Troballes de Twitter

Twitter de tant en tant ens dona alguna alegria als amants de la cultura. Aquest cop és un noi de Màlaga de vint anys i escaig que es fa dir Advétimo, es defineix com amant de les llengües i de l’etimologia, compromès amb les llengües minoritzades.

Diu que estima la llengua catalana i que se la sent com a pròpia, més encara, que n’està enamorat. El que més li agrada del català és la varietat de dialectes, tal com ho explica ell mateix: “El que més m’agrada de la llengua catalana és la seva riquesa dialectal. M’encanta endevinar d’on és una persona en veure com conjuga els verbs o escriu certs mots. Parlo > parle (valencià), parlo > parl (català illenc), parlo > parli (Catalunya Nord)”.

Altres aspectes que li agraden del català és la varietat d’adverbis i els pronoms febles, literalment diu: “Els pronoms febles són una meravella lingüística. Podria fer-ne ús sense cansar-me’n”. Encara en un altre tuit, en el qual fa servir el sentit de l’humor, se sincera: “Quien me conoce sabe que mi sueño es tener mi propio piso con un cuarto lleno de libros y una buena butaca. Ah, también quiero un perro y un gato. Y un loro que me hable usando pronombres febles”. Tot i que és un amant de l’etimologia, aquesta hi surt perdent quan la compara amb els nostres pronoms: “No hi ha res més màgic que l’etimologia, llevat de combinar dos o més pronoms febles en la mateixa frase. Això directament és bruixeria al mateix nivell que fragmentar la teva ànima en horrocruxes per a assolir la immortalitat”..

Publicitat

La majoria dels seus tuits son sobre etimologia, que li permet saber l’origen d’un mot en totes les llengües romàniques, la procedència del llatí, de l’anglès, del germànic o d’altres llengües europees, etc., ja que és un amant incansable d’aquesta branca de la llengua que li serveix per seguir el rastre i l’evolució de les paraules. A vegades s’arriba a emocionar amb el descobriment d’alguna paraula o del seu origen. Per exemple quan descobreix la diferència entre la paraula endreçar i adreçar, o el significat de la paraula condícia, que defineix com un mot joliu (“Condícia, derivat de ‘condició’, interès per mantenir les coses endreçades. Quin mot més joliu!”).

Tot i que no ha estat mai a cap territori dels Països catalans, està aprenent a parlar el català amb força encert. Ha gravat alguns petits àudios i vídeos que ha penjat a Twitter en què hi podem percebre un molt bon nivell de gramàtica i de lèxic, si bé l’accent encara l’ha de millorar. De fet, en tots els tuits que escriu en català hi fa ben poques faltes, també fa tuits en gallec, en asturià, en portuguès, en italià i en altres llengües romàniques, fins i tot ha començat amb l’occità. Diu que vol presentar-se a l’examen de C1, i dubte si hi està prou preparat: “Enguany m’he proposat treure’m el C1 de català. Penseu que ho assoliré?”.

La passió per la nostra llengua arriba a l’extrem que vol buscar un grup de gent de Màlaga amb qui aprendre’n, així ho explica ell mateix: “Estic interessat en crear un grup local per l’aprenentatge de la llengua catalana. Sols hi veig avantatges: si la idea funciona, ajudaré a promoure la llengua. Si no funciona i finalment m’acaben fent fora de Màlaga, segur que als PPCC m’acolliran”. Creu que estudiar català és molt útil per aprendre altres llengües: “De debò, el català és una llengua massa útil. Jo sempre l’he anomenat ‘la porta de la Romania’, perquè facilita l’aprenentatge del francés, de l’italià i de la resta de llengües llatines. Els catalanoparlants n’haurien d’estar orgullosos”. Però també és conscient de la incomprensió que la seva afició pot despertar: “Jo estic orgullós de parlar la llengua de Pompeu Fabra. La meva família ho sap, els meus amics ho saben. Alguns s’interessen per la llengua, altres em miren malament o se’n riuen. En qualsevol cas, la lluita continua”.

Ha explicat al llarg dels freqüents tuits que estudia dret i és professor d’anglès en un institut. Que li agraden els idiomes, l’antropologia, la història, el dret, la sociologia, etc. o sigui que és una persona amb una set insaciable de coneixement.
En un dels vídeos que ha gravat explica que la finalitat d’aquest compte de Twitter és la promoció de les llengües minoritàries i de l’etimologia, és a dir, té una finalitat purament cultural i lingüística, no pas política. Per aquest motiu també s’interessa per l’asturià i l’aragonès.
També ha gravat fa poc un vídeo on se li veu la cara a plena llum del dia per demostrar que no és cap trol, ja que, diu ell, en repetides ocasions l’han acusat de no ser una persona de carn i os.

També explica, des d’un mirador de Màlaga, que se sent profundament mediterrani, i no té cap inconvenient a expressar-ho en català:

“Des d’allà dalt el món s’empetiteix, el cel i la mar es fusionen en un sol blau. Puc sentir-hi el meu cor bategar i tot llueix més clar lluny del trànsit i del caos de la ciutat. Sóc malagueny, la meva ànima pertany a la Mediterrània.”

Li agrada fer senderisme per al Torcal (un paratge prop d’Antequera i declarat patrimoni mundial de la Humanitat per la Unesco), indret amb muntanyes de roca que recorden força les de Montserrat.

També ens explica què li semblen les classes a la universitat de dret, carrera que no es penedeix d’haver triat i de la qual ha aprovat totes les assignatures però que no n’està del tot content: “A partir del tercer any de carrera vaig deixar d’anar a classe. No m’interessaven gens les lliçons, tot era força tediós. Pensava que era una pèrdua de temps anar-hi per a escoltar els professors llegint un PowerPoint. Després les estudiava pel meu compte i m’agradaven.”

Tot i que és malagueny, va néixer a Portugal i es va criar en anglès. Aquesta pluralitat deu haver estat una ajuda a la seva afició a les llengües. També cal dir que aquest noi i el conegut corrector de Twitter, el mestre Virgili, se segueixen mútuament i el malagueny no s’està de fer-li alguna consulta de tant en tant a l’il·lustre professor.