Els socialistes catalans per mitjà del seu secretari general admeten, sense comentar res sobre com hauria de ser una eventual consulta, que si el 65% de la població catalana vol la independència, aquesta s’hauria de considerar com una opció democràtica més per poder fer-la efectiva.
Aquestes declaracions les ha fet al diari Berria, tot situant la seva proposta dins un marc espanyol hostil a aquest tipus de plantejaments. Els socialistes catalans, si més no, així abandonarien el seu espai de confort, consistent a donar estabilitat al sistema establert, i d’aquesta manera s’allunyarien de la complicitat que comparteixen amb els poders establerts (financers i industrials, principalment).
La mera perspectiva que el catalanisme abandoni definitivament la praxi política “del peix al cove” ha ocasionat aquesta reacció, tot constatant que a Espanya encara no hi ha prou gent que “protegeixi el dret a l’autodeterminació”. De fet, aquest missatge s’entén bé en determinats sectors indecisos catalans però es veu com una greu amenaça arreu d’Espanya.
Un missatge d’anada i tornada, per intentar guanyar vots de cara a les eleccions espanyoles del 28 d’abril, quan el mateix PSOE ja s’ha afanyat a manifestar que “l’Espanya federal no existeix”, en referència la vigència absoluta de l’espanyolitat de les autonomies. Per tant, el seu cap de llista espanyol, continua parlant de “societat dividida” i de “problemes de convivència”, tot indicant l’autèntica naturalesa nacional del conflicte polític que viu Catalunya i Espanya.
La situació que ha generat de forma indirecta el catalanisme polític convocant eleccions espanyoles quan deixa caure la majoria del president socialista Sánchez, es pot tornar a reproduir de manera més acusada l’endemà del 28 d’abril. Per aconseguir-ho i tal com les bases dels partits catalanistes manifesten, per primera vegada el “peix al cove” ja no és prioritari, i les ànsies de bloqueig, a qualsevol preu, s’expressen de forma insistent.
Una forquilla d’entre 20 i 47 diputats catalans, tot i tenir molt limitada una representació proporcional, ni que sigui en població resident o en aportació fiscal, esdevindrà un calvari pel sistema espanyol i podrà oferir als 7,6 milions d’habitants de Catalunya una oportunitat més per reeixir nacionalment, tal com han destacat estudiosos com Carles Boix.
Aquest analista, situat als Estats Units, pronostica una forta radicalització de les dretes espanyoles (PP/VOX) i de les esquerres (PODEM), ja que en tots els escenaris s’albira una sortida nefasta per ambdues opcions polítiques per la via del pacte irreal i forçat entre PSOE/C’S.
Un escenari que no satisfà ni de lluny, segons s’ha pogut comprovar des d’alguns editorials de la premsa escrita barcelonina, les elits catalanes que des de l’ombra albiren canvis profunds dins un sistema constitucional que sense reconèixer la plurinacionalitat dels seus habitants cada dia és més ingovernable.
