El Parlament Europeu té la sessió plenària de constitució el proper 2 de juliol de 2019. La primera sessió de cada període de renovació s’inicia històricament a Estrasburg. Els 751 eurodiputats, no obstant això, faran la major part de la seva feina a la seu del Parlament que hi ha a Brussel·les.
Els catalans han organitzat una manifestació per al dia 2 de juliol a les portes del Parlament d’Estrasburg. Volen mostrar la seva disconformitat, radicalment democràtica, per l’exclusió dels eurodiputats triats pel poble de Catalunya, i amb la representació electoral guanyada. Per raons polítiques, les autoritats de l’Estat espanyol ho impedeixen, de moment.
Des d’opcions polítiques espanyoles, fins i tot s’està treballant per evitar la coincidència de la manifestació catalana a Estrasburg del dia 2 de juliol amb l’inici del període de sessions del Parlament Europeu. Tot i que les pàgines oficials del Parlament Europeu estableixen que “la pròxima sessió plenària se celebrarà el dia 2 de juliol“, fonts coneixedores de la programació del Parlament Europeu revelen que es podria incloure un canvi de data, a fi d’evitar la coincidència dels més de 751 eurodiputats europeus amb tots els seus equips i la protesta catalana encapçalada per Puigdemont, Junqueras i Comín, amb el dubte de la presència física del segon actualment encara en presó preventiva.
Espanya, de manera concertada entre els diferents poders de l’Estat, tractaria d’evitar una eventual posició política de Junqueras davant d’Europa. Puigdemont i Comín, sense perjudici que segueixin la seva lluita judicial en instàncies europees i internacionals, estan condicionats a l’Estat espanyol per poder guanyar la immunitat parlamentària després que s’hagi verificat, una vegada més, la indigència europea. Un condicionant previ que es tradueix en presó preventiva immediata si s’intenta completar. En canvi, Junqueras, a l’espera de la sentència en el judici en curs, encara té les millors opcions per esdevenir eurodiputat, i fins i tot per poder assistir a la sessió plenària.
La diplomàcia espanyola, que paguen també els nacionals catalans amb absoluta abnegació, no s’estalvia recursos per sufocar o diluir la confrontació catalana, com autèntic conflicte polític en el cor d’Europa. De fet, els eurodiputats electes ja treballen en la formació dels grups polítics, les sessions i comissions previstes pel 2020 i també, sobretot, en els moviments per elegir el nou president de la Comissió Europea. Tots poden fer-ho menys tres de catalans proscrits per Tajani i Welle, en les seves darreres decisions com a responsables de l’Eurocambra (a instàncies del Partit Popular Europeu).
Un conjunt d’entitats i moviments civils estan fent possible una nova gran manifestació davant de les institucions europees. En especial, també l’Assemblea Nacional Catalana hi dona tot el seu suport en la mesura que actua responsablement amb la força democràtica sorgida del referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2017, més enllà de qualsevol posicionament partidista. El poble català vol que es respecti la representació política que ell mateix triï. Aquesta també és una de les màximes més bàsiques de l’autodeterminació.
