Al fossar de Santa Eulàlia de Montjuïc, a pocs metres del mur on va caure afusellat el president Lluís Companys, la SEM (Societat d’Estudis Militars) va retre homenatge al soldat català. Aquesta celebració escau anualment cada 26 de gener, per un triple motiu, segons Albert Sangenís, un dels portaveus: la batalla de Montjuïc el 1641, la defensa de Barcelona el 1939 i la cruenta mort de Martí Marcó el 1979.

El dia del soldat català és un record sincer per a tots aquells patriotes que van viure i morir al crit de llibertat i de Catalunya. L’homenatge va comptar amb la presència simbòlica de sengles grups de recreació històrica: els Miquelets i el Regiment Pirinenc Núm. 1. El primer, en relació amb la victòria a la batalla de Montjuïc després de l’aixecament popular del Corpus de Sang, i el segon, com també es va comentar, recordant la darrera unitat militar catalana, de tipus regular, ja que va ésser dissolta dins l’exèrcit de la república espanyola, el 1937.

El treball de la SEM és rigorós i certament valuós dins la societat catalana, ja que aproxima la realitat militar d’una forma plural i diversa. En general, en els ambients catalanistes aquestes qüestions generen distanciament o rebuig, tot caient en una ignorància de greus conseqüències, atesa la importància cabdal que tenen en la geopolítica mundial, entre moltes altres consideracions.

Publicitat
Publicitat

Durant l’homenatge al soldat català va emergir de forma prudent una única estelada, símbol de les reivindicacions polítiques del poble català. Superar el llindar de l’estudi i dels comentaris, no cal dir-ho, pertoca als representants del poble, als polítics. Són aquests els qui legítimament tenen la responsabilitat de fer el possible per donar a la seva gent tota la seguretat i prosperitat que els hi cal com a qualsevol altre poble del món. Això no treu que a manca d’un acte oficial als caiguts per Catalunya, voluntaris catalans rendeixin el més sincer homenatge als qui van morir al servei del seu país.