image_pdfimage_print

La desconfiança interna de la judicatura central espanyola amb les seves pròpies instàncies territorials ha estat la gota que ha fet vessar el got. A Catalunya, una bona part de l’empresariat ja entén que el judici es conduirà des d’un Tribunal Suprem “que mostra reiteradament tota manca d’imparcialitat i un ministeri fiscal mancat de tota ètica professional”. En definitiva, un judici especial per un tribunal especial, a fi d’obtenir uns determinats fins polítics, i en comptes de fer justícia.

Per això, la gent amb visió empresarial, com és el cas del Centre Català de Negocis, van per feina, i ja miren amb la millor manera d’enfortir, amb garanties, el full de ruta independentista. En concret consideren, que per l’exercici del dret a l’autodeterminació hi ha marge suficient dins del Dret Internacional, tal com ha estat entès en democràcies avançades com Bèlgica, Regne Unit o el Canadà, a més del propi ordenament de la UE.

Aquest punt de partida, legítim, legalista i coherent, té una conseqüència prou clara: els presos polítics catalans que admetin o acatin tot allò que provingui del Tribunal Suprem que negui o condicioni el dret a l’autodeterminació de Catalunya tindria per a ells l’efecte automàtic de quedar exclosos de la representació “del moviment sobiranista una vegada hagin complert les respectives condemnes i recuperin la seva llibertat”.

Publicitat
Publicitat

Per salvaguardar el dret de l’autodeterminació de Catalunya, abans de tot i per damunt de tot, les defenses dels presos polítics haurien de plantejar, en primer lloc, “una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea” sobre conculcació de Drets Humans i el respecte dels drets de les minories, en la mesura que “hi ha arguments prou sòlids perquè el TJUE declari que l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles forma part dels tractats de la Unió Europea”.

L’aposta del CCN és amb visió general i de futur, i també contundent sobre com els presos polítics catalans volen plantejar el seu eventual enfrontament amb Espanya, ja que la seva “negligència i/o complicitat deslegitimaria la seva carrera política si algun dia volguessin ser restituïts en els seus càrrecs i en la seva dignitat”.