El Col·lectiu Guilleries dels Mossos d’Esquadra, a través del seu compte de Twitter, dona exemple de coherència i veracitat, dins el context actual. Aquesta agrupació de mossos denuncia, ara ja més obertament, com les policies espanyoles cometen un joc deslleial a Catalunya. En concret, Guilleries ha publicat les dades d’agents que malmeten la cohesió del cos. Aquest salt qualitatiu és un acte de servei de caràcter oficiós, després d’haver esperat, sense resposta, un posicionament més clar del Departament d’Interior envers tots aquells mossos que fent ostentació d’una lleialtat aliena a les pròpies de la societat de Catalunya, van tergiversant i confonent la ciutadania sobre els darrers i legítims fins dels sistema de seguretat d’aquest país.
Guilleries no s’ha mossegat la llengua per dir que el mosso “Àngel Gómez, ex Guàrdia Civil… s’amaga sota el fals nom de ‘Felipe’ i desfila amb la cara invisibilitzada i la veu distorsionada per les TV de la caverna mediàtica”, des d’on desprestigia i distorsiona l’esforç i la dedicació del cos en el dia a dia de la seva activitat policíaca.
Els Mossos, en general, s’han mantingut distants i serens respecte el clima polític català generat, principalment, per la repressió espanyola sobre persones i institucions catalanes. Tanmateix, tot té un límit, sobretot quan veus del propi cos actuen amb males intencions i en perjudiquen el seu funcionament ordinari, ja prou complicat en un entorn de riscos terroristes i d’activitats delictives.
Les activitats espanyoles a Catalunya necessiten implantar-se també dins dels diferents àmbits administratius, inclosos els policials. Una forma de fer-ho és a través de sindicats de treballadors, com és el cas del CSIF. Tanmateix, aquest sindicat s’ha mantingut de moment al marge de les discussions polítiques, raó per la qual alguns grups de Mossos que volen instrumentalitzar el cos amb fins aliens a les seves obligacions, han optat per crear noves formes sindicals que sense el suport espanyol, amb les seves estructures de poder, no podrien prosperar.
Dins dels Mossos hi ha vida, fruit de la seva creació com a policia democràtica. I aquesta vida s’expressa en els diferents col·lectius i sindicats que malden per fer possible la seva activitat laboral amb plena correspondència amb la societat a la qual serveixen, malgrat els dubtes i tebiors dels seus caps polítics del Departament d’Interior, sovint impregnats d’indefinició o excessiva prudència. Destaquen especialment, Mossos per la Independència o Mossos per la República Catalana i Mossos per la Democràcia, a part dels diferents sindicats que vetllen per unes condicions de treball dignes i equiparables a nivell europeu.
Els orígens democràtics dels Mossos topen amb els de la Guàrdia Civil (grup paramilitar) o de la Policia Nacional, tenint en compte la càrrega ideològica, sovint reaccionària, que aquests cossos espanyols expressen públicament a través d’internet. La demanda de seguretat de la societat catalana exigeix professionalitat amb eficàcia suficient, com expliquen Mossos per la Democràcia, i aquesta, en termes policíacs només és possible treballant conjuntament amb la població, en confiança i respecte. Una confiança i un respecte que no s’han guanyat mai ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional, malgrat tenir ocasions per fer-ho, segons comenten.
