[CRÒNICA del JUDICI] El marro de la suspensió malgrat la immunitat

image_pdfimage_print

​El passat dilluns 20 havia de reprendre el macrojudici. I, no. Marchena va permetre als acusats electes d’anar a recollir la seva acta a les cambres i el dimarts 21 els ha deixat assistir a la seva constitució. (Amb grans restriccions: no han pogut anar a cap reunió de treball ni parlar amb periodistes. Per postres, la retransmissió del senyal televisiu era del tot censurador a l’hora d’enfocar els presos polítics electes). Obtingueren, doncs, els drets i deures d’un electe, immunitat inclosa. El gran problema era si se’ls suspendria dels seus drets…

​Justament s’havia mantingut la presó preventiva per això. Per poder-los aplicar l’article 486bis de la LEC referida a “individus terroristes o rebels” en presó provisional. La presó preventiva els inhabilita automàticament! I ho confirma l’art. 21.2 del Reglament del Congrés: un diputat queda suspès dels seus drets i deures “quan, concedida per la Cambra l’autorització objecte d’un suplicatori, ferm l’acta de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre aquesta duri”.

​El problema rau en què la sala de Marchena decidí no demanar cap suplicatori a les cambres, perquè, esperant la seva decisió, segons la LEC, el judici s’hauria de suspendre; i, vaja marro! Un cop començat el judici, per què demanar cap suplicatori? El TS és el TS! I passà el marro a les meses del Congrés i Senat teledirigint-les abans i dient-los què havien de fer. (En alguns parlaments europeus Marchena hauria d’esperar amb un flabiol sonant: no es permetria de cap de les manera aquesta intrusió del poder judicial  en el legislatiu. A més dels tres supòsits —processament, presó preventiva i suplicatori—, el darrer no es compleix!

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

​Així, doncs, Junqueras, Rull, Turull, Sànchez i Romeva, tot i poder ser a les cambres, estaven amb l’ai al cor: quedarien suspesos dels seus drets polítics fonamentals, tot i ser electes (i, de retruc, els drets dels seus votants)? Marchena insinuà a les meses de les cambres l’art 384bis de la LEC amb què es va emparar Llarena per suspendre els cinc diputats i el President Puigdemont al Parlament català: “Ferm un acte de processament i decretada la presó provisional per delicte comès por persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigués ostentant funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del mateix mentre duri la situació de presó”. Llarena decretà la presó preventiva esperant aquest mateix moment que ara té al davant Marchena, això és, l’automatisme de la suspensió. Una suspensió força irregular perquè Llarena considerava els presoners com a “rebels” sense que hi hagués hagut cap sentència. Però Marchena volgué ser més elegant fent-ho sense fer-ho. I som on som. Els que havien perdut les eleccions (PP, Cs, Vox i l’aparell mediàtic de la dreta), volent mantenir el relat català de la rebel·lió, ahir pressionaven Sánchez perquè el PSOE actués a favor de la suspensió. Llarena fins i tot havia permés als diputats catalans de delegar les funcions en un altre diputat… Aquesta sortida el Reglament de les Corts no la permet i sols accepta el vot telemàtic en els casos d’embaràs, maternitat, paternitat o malaltia greu. Marchena, davant del marro que tenia, el passà a les meses de les cambres. I al matí d’avui dimarts 21, amb els electes a les cambres, encara no se sabia res definitiu. Cert que algunes filtracions del PSOE donaven suport a la suspensió… Una suspensió, sense cap possibilitat de delegació, esclar. Però, d’altres filtracions volien esperar a les eleccions de diumenge i donar temps al temps. Atès que no hi ha hagut suplicatori, no cal esperar cap resposta, i demà el judici no quedarà arrestat i podrà continuar tranquil·lament.

Marchena en acabar la darrera sessió del 14 de maig, la 44a, on van saltar xàldigues, va voler va parlar amb advocats i fiscals, diuen que per distendre la situació i refer el seu cronograma. De fet, els va dir que el dimecres 22 acabaria la prova testifical i, si es podia, seguiria ja demà i dijous amb la pericial. La setmana vinent serà la de la prova documental. Però també ja va avisar: es veuran els vídeos sol·licitats per  acusació i defenses (i aquelles parts que una banda demani si l’altra la volia amagar), però res de comentaris. Era d’esperar. Si no va deixar que es veiessin durant les declaracions testificals, perquè haurien tingut un efecte devastador, ara procurarà reduir tan com pugui els seus efectes.

