El dijous, dia 4-IV, al macrojudici, declarà Juan Carlos Molinero, comissari en cap de la Comissaria Superior de ME. L’acció popular (Vox) li va fer tornar a repassar la reunió del 19-VII (aprofitant una reunió antiterrorista, presentació de Forn com a nou conseller d’Interior, el qual no els va donar cap instrucció sobre el referèndum) i posteriors (el conseller els va dir que seguissin els mandats judicials), el 20-IX, les instruccions del Fiscal general de Catalunya de finals de setembre, la intervenció a Unipost… Encara que a les reunions amb Pérez de los Cobos hi anava Ferran López, sabia que el desplegament de parelles de ME (binomis) durant l’1-O havia estat acceptat pel coordinador. (I López ja havia deixat clar que, durant l’1-O, va estar tot el dia en contacte amb el coronel de la GC Mariano Martínez). Quan a la reunió del 26-IX amb Puigdemont a instàncies de Trapero, vam explicar que treballàvem amb “la previsió de 2 a 3 milions de persones al carrer. Aquesta quantitat de gent davant de l’ordre de la fiscalia d’actuar especialment l’1-O produiria una situació de conflictivitat social que ens preocupava. Vam alertar que compliríem la instrucció de la fiscalia i que ens preocupava què pogués passar”. Sobre la del 28-IX, explica que Trapero va fer aquesta reflexió: “Espero que diumenge no hàgim de lamentar cap desgràcia”. (Assenyadament, declinaren fer una roda de premsa sobre la seva postura). Ratificà el que havia dit la vigília Ferran López: Puigdemont comentà que en un escenari de violència, proclamaria la independència. Per a l’1-O ratificà el “dispositiu conjunt” (negat per De los Cobos). ME acudiria amb binomis als col·legis, primer amb agents de seguretat ciutadana, després amb forces d’intervenció, i es demanaria ajut, si li calia, a les FCSE. S’alçaren 2.240 actes de la personalització dels ME als punts de votació. Els ME van requisar unes 500 urnes i vora 90.000 butlletes de vot. Mai van seguir ni vigilar altres cossos policials. L’aute del TSC deixava molt clar que la responsabilitat era igual per a tots tres cossos sota la coordinació de De los Cobos. A Zaragoza li va dir que els ME van impedir de votar en 400 punts. I adverà, a l’advocada de l’Estat, que els 111 col·legis tancats més els 24 que es van tancar a primera hora del matí van estar custodiats durant tot el dia.E l cos de ME mobilitzà tants efectius com va poder, humans i materials, fins al punt que no hi havia precedents en comparació amb el que es va fer.
En aquesta intervenció, enllà de la demostració que els ME l’1-O pensaven actuar coordinats amb CPN i GC, de manera subjacent se les han tingudes el fiscal Zaragoza i l’advocat Melero. Zaragoza volia palesar que l’absència de ferits entre els ME demostrava la seva inoperància planificada a fi de permetre la votació, desobeint les ordres de la magistrada per impedir el referèndum i ajudant el govern en el seu pla rebel de trencar l’ordre constitucional espanyol. Zaragoza subvertia els fets: no hi va haver violència policíaca; la gent agredia els agents de la GC i del CNP. Melero demanà a Molinero: “A vostè li han demanat si les unitats de les Àrees Regionals de Recursos Operatius (ARRO) van causar cap vessament de sang entre els votants l’1-O?” Molinero, sorprès, ho nega amb rotunditat. “Suposo que hauran obert les corresponents investigacions disciplinàries per a depurar responsabilitats…”, fa irònicament l’advocat, deixant tothom amb la boca oberta. Era un parany. Els ME no fan sang; les FCSE, sí. Perez de los Cobos, menystenint el ME, havia anat pel seu compte, fent veure que es coordinava amb els ME; Ferran López, la vigília, havia deixar clar que mai li va retreure el pla dels ME. Ni el dia 2-O! Cobos el va fer cap dels ME amb el 155. Per què? Els ME sabien què es feien; es tractava de anorrear Trapero!
Després de la declaració de Molinero, el TS esdevingué, com la vigília, un pati d’escola: “Senyoreta, en Pepet m’ha donat un cop a la cama!”. Declararen els agents que actuaren al Casal de les Cotxeres Dosrius. El tinent coronel de la GC R12810S es queixava que la gent ho filmava tot (“Cridaven «No violència!» però l’exercien”) i que li havien donat un cop al turmell. G20480Y no sabia ni si havia estat a Dosrius però havia sofert un cop de cap a la cella. V11483E , que també havia actuat a Vilalba de Sesserra (Vallès Oriental) i que portava càmera Go-pro, es queixava d’haver hagut de marxar corrents…
A migdia s’acabà la vista amb l’agent que també havia actuat a Dosrius Z66018U, perquè membres del tribunal havien d’anar a la reunió de la Junta Electoral Central, de manera que el judici es va reprendre a la tarda. Seguí l’enfilall de declaracions. K62747Z, que rebé una puntada de peu quan actuà a l’Ajuntament de Fonollosa (trobaren l’accés obstaculitzat amb paques de palla i no sabien que havia volgut parlamentar amb ells Eloi Hernàndez, batlle de Fonollosa investigat per l’1-O amb un atestat de la GC que parla de “barricades, nens fent vigilàncies i ME amb un somriure còmplice”.)
