Formularis per internet de companyies de serveis, atenció telefònica de centres d’ajuda, atenció postvenda de molts productes, plataformes digitals de màxima difusió i moltes més situacions semblants posen en evidència la minorització de la llengua catalana al nostre país. És una situació que denuncia reiteradament l’ONG del català, Plataforma per la Llengua.
Més enllà de la casuística política que viu Catalunya, i en general els territoris de llengua catalana, resulta quasi impossible fer vida normal en la llengua catalana. La pressió de l’espanyol en la vida quotidiana dels usuaris de la llengua catalana és molt difícil de suportar sense la intervenció dels poders públics, els quals només fan prevaldre la situació dominant de l’espanyol en les relacions socials que són les que donen vida a una llengua. Sense quotes en l’espai radioelèctric (més emissores i més cadenes en català) i sense més presència social de la llengua comuna dels catalans (serveis, internet, …) aquesta llengua acaba retrocedint en qualitat i utilitat. Dues mancances que ja es fan notar també en l’àmbit de l’escola.
Efectivament, Plataforma per la Llengua alerta de la greu situació que viu la nostra llengua dins les institucions educatives, i així evita el miratge d’una sentència recent del Tribunal Constitucional que avala el model educatiu de la Llei d’Educació de Catalunya.
Segons aquesta entitat i des d’una posició independent que posa en evidència l’actuació passiva del govern autonòmic català, el model d’immersió lingüística que havia de garantir la vigència de la llengua catalana en les generacions futures no està responent bé. És més, pot ser un parany greument nefast, ja que crea una falsa sensació de millora o èxit en la comprensió i competència lingüística catalana. La immersió lingüística o és integral o no ho és. Sovint acaba reduïda a quatre assignatures o temàtiques, en el millor dels casos. En moltes escoles, moltes, no és ni així. Fins i tot són conegudes anècdotes persistents de classes de català en castellà o aportacions d’immersió lingüística en un català certament depauperat. La gravetat és màxima. Sense exigència ni compromís, el retrocés esdevé pànic en un tema tan sensible per als catalans.
Cal advertir també que “la sentència publicada no reverteix l’amenaça del 25% d’imposició del castellà només que ho demani un alumne”, ens recorda la Plataforma per la Llengua. En els centres on succeeix això, tot sigui dit, la immersió ja és purament anecdòtica i l’ús social del català en el pati o en l’entorn de l’escola, esporàdic i residual.
El mal que han provocat Ciutadans i Partit Popular emprant el castellà al Parlament de Catalunya té greus conseqüències pel que fa a l’ús de la llengua en sentit partidista, i també de cara al prestigi i reconeixement d’aquesta llengua com a senyal d’identitat catalana, natural i espontània.
Per això, “el català segueix desprotegit” quan deixa de ser l’element de cohesió social i educativa que permet a tots els catalans i als residents a Catalunya gaudir d’un vincle de treball i comunicació per progressar com a poble i societat fraterna, respectivament.
Estem en una situació veritablement crítica, però no en som conscients.