Encara no som ni a la meitat del judici i comença a fer l’efecte que tot el peix està venut. Cal suposar que si permet declaracions repetitives, Manuel Marchena vol teoritzar sobre la violència ambiental. Ara, ahir, dijous 11, va portar els advocats al límit de la paciència; els va interrompre i els lligà de peus i mans a l’hora de poder contrastar uns relats parcials, esbiaixats i curosament preparats dels policies espanyols. Ahir va declarar l’agent 82.910, l’instructor de l’acta policial núm. 7 de Barcelona corresponent a Horta-Guinardó, que va intervenir a l’Escola Oficial d’idiomes, al CEIP Mare Nostrum i al CEIP Mas Casanovas. Tot era recursiu. Quan el CNP intervenia, es trobaven amb barricades de taules i barreres humanes amb braços enllaçats —algunes assegudes a terra—, que cantaven, proferien eslògans i insults llençaven ampolles de plàstic i cadires. Els agents de l’UIP s’obrien pas arrossegant gent. Els ME estaven en “actitud contemplativa” (frase d’ahir). Cap agent va veure ciutadans ferits ni lesionats. Qui feia fotos o enregistrava quedava en la més perfecte ambigüitat. Del mateix sector, l’agent 107.528 feia funcions de contra vigilància i es quedà al carrer. L’inspector 85.186, amb un equip de 8 informadors i un UIP de suport amb 30 agents, instructor de l’acta policial núm 9 corresponent a Nou Barris seguí un disseny fet amb anterioritat per intervenir a la vegada al CEIP Tibidabo, al Prosperitat i al Centre d’adults Freire, i, en acabat, a Aiguamarina, als CEIPs Víctor Català, Àgora (on va admetre que hi va haver “petites càrregues”), Tomàs Moro i, en funcions de vigilància als instituts Pablo Ruiz Picasso, Lluís Valldemossa, Calderón de la Barca i La Guineueta. A preguntes dels advocats resultà que no havia pas estat en tots i havia vist la meitat del que havia declarat joves encaputxats —que no haurien fet res— inclosos. En un parell de centres sotmesos a vigilància, a passades les vuit del vespre, van veure mossos carregar urnes a cotxes oficials i dur-les a una comissaria. Requisa o connivència amb els votants com volia fer creure? Els advocats ni li ho demanaren. Havia dit que vigilaven des del dia 28-IX i el pla d’actuació s’havia decidit el 30. Pérez de los Cobos de nou a la picota. Dels 44 ciutadans lesionats al seu sector no en sabia res. Seguí d’aquell sector, l’agent judicial 119.182, que actuà al Tibidabo i al Víctor Català (una cadira voladora li va fer mal a la cama i al genoll). Al mateix sector, a l’agent 114.274, que actuà al Víctor Català i a Prosperitat, l’enclastaren contra el marc d’una porta. A l’agent del mateix sector 119.432, que actuà a Aiguamarina i Àgora, i admeté càrregues policials, li van agafar una cama en una porta: la gent, molt agressiva , llençava de tot, pedres incloses. “Ho va veure?” “No.” Nulla sine fidelitate virtus. (‘Sense lleialtat, no hi ha virtut possible’).
La darrera declaració del matí fou la de l’instructor de l’acta policial núm. 7 al districte de Sant Andreu, 92.783. Va intervenir a Escoles Joan Fuster —no a l’Escola Estel—, i al Centre de Formació d’Adults Trinitat Vella. De nou deixà malament de los Cobos: des del 27 feien tasques de vigilància i el 30-IX ja disposaven de la llista prioritzada dels 8/10 centres on intervenir.
A l’hora de dinar, nova notícia: el jutge Luciano Varela es podrà jubilar després del judici. El Consell General del Poder Judicial ha acordat prorrogar la jurisdicció del magistrat de la sala segona del Tribunal Suprem Luciano Varela a partir de la seva jubilació el 9 de maig. El jutge queda habilitat per continuar com a membre del tribunal del judici del procés mentre duri i fins que es dicti sentència.
La tarda seguí amb la mateixa tònica. Declarà l’agent 82.612, instructor de l’acta policial núm. 10 del districte de Sant Martí, que actuà al col·legi Provençals i al Catalònia. Ara es tractava de ser originals a l’hora de descriure la passivitat dels ME: per a aquest testimoni “es congraciaven i s’abraçaven amb els votants”; un altre dirà —premi!— que “feien part del paisatge”. I una altra medalla: Quan el dia abans inspeccionaven el terreny hi havia qui deixava persones grans amb cadires de rodes sota la pluja a prop del Fòrum. Però que no s’adona que parlar d’activitats autònomes del CPN sense fer part del “dispositiu conjunt” que havia d’actuar segons Pérez de los Cobos el deixa a peus dels cavalls? Del mateix districte declarà l’agent
111.486, que actuà al col·legi Els Horts i a L’Arenal de Llevant.
