Òmnium Cultural afirma que la decisió de la sala del Tribunal Suprem de rebutjar bona part dels testimonis internacionals i experts en drets humans demostra la voluntat d’impedir veus autoritzades i crítiques amb el procediment que ha portat a judici al president de l’entitat, Jordi Cuixart, i la resta d’encausats.
Òmnium creu que és especialment greu que s’hagi desestimat la pericial que demostra tècnicament que ni Cuixart, ni Sànchez ni la població van actuar de forma violenta ni el 20-S ni durant el referèndum de l’1-O. Un estudi tècnic elaborat per un expert d’Scotland Yard de reconeguda solvència.
Pel que fa als testimonis citats per la defensa de Cuixart, el tribunal ha expulsat aquells qui s’han pronunciat sobre la vulneració de drets fonamentals i els qui s’han pronunciat en algun moment a favor de la solució política del conflicte, com els signants del manifest Let’s Catalans Vote. El síndic de Greuges, Rafael Ribó, o relators especials de les Nacions Unides com David Kaye, Alfred de Zayas o Michel Forst no han estat acceptats. Tampoc la Premi Nobel de la Pau, Jody Williams, el lingüista Noam Chomsky, Bill Shipsey d’Amnistia Internacional o l’historiador Paul Preston. “La Sala estima que les valoracions personals de relators, premis Nobel, lingüistes o historiadors són prescindibles”, diu la interlocutòria que s’ha presentat aquest divendres.
En aquest sentit, cal assenyalar com a dada objectiva que, mentre la Sala ha admès tots els testimonis de la Fiscalia i gairebé tots els de l’advocacia de l’Estat i VOX, en el cas de la defensa de Cuixart s’han denegat una vintena de testimonis. L’entitat no pot deixar d’expressar un cop més el rebuig absolut a la connivència de les institucions espanyoles amb l’extrema dreta.
Òmnium Cultural també creu que és especialment greu que s’hagi rebutjat la petició de contrastar amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg si la causa contra el president d’Òmnium vulnera la carta de Drets Fonamentals de la UE i la normativa i jurisprudència comunitària. Una petició que es va formular com a qüestió prejudicial a l’escrit de defensa.