Marchena, la setmana passada estava nerviós perquè tenia uns electes amb immunitat i no volia quedar malament amb els observadors  internacionals repetint el que havia fet Llarena. Deixà que els presos electes recollissin les actes i que assistissin a la constitució de les cambres. Amb el reglament del Congrés i el 384 bis de la LEC com una espasa de Dàmocles al damunt, i es quedà esperant que les meses del Congrés i el Senat li fessin la feina… I tard o d’hora, amb l’excusa dels informes jurídics de les cambres, segons portaveus del PSOE, li faran. O aquesta o la setmana vinent. Tan debò m’equivoqui!

​Cert que cap parlament europeu seria imaginable que el legislatiu permetés intrusions del judicial, però Spain is diferent! I amb 4 diputats suspesos (i sense vot delegat i telemàtic, perquè el Reglament del Congrés no el permet), a Sànchez la majoria absoluta li baixa a 174 escons, la suma de PSOE (123)+Unides Podemos (42)+PNB (6)+CC (2)+PRC (1). No li caldran vots sobiranistes d’enlloc ni que els suspesos assisteixin a la seva investidura.

​Demà dimecres 22, com hem dit, Marchena vol acabar la prova testifical i començar tot seguit (si no pot ser demà, demà-passat dijous) començarà la pericial com si res. Com si la separació de poders no grinyolés estentòriament. Però, al magistrat, cada dia se li veu més el llautó. Cert que el seu historial i les seves connexions amb el PP darrer desmenteixen la seva aparent de neutralitat, amagada amb el que volia que fossin (i cada dia ho són menys) formes exquisides. Havia de ser el nou president del CGPJ, fruit del repartiment escandalós (denunciat pel Consell d’Europa) de les seves cadires entre el PP i el PSOE. Però no podia renunciar al macrojudici, inicialment entès com un caramel. La sala 2a que presideix hauria de segregar doctrina contra els qui van gosar desafiar la unitat d’Espanya! Els whatsapps de Cosidó filtrats a la premsa van evidenciar l’escàndol del repartiment de cromos entre PP i PSOE i Marchena renuncià a regir el CGPJ. Dignitat o ganes de guanyar-se els elogis  pel  seu “sacrifici”, ai las!, corona inclosa?

​Marchena té una història. Per alguna cosa li diuen “l’assot de Garzón”; fou el responsable de revocar l’absolució de l’ex-president del parlament basc Juan María Atutxa i d’haver-lo inhabilitat per no haver dissolt el grup parlamentari de l’esquerra abertzale. (El Tribunal Europeu dels DD HH va condemnar Espanya, deu anys més tard, per aquella sentència.) També condemnà F. Homs a un any i mig d’inhabilitació pel 9-N. Gran jurista? Potser sí, però no pas exempt de prejudicis ideològics. Li van sortir dimarts passat dia 14, quan Salellas, en no deixar explicar la seva testimoni, la filòsofa Marina Garcés, li etzibà, enutjat, que no faria més preguntes. “Molt millor!”, se li escapà de comentar amb una parcialitat impròpia. Li pot costar car? Més car li hauria de costar mantenir en presó preventiva els encausats electes i així poder-los suspendre automàticament. Per això ha deixat el marro de la feina bruta a les meses. I aquestes han picat l’ham.

​Marchena ja sap prou que ha fet massa vessades en aquesta causa: corregir testimonis (sense base legal per fer-ho com s’esdevingué amb l’alcalde de Sant Julià de Ramis i Medinyà), reconsiderar la impertinència d’alguna pregunta (cas de M. Roig), declarar impertinents no pas preguntes —cosa que pot fer—, sinó respostes (cosa ben discutible perquè no pot aturar uns testimonis que narren situacions de què han estat víctimes, i molt menys menystenir-los o no tractar-los amb prou respecte com va fer amb la filòsofa Marina Garcés) o fer comentaris a les decisions dels advocats (el cèlebre “¡Mucho mejor!”) Si algú ha de retrinxar els seus drets polítics fonamentals dels electes i els dels seus votants, que siguin les cambres. S’havia judicialitzat la política? Doncs, ell polititzaria la causa judicial. I quadraria el cercle deixant a les meses el marro de decidir una suspensió dels electes sense demanar-ho formalment amb cap suplicatori. Si les meses volguessin el deixarien nu: però el corró entre judicial i legislatiu no s’ha trencat mai. La política entomarà les seves intencions. I darrera la política hi ha Sànchez. Un Sànchez ahir rebut amb aplaudiments pel seu grup parlamentari, al qual els agraí que acceptessin Batet i Cruz al capdavant de les cambres. El diàleg amb Catalunya de Sànchez és que dos catalans presideixin les cambres per prohibir parlar-hi en català. Ara només falta nomenar Iceta ministre de relacions territorials i tornar a repetir que a Catalunya el problema no és d’independència sinó de convivència! Quan, des de Madrid, entendran alguna cosa?