El passat 2 de desembre, el diari espanyol El Mundo va publicar un article en què acusa directament de filoterrorista la Plataforma per la Llengua, i per tant, els seus més de 18.000 socis. Per aquesta entitat cultural i cívica, això no pot quedar així. Per això han contactat amb l’advocat Jordi Domingo, per defensar l’honor de la Plataforma per la Llengua i de tots els seus socis i sòcies.

Plataforma per la Llengua vol portar, per tant, El Mundo als tribunals, i a dir prou als atacs i als insults. De fet una campanya secular d’aquesta entitat és lluitar contra la catalanofòbia.

Per tal de fer possible la denúncia, sense haver de renunciar a cap dels projectes de foment del català que l’entitat té en marxa, la Plataforma per la Llengua posa en marxa una campanya de micromecenatge per finançar les accions judicials.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Per a tirar endavant el procés judicial, i dir a El Mundo i d’altres agents espanyols temptats de seguir el mateix camí, que ja n’hi ha prou, ha obert un portal per finançar-ho. És el web www.plataforma-llengua.cat/denunciemelmundo.

Amagar la llengua és un mecanisme habitual entre els catalans, i sovint abandonen el seu ús malgrat en moltes converses tothom entén i sovint parla bé la llengua catalana. Aquesta tendència, segons aquesta ONG, pot suposar postergar a un espai residual l’ús social d’una llengua rica i vigorosa. No es pot consentir, sota cap pretext, l’assetjament lingüístic, per medi d’un discurs mediàtic segons el qual el català en si mateix té una identitat terrorista, violenta o, simplement, conflictiva.

Milers de persones immigrades des d’Espanya van ésser deliberadament enganyades pel règim dictatorial entre els anys 1960 i 1980, moment en que es van aturar els allaus de desplaçaments a la recerca d’un món nou, diferent, ple d’oportunitats, «per veure món, i poder sortir de l’ostracisme i la depressió». A Catalunya hi van trobar el que buscaven, i van prosperar, en general, sense donar cap importància a la realitat cultural i lingüística del país d’acollida. Per a ells, Catalunya s’assimilava a Espanya, i «en el meu país, no em cal aprendre cap altra llengua».

Els fets, tanmateix, van culminar amb que la pràctica totalitat d’aquestes persones intencionadament manipulades entenen i accepten la llengua catalana, tot i que molts, segurament per manca de determinació de molts catalanoparlants, no la usin normalment. Ara, segons la Plataforma de la Llengua, aquest treball acumulat de respecte i admiració per la llengua dels catalans molesta i el volen atacar per medi d’un discurs malintencionat i sense escrúpols.