I aquí cal fer una peita digressió: mentre declaraven els GC, la xarxa presentava els vídeos de la seva entrada al lloc tot desmentint el que deien els agents. Marchena ho deu començar a saber, però no sap com tenir-ho en compte, perquè el mateix s’esdevingué amb G61262V, ap operatiu que actuà a a Quercus i a l’institut Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), on qualificà els ME d’“eufòrics”, digué que els seus homes sols usaren les porres per protegir-se i que els bombers van ajudar els votants. L’agent era un testimoni —ho recordà l’advocacia— citat a declarar com a investigat per un jutjat de Manresa per la brutalitat de l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada… I les xarxes en donaven testimoni desmentint l’agent. El mateix s’esdevingué amb T21380R, que va admetre haver trencat la porta de l’institut Quercus per a entrar al centre; es queixava d’haver rebut el cop d’una cadira, tot i que es va detenir l’autor. Ara bé, assegurava que no usaren les porres, quan un reguitzell de vídeos a la xarxa ho desmentien. El tribunal seguia igual de permissiu que sempre, deixant-li explicar les guatlles que volgués. Aquest capteniment de la sala haurà de tenir una girada, vulgues no vulgues. Marchena és prou intel·ligent com per no permetre que mentre ell i els seus escolten el que diuen alguns testimonis impunement, la gent que segueix el judici (que és molta), tingui imatges a l’abast que desmenteixen el que allà s’hi està dient on life. Aquesta permissivitat desprestigia la sala i tard o d’hora algun magistrat caldrà que li ho denunciï per acabar prenent mesures.
De moment, però, el fil de les declaracions no s’aturava U93494, sergent de la GC, actuà a dos llocs de Dosrius (el centre cívic Canyamàs i a l’escola Castell) i a Vilalba Sasserra, on resultà “ferit”. L’agent negava a preguntes de l’advocat que donés cap cop de puny a un votant a Canyamars o que propinés un altre cop a una personat que l’enregistrava amb un mòbil. Els advocats, és clar, no podien donar crèdit. Ho tenien a la seva tauleta. Pina bullia per dins. Marchena, que, a més d’aguantar que les defenses li haguessin convertit el TS en un pati d’escola ple de greuges i queixes sense valor, sostenia tot el pes del que hem dit abans, esclatà i interpel·là a Pina així: “Haurem de fer que testifiqui vostè en comptes del testimoni”. En el fons eren els nervis. A l’any 2019 no es pot fer un judici com al segle XIX! Les xarxes socials tenen el seu joc. Però Marchena no sap com sortir-se’n.
La cosa seguia i, encara, se li complicaria. Anuncià que ajornava la declaració de l’agent Q26078Q per malaltia. Seguí amb L50070J, que també va intervenir l’1-O a l’escola Castell de Dosrius, on va rebre un cop a la mà i va fer-se una “contusió superficial”, però no sabia com s’havien ferit una vintena de ciutadans. B80404Y també actuà a l’escola Castell de Dosrius i es queixà de puntades de peu i cops a l’escut.
Els ulls de poll, tanmateix, arribarien amb el sergent W46978K, cap operatiu al Poliesportiu La Fàbrica de Sant Martí de Sesgaioles, on ja d’entrada van trobar tractors que els blocaven els carrers i no s’assabentà que l’alcaldessa els havia anat a trobar. Els agents van rebre puntades de peu i cops a l’escut. Ara bé, Van den Eynde aconseguí fer-li explicar què eren els pinchazos amb la porra i que admetés que foren els agents a collar-se de braços per encapsular la comitiva judicial o qui fos i més coses. L’home portava càmera, una go-pro i, amb so baix, va quedar enregistrat que justament era l’agent que tractava els ciutadans de “fills de puta”, autor de les frases “le metí la porra por dentro, como si no hubiera un mañana” o “Si no le he roto una costilla poco ha faltado”… L’agent protestà, amb la justificació dels nervis i de tractar-se d’una conversa privada, deu minuts després de l’operació, però no s’adonava que entremig s’havia posat de peus a la galleda quan havia admès que rebia ordres per a les actuacions (contradient Àngel Gozalo, general de la GC, que el 7-III declarà que els operatius els portaven els responsables sense cadena de comandaments) i, sobretot, quan va admetre haver rebut del Centre de Coordinació les ordres d’actuar el dia 30, contra el que havia declarat de los Cobos el 5/6-III, segons el qual, decidí actuar autònomament del matí de l’1-O, davant de la passivitat dels ME). Els advocats ho hauran d’explotar i potser demanar més d’un cara a cara.
Arribats aquí, Marchena va fer un recés. Tot seguit passà a declarar l’agent de la GC J85171K, que l’1-O havia intervingut a Castellbisbal, a l’escola Les Vinyes i a Sant Esteve Sesrovires. L’home va parlar de relliscades per culpa de detergents (teníem el Fairy de Millo a la vista!). L50070J fou el cap operatiu responsable de l’actuació Castellvi de Rosanes (on requisaren ordenadors) i del centre Les Vinyes de Castellbisbal i La Roureda de Sant Esteve Sesrovires. Es queixà que la gent avisés dels seus moviments amb telèfons mòbils, va admetre que usaren els porres, però mai no s’arrossegà ningú ni sabia que en aquell centre hi havia hagut 10 ciutadans ferits. Actuà allà mateix Y30747J, formant part d’un segon escamot, trobà que hi havia molta hostilitat en aquell centre i explicà que va caure d’espatlles i li havien donat una coça al cap que el deixà uns segons atordit.
La vuitena setmana del judici s’acabà amb les declaracions de R67502P, capità GC que actuà a Sant Carles de la Ràpita (i no al Poliesportiu de Roquetes, al Baix Ebre, com li deia la fiscal), que corroborà, parlant de llistats previs, que se’ls manà les actuacions abans de l’1-O… El seu escamot el conformaven uns 110 agents sense contar els de la comitiva judicial. Va haver d’admetre que fins i tot havien repartit cops de culata!
