El Full de Ruta, aprovat per una amplíssima majoria aquest diumenge a la setena Assemblea General, constata la importància de l’1 d’Octubre com a data que marca un abans i un després en la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol, i reivindica una “societat civil organitzada, unida i conscienciada que empenyi les institucions catalanes a provocar un nou embat definitiu a l’Estat espanyol, noviolent, cívic i democràtic”. Tanmateix, certifica que els partits polítics són la baula més feble i que, en cas necessari, l’Assemblea haurà de proposar estratègies per “sobrepassar-los”. L’entitat constata que no hi ha una estratègia compartida entre tots els actors independentistes, per això reivindica una conjura entre Govern, Parlament i societat civil mobilitzada, que treballin per la unitat d’acció, i per ampliar la majoria social, a través d’un “relat constant, no reactiu sinó proactiu”.
L’Assemblea preveu tres escenaris possibles. Un primer, descartable pel seu caràcter “ingenu”, es basaria en un referèndum pactat amb l’Estat després d’una negociació bilateral. El segon escenari, “molt poc provable”, seria un referèndum forçat per algun organisme internacional, que hauria de comptar amb una pregunta binària, clara i amb un reconeixement del resultat d’acord amb una majoria del 50% més un dels vots. I el tercer, el “més probable” és el de la via unilateral, que permet ser proactius, i generar, així, una finestra d’oportunitat que permeti culminar el procés d’independència.
Eleccions després del judici
Hi ha un darrer escenari, i és que un cop acabat el cicle electoral (estatals, municipals i europees) i un cop feta pública la sentència al judici a l’1-O al Suprem, es convoquessin eleccions al Parlament. En aquest escenari, si les formacions independentistes assolissin “més de la meitat dels vots del parlament de Catalunya” es podria culminar el procés d’independència unilateralment.
En aquest cas, caldria revalidar la declaració d’independència al Parlament i publicar-la al BOPC i al DOGC, fer una proclamació solemne de la República catalana davant del món, demanar-ne el reconeixement internacional, constituir-se com a Estat, publicar els decrets de desenvolupament de la llei de transitorietat jurídica, alliberar els presos polítics, organitzar el retorn dels exiliats, i acompanyar-ho de gestos més simbòlics, com abaixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i del Parlament.
Lluita noviolenta
El document referma la lluita noviolenta com “l’eina estratègica” per assolir la República catalana, i per això caldrà posar en valor tota l’estructura territorial per formar els ciutadans en aquesta estratègia.
A més, el full de ruta també menciona altres estratègies per fer avançar el procés polític, com el Consell per la República i Consells Locals de la República catalana, el consum estratègic, les campanyes per incloure candidatures independentistes a les cambres o enfortir el sindicalisme independentista.
