyol del territori català. Seguidament consideren que caldria aplicar la Llei de Transitorietat Jurídica i restablir les lleis i mesures aprovades pel Parlament de Catalunya i suspeses pels òrgans jurídics espanyols.

Per Primàries Catalunya caldria que el Govern de la Generalitat acredités les missions diplomàtiques dels països que reconeguessin la independència. Caldria convidar l’estat espanyol a abandonar de la forma més breu, pacífica i civilitzada possible l’ocupació de Catalunya i nomenar un grup negociador del repartiment dels actius i passius. En absència de voluntat negociadora per part de l’Estat espanyol, aposten per actuar en ple benefici de la República catalana. Finalment en el document constaten que per fer efectiva i defensar la independència cal un control del territori sostingut en el temps. I consideren que les accions de lluita no violenta per part del poble i les institucions han d’estar ben definides i estratègicament preparades amb aquest objectiu.

El darrer document que es va posar a debat foren les bases per definir com ha de ser un eventual reglament per unes primàries per elaborar les llistes electorals al Parlament de Catalunya. En aquest sentit es planteja un procés basat en dues voltes electorals. En la primera es duria a terme una doble votació, una primera en l’àmbit provincial i una segona en 135 circumscripcions d’uns 60.000 ciutadans en les quals es dividiria el conjunt del territori. La idea que es persegueix és la d’obtenir una llista electoral basada totalment en el vot dels ciutadans, però que alhora permeti cert nivell de representació territorial. En la segona volta els candidats escollits en la primera podrien optar a esdevenir els presidenciables de la formació independentista. Un dels compromisos que tindrien els electes de la formació seria l’obertura d’oficines del diputat al territori. Primàries Catalunya aposta perquè puguin participar totes aquelles persones que ho desitgin, majors de 16 anys, empadronades al Principat de Catalunya.