Seguiren els agents que havien actuat seguint el dispositiu Copérnico a Girona, l’inspector en cap 87.526, que actuà als col·legis Verd, on un company va rebre un cop a l’ull, a ell li van arrencar la càmera GoPro i va veure bombers fent una cadena humana, i a dos centres més: el Carles Dalmau i als Serveis Municipals d’Ocupació. El primer era el de les filles de Carles Puigdemont, on els antiavalots es van acarnissar segons els vídeos, fet sobre el qual Marchena no permet que Salellas pregunti res. Ni el mandat de la jutgessa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, del 27 de setembre, dient que calia “no afectar la normal convivència ciutadana” ni ’ordre del secretari d’estat del dia 29 de setembre dient que “calia prioritzar la seguretat per damunt de l’efectivitat” van ser obeïts. I això que davant de la quantitat de gent la policia va dubtar de fer la intervenció. La càmera perduda (recuperada més tard) va enregistrar una ordre: “¡Entrar tant si com no!”.
El ritus de les declaracions no canvia: els policies trobaven barreres humanes per impedir l’ocupació i les UIP s’havien d’obrir pas. “En el primer centre on vam intervenir, quan ens retiràvem, ens van llançar un test a la furgoneta.” (Ens quedem sense saber què s’esdevingué a l’escola Vila-roja, on sí que van actuar forces d’ordre dels ME, segons semblava insinuar “per protegir la votació”?) Seguí l’oficial de PN 091.126, que actuà als mateixos tres col·legis i no va veure ús de porres ni ferits enlloc.
Tot seguit vam passar a Lleida. L’agent 104.326 va intervenir l’1-O als Serveis Territorials de Treball i a l’Institut Caparrella, la inspectora 79.313 actuà a l’Escola Oficial d’Idiomes i a Ronda, i l’inspector 87.576 a cinc centres de Lleida l’1-O —directament en tres—: Centre de Formació d’Adults Rei Joan Carles, un Centre Mèdic, el col·legi de la Caparrella, Casal cívic La Mariola i a un altre. Tots parlen d’hostilitat dels votants i els agents van actuar amb proporció. Les xarxes ofereixen imatges que ho desmenteixen. En un dels centres es van tirar trets a l’aire i tot. L’insult original ara és “Gossos de Rajoy!”. A La Mariola el policia que declarava es vantava d’haver assistit un home que patí un infart. Fiscalia l’havia citat per demostrar el bon cor i les bones pràctiques de la policia. Però els vídeos demostren que hi havia gent que va caure al damunt de l’home de l’atac i de la gent que l’atenia, perquè els antiavalots van continuar atonyinant. Es tractava del senyor Enric Sirvent, i patí l’atac de cor després d’una puntada de peu als testicles d’un policia, cosa que el declarant amagava. Però Marchena tallà l’advocat Pina. “És que en l’escrit d’acusació d’aquest procediment, el ministeri fiscal es refereix a aquest incident…”, es justifica l’advocat. “La responsabilitat sobre aquest incident, l’hagi esmentat el ministeri fiscal o no, s’escapa de l’àmbit d’aquest tribunal”, respon Marchena. “Crec que sa senyoria s’equivoca quant a la meva interpretació dels fets, sobre què intento preguntar.” Però, què s’ha pensat Pina? Marchena torna a tallar-lo en sec: “Quan jo declaro la impertinència d’una pregunta, vostè no em pot dir que m’equivoco”. Una resposta que, d’aquí uns anys, s’estudiarà la les facultats de Dret, perquè mai no s’havia parlat de la infal·libilitat d’un president de cap tribunal! El lamentable fet del senyor Sirvent està al jutjat núm. 2 de Lleida.
El darrer a declarar fou el subinspector 81.829, a càrrec d’un comboi d’agents que foren assetjats el 2 d’octubre de 2017 a Girona quan s’havien de traslladar a dormir a Figueres. Un altre vehicle, fent ziga-zagues, aconseguí separar vehicles fent i es produí una topada que el va fer anar a la cuneta. La gent (que de “massa” esdevingué “turba”, va dir) s’hi agrupà i els insultava.
La Fiscalia juga a portar molts testimonis per veure si Marchena pica amb la seva teoria de violència ambiental —tan antidemocràtica com la teoria del dret penal de l’enemic—, amb la qual ja ha dictat alguna sentència. Ara bé, el fet de preferir la quantitat a la qualitat de testimonis, dona com a resultat que, de tant en tant, els en surten alguns a la biorxa perquè desacrediten de los Cobos com ja ha passat més d’un cop. “Qui amb molts xics s’acotxa, cul-cagat es lleva.” Si la cosa segueix així, el cara a cara amb de los Cobos esdevé urgent. I també aturar el desprestigi del tribunal que suposa el desmentiment que ofereixen les xarxes en paral·lel i en directe en relació a les declaracions dels agents. Marchena sap una cosa: Optimus judex, qui mínimum sibi (‘El millor jutge és el que deixa al seu propi arbitri el mínim possible’). Marchena canvià el dijous 11 mínimum per maximum de l’adagi i els advocats treien foc pels queixals.
