Dijous, 13 de juny, hom entrà al Registre del Parlament de Catalunya una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que la Cambra Catalana aprovi el text de la Declaració d’Independència que la majoria parlamentària va signar de portes endins el 10 d’octubre del 2017. Aquell dia, el president Puigdemont proclamava i suspenia alhora els efectes de la Declaració d’Independència i la majoria absoluta dels representants signaven un text adreçat “Al poble de Catalunya i a tots els pobles del món” i que anunciava que
“Constituïm la República catalana, com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social”.

La ILP la presentà un grup promotor de quatre membres d’Unitat per la Independència (UXi), una associació que es presenta com a “ThinkTank” amb la voluntat d’incidir en el rumb de la política catalana. De fet, una ILP es fonamenta en el dret de la ciutadania a participar del sistema democràtic, a través de la seva intervenció dins del poder legislatiu. Un canal que permet als ciutadans i ciutadanes plantejar al Parlament que tracti qüestions que són d’interès per sectors importants de la ciutadania.

L’aposta d’aquesta entitat, Unitat per la Independència (UXi), és la de l’apoderament popular i el canvi de dinàmiques i mentalitats, per tal de fer possibles tots els seus objectius centrats en la lluita
independentista des de la via unilateral. Amb l’ànim de fer efectiva la República Catalana, els membres d’UXi proposen la concreció d’idees i d’accions encaminades a aquest horitzó.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Unitat per la Independència, que neix a la tardor del 2018, argumenta la ILP presentada com l’eina per desbordar les estratègies de la majoria parlamentària i del Govern d'”ampliar la base” o de seguir pressionant Espanya. Des d’UXi, entenen que el primer d’octubre va generar una mobilització que donava validesa a uns resultats a favor
de la independència que tant el Parlament com el Govern no van saber aplicar.

“A cada procés electoral se’ns diu que ens hi hem de comptar per mantenir el pols, perquè el món ens mira …, però no se’ns diu en cap moment què en farem un cop ens hi hàgim comptat, si es constata que en som més de la meitat de la població. Tot queda en una vaga i indeterminada idea: continuar construint la República” asseguren des d’UXi.

Amb aquesta acció concreta, UXi repta la classe política a donar resposta a una proposta que neix de la ciutadania, per tal de fer efectiva la Independència de Catalunya. Des d’aquesta entitat independentista, hom afirma que “si la classe política vol realment un independentisme mobilitzat, unit i compromès, admetrà a tràmit la ILP per a deixar que continuï el seu curs quan l’actor principal serà, de bell nou, el poble de Catalunya. És un tràmit burocràtic de la Mesa del Parlament, que ha d’admetre o denegar una Iniciativa Legislativa Popular, no pel seu contingut polític, ni per la seva viabilitat jurídica —perquè, d’això, ja se’n cuidarà el Parlament quan es debati la llei—; sinó simplement pel seu aspecte formal”.

En el cas que la cambra catalana admetés la ILP, UXi necessitaria 40.000 signatures, per tal que el Parlament arribés a debatre la llei proposada. Però Unitat va més enllà. I si en comptes de 40.000, se’n recollissin 2 milions i mig, tot provant que hi ha més de la meitat de la població a favor que el Parlament faci la DUI? No seria aquesta una forma de referèndum? No ens estaríem comptant davant de tot el món? No tindria la majoria parlamentària el suport i la legitimitat per declarar la Independència?

Aquesta és la idea de la ILP que dijous, 13 de juny, entraren al Registre del Parlament de Catalunya els promotors d’Unitat per la Independència. Recollir en quatre mesos el suport de més de la meitat de la població i convertir-la en la ratificació del referèndum del primer d’octubre que resta per aplicar.