La Jornada Internacional de No-violència de l’Assemblea que s’ha celebrat aquest dissabte a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona ha estat un èxit. De fet, s’ha hagut d’ocupar una segona sala per encabir tots els assistents que han volgut seguir l’acte en directe.

La jornada es va dividir en diverses intervencions al matí i també a la tarda, amb introducció i cloenda a càrrec del vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, que ha dit que davant la reacció violenta dels diversos òrgans de l’Estat espanyol, la resposta no pot ser una altra que la desobediència civil no-violenta.

La presidenta de l’Assemblea va defensar la desobediència civil no-violenta com una eina legítima i necessària per arribar a la independència, però va demanar dur-la a terme tenint en compte les pròpies característiques de la societat catalana, com es va fer l’1-O i el 3-0, dates que demostren que l’Estat no és invencible.

Publicitat
Publicitat

Tot i això, Paluzie va admetre derrotes, tanmateix ha enviat un missatge: “la lluita no s’abandona quan es perd una batalla. La lluita continua”. Per aquest motiu va explicar com s’estan duent a terme campanyes, com Consum Estratègic, per revertir les febleses del moviment. “Volem empreses deslligades del poder polític que no respecta el poder de la ciutadania” va dir. “No volem una República catalana per tenir un capitalisme d’amiguets com a l’Estat espanyol”.

Finalment, la presidenta de l’Assemblea va demanar d’afrontar la sentència units, i fer-hi front amb intel·ligència, flexibilitat, estant organitzats. “Hem d’estar preparats, amb el cap fred, i mostrar-nos ferms, determinats, units i dignes. Sobretot dignes”, va demanar.

Ponents internacionals
Stellan Vinthagen, professor de sociologia, doctor (PhD) en Recerca sobre Pau i Desenvolupament (Universitat de Gotemburg), va basar la xerrada a demostrar com és d’important treballar una estratègia de no-violència per aconseguir els objectius polítics de cada lluita, i va recomanar usar estratègies innovadores i creatives, i també l’humor per fer front a la criminalització de la causa catalana.

Ayla Bakkalli, representant als EUA de l’ens d’autogovern (Mejlis) dels tàtars crimeans davant el Fòrum Permanent de les Nacions Unides sobre Qüestions Indígenes va fer una retrospectiva de la causa tàtara de Crimea i va dir que, si els tàtars han esdevingut un banc de proves d’aquelles nacions i estats que utilitzen la lluita no-violenta, Catalunya ha esdevingut un banc de proves per a l’Estat espanyol per veure fins on poden sustentar els seus principis democràtics.

Un dels discursos més aclamats fou el del sociòleg Ramón Grosfoguel, que va deixar clar que l’independentisme està preparat per disputar l’hegemonia a l’Estat espanyol mitjançant la desobediència civil no-violenta, i va apostar per generar una guerrilla no-violenta amb una doble finalitat: el pla físic i el digital. L’objectiu: fer ingovernable Catalunya per assolir una sortida “digna i sobirana”. A més, va posar sobre la taula dos conceptes que, a parer seu, són aglutinadors i centrals a Catalunya: l’amnistia i la llibertat dels presos polítics; i el dret a l’autodeterminació.

I ara què?
Després de la projecció del documental “Les nostres accions, el nostre poder: del pacifisme a la lluita no-violenta”, es va dur a terme una taula rodona que ha aplegat Gabriela Serra, feminista, internacionalista i antimilitarista; Laia Serra, advocada penalista; David Fernàndez, periodista de base de La Directa; Jesús Castañar, sociòleg i investigador, i moderada per Eduard Peris. Totes elles i ells van debatre sobre què cal fer en un moment com el d’ara. Laia Serra va subratllar que la repressió mai no és casual, i va demanar una “absoluta consciència social” que el relat i el suport a les persones reprimides ha de ser unànime i indiscutible.

En aquesta línia, David Fernàndez va dir que la repressió pretén disciplinar i castigar la societat, i va receptar capacitat per trobar-nos i reconèixer-nos, per posar-nos d’acord per lluitar per allò que val la pena. Gabriela Serra també va voler desdramatitzar la situació, i va recordar que poques vegades el primer cop és el que triomfa, però obre el camí per seguir endavant, i que el poder de l’Estat comença amb l’obediència, i la democràcia, amb la desobediència.

Al seu torn, Jesús Castañar va fer una breu dissertació sobre els processos de desenvolupament de la desobediència civil i ha vaticinat que, si la lluita catalana es basa en la defensa i la lluita per la democràcia, tindrà suports a la resta de l’Estat, malgrat el relat contrari, i a Europa.

L’Assemblea, també present a Sabadell
A més de la Jornada Internacional sobre No-violència, l’Assemblea també va estar present el dissabte a la tarda a la manifestació que va recórrer els carrers de Sabadell en protesta pels empresonaments ordenats per l’Audiència Nacional aquesta setmana. La presidenta de l’Assemblea, acompanyada d’altres secretaris nacionals, va voler mostrar així la solidaritat de l’entitat amb els set nous presos polítics i amb els familiars i coneguts.