Les set universitats públiques catalanes (la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Girona) han aprovat un manifest de rebuig de les condemnes de la sentència de l’1-O i de la judicialització de la política, que criminalitza la dissidència. L’aprovació s’ha fet a través dels claustres, el màxim òrgan de representació a cada universitat, de manera que representen una comunitat universitària total de més de 200.000 persones.
El manifest exigeix la posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional, el sobreseïment de tots els processos penals i administratius relacionats, i el retorn de les persones exiliades.
A més, dóna suport a les mobilitzacions cíviques i pacífiques, rebutja la repressió de l’Estat espanyol i la violència policial i insta a investigar si la policia ha utilitzat mètodes prohibits en diferents normatives. El manifest es va aprovar primer a la Universitat de Lleida, dijous 17 d’octubre; a la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, dilluns 21; a la Universitat Politècnica de Catalunya, dimecres 23; a la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Pompeu Fabra, dijous 24, i a la Universitat de Girona, divendres 25. És la primera vegada que en totes aquestes universitats es convoquen claustres extraordinaris en un període tan breu i s’hi sotmet a votació un text conjunt, la qual cosa reflecteix l’excepcionalitat de la situació actual. En algunes universitats la sessió del claustre ha estat convocada per iniciativa del mateix equip rectoral, però en la majoria s’ha convocat responent a la demanda de les persones claustrals que han aportat les signatures necessàries segons la normativa de cada universitat. Universitats privades també s’han sumat a la iniciativa, com la Universitat de Vic – UCC, que porta el manifest al claustre dilluns, 28 d’octubre.
El percentatge de vots afirmatius, respecte als vots vàlids emesos a cada universitat, varia entre el 74% i el 90%. Si les persones s’haguessin reunit en un claustre únic, representant les 205.000 persones de la comunitat universitària, es podria dir que el suport supera el 84%. El posicionament de la comunitat universitària catalana en defensa dels drets fonamentals és ben clar i no es pot silenciar.
En aquest sentit, s’insta el conjunt d’òrgans de govern de les universitats, en referència clara als equips rectorals, a fer la màxima difusió pública de la declaració, sigui de manera individual o col·lectivament, donant així un missatge clar a la societat sobre el posicionament de la comunitat universitària catalana.
Una iniciativa d’Universitats pels Drets Civils
Aquesta iniciativa neix d’un debat intens entre membres dels col·lectius de les diverses universitats catalanes organitzats sota la plataforma Universitats pels Drets Civils. «Quan érem a les portes de la sentència del judici, vam acordar, entre altres propostes, impulsar un Claustre extraordinari a cada universitat per tal de presentar una declaració conjunta contra la repressió de l’Estat i la deriva autoritària», explica una professora, portaveu de la plataforma.
«Les rectores i els rectors tenen la representació de les universitats, però vam pensar que quan sortís la sentència, els Claustres, com a màxims òrgans de representació de la comunitat universitària, també havien de fer sentir la seva veu i posicionar-se, atès que tenen entre les seves competències aprovar propostes de resolució sobre temes de transcendència social o universitària», afegeix la portaveu.
La plataforma Universitats pels Drets Civils és una iniciativa de professorat, estudiants, treballadors i representants de la majoria d’universitats catalanes que volem fer visibles la gran quantitat d’accions en defensa dels drets civils i la democràcia que es duen a terme en centres universitaris de Catalunya.
Així mateix, reivindiquen la missió de la universitat com a inspiradora del pensament crític, dels valors democràtics i dels drets polítics i civils, i el seu compromís per vetllar perquè aquests valors siguin efectius, com es recull en els estatuts de les universitats.
En la plataforma hi participen col·lectius formats a cada universitat en pro dels drets civils i la república i altres de transversals com la sectorial d’Universitats i Recerca per la Independència, de l’ANC.
manifest conjunt claustres-octubre2019-CAT
