Aquest dissabte 16 de novembre, al Centre Cívic Pere Quart de Barcelona a Les Corts, es celebra una convenció nacional sota les màximes de la democràcia directa i el mandat del primer d’octubre de 2017. Tot plegat amb l’objecte de fer la independència, i consolidar el progrés del país.

Durant la jornada, els assistents abordaran temes que s’han treballat a nivell de ponència. Les ponències següents: Estratègia: Què és Primàries Catalunya?, Funcionament, Full de ruta i Reglament electoral pel Parlament de Catalunya, han tingut moltes esmenes i gaudit d’una gran participació . Un projecte polític nou, sense limitacions de partida ni servituds de futur, pot dissenyar un escenari de treball dins la societat catalana exigent en tots els sentits.

L’aportació de Primàries Catalunya al país passa, pel que es coneix fins ara, per un sistema obert d’implicació política, fent permanent una primavera democràtica. D’aquesta manera, les decisions sorgeixen d’un sistema d’elecció de candidats sense intromissions de les cúpules dels partits o de resultes de pactes previs en despatxos. Aquest sistema, amb un resultat convincent, és el que els va permetre presentar-se a les eleccions municipals del 26 de maig de 2019.

Publicitat
Publicitat

En aquest sentit, Primàries Catalunya no és un partit polític sinó una moviment amb un objectiu senzill: la regeneració democràtica per fer i mantenir la independència. Apoderar la població catalana per entrar a les institucions sense les cauteles que imposen els sistemes tradicionals. Ésser un mecanisme de representació política àgil i directe, basat en objectius irrenunciables i innegociables de democràcia de base.

De Primàries Catalunya, hi ha noms coneguts, per mediàtics, com Jordi Graupera, Josep Manel Ximenis, Anna Arqué, Uriel Bertran, Toni Castellà,… però en cada procés electoral resulta imperatiu obrir a tots els seus electors (als que s’inscriguin en el cens per gestionar les votacions) qui es guanya la confiança i el suport majoritari, en un procés intern sever en igualtat de condicions. Per triar al final quins candidats s’envien a la batalla electoral.

Una metodologia que recorda en molts aspectes el sistema americà, on els partits pràcticament no tenen estructura permanent (el famós “aparell” que ho decideix tot i ho té tot previst) i els electors amb la seva participació influeixen directament en l’elecció de candidats i en la confecció dels programes.

Aquesta metodologia, tanmateix, pel que s’ha pogut saber, s’exposa a moltes resistències, i a tota mena de pressions. Sigui per com s’articulen els partits polítics que s’hi integren (en aquest cas, de moment, Solidaritat Catalana per la Independència i Demòcrates de Catalunya, principalment) com per la seva implicació o no en els diferents àmbits existents, com en el cas del Consell per la República, per posar un exemple.

La metodologia de primàries obertes a Primàries Catalunya s’entén com un mecanisme per permetre la confecció de llistes unitàries sota un segell republicà per guanyar i consolidar la independència. Llistes autònomes dels partits i amb compromisos concrets de fer en cas d’ésser elegits en les eleccions oficials. Una metodologia que, inicialment, va tenir l’aval directe de l’Assemblea Nacional de Catalunya.

Fins ara, els partits catalans actuals, ERC, PDECAT/JXCAT i CUP, s’han mostrat reticents a aquesta fórmula de participació política per raons diverses. No obstant, això no vol dir que restin al marge de la seva evolució. Com nova força social amb objectius polítics senzills i potents serà objecte de tota mena de crítiques.

Tal com es dedueix del títol de les ponències, Primàries Catalunya vol articular també la representació política al Parlament de Catalunya. És un pretensió legítima que arranca, en veu de molts dels catalans implicats en aquest projecte, de la manca de propostes sòlides i convincents per fer efectiva la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017. I després de dos anys, manifesten, el més calent és a l’aigüera, i per aquesta raó, entre d’altres, sostenen que no es pot dir que l’aportació del moviment de Primàries sigui per dividir el vot que vol fer la independència de Catalunya.

1 COMENTARI

  1. Des que el Jordi Graupera es va fotre la castanya del segle a Barcelona ja no se l’ha vist més a cap mitjà ni a cap article d’opinió. Està totalment desaparegut. Segurament encara s’està recuperant de la desfeta. I imitar el Laporta i fer campanya pràcticament 2 setmanes abans sense baixar de l’autobús sense suar la samarreta és no entendre que l’esperava un resultat galdós. El problema del Jordi Graupera és que no se l’entén, és massa caòtic amb les explicacions, els seus articles són lllargs, densos i al final no se sap on vol anar a parar. No és un bon comunicador per a la política.

Comments are closed.