La FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) ha informat que s’està treballant per tal d’acabar amb el sistema del ‘voto rogado’, modalitat de sufragi en la que l’elector potencial es veu obligat a “rogar”, pregar, perquè li sigui concedit el dret a vot.
L’ “Oficina del Censo Electoral” ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1r de setembre de 2018 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 235.046. Això representa un augment de 10.827 electors entre setembre de 2017 i setembre de 2018.
El CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en què tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat). Les condicions de vot, tal com va quedar de manifest en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i al Congrés de Diputats espanyol, són, segons la FIEC “desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del ‘voto rogado'” que va fer que únicament el 12% dels inscrits catalans poguessin votar en les eleccions del 21 de desembre de 2017.
Ara la Subcomissió per a la reforma de la LOREG constituïda al Congrés dels Diputats ha acceptat tramitar una proposta del MAEC (Ministerio de Asuntos Exteriores) i del PSOE que compta amb el suport d’Unidos Podemos, ERC, PDCAT, Compromís i Bildu, el suport previsible de Ciudadanos i l’oposició del PP.
La proposta elimina el ‘voto rogado’ i amplia els terminis de vot. A l’apartat 1 de la nova redacció de l’article 75 s’elimina el ‘voto rogado’ i s’indica que les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral (OCE) “remitirán de oficio” la documentació per votar a “la dirección de la inscripción de cada español inscrito en el censo de los electores residentes-ausentes que viven en el extranjero”.
En el punt 2 del nou Article 75 s’explica una altra de les novetats: la tramesa d’una papereta en blanc. Es diu que aquesta papereta “se corresponderá con un modelo de papeleta en blanco, en la que el elector escribirá su opción de voto” i que “en la información que acompañará a la documentación se recogerán las instrucciones sobre cómo completar dicha papeleta y los medios que tienen los electores para conocer las candidaturas presentadas”.
En el punt 3 de l’Article 75 s’indica que la tramesa de documentació “debe realizarse por correo certificado a partir del décimo octavo día posterior a la convocatoria”. El 18è dia és el primer després de la resolució de les reclamacions al cens presentades a l’OCE. Això permetrà evitar els retards que es produeixen en la proclamació de candidatures, un dels esculls que retardaven tot el procediment de vot exterior. Amb aquesta proposta es guanyen 17 dies en la tramesa de la documentació —entre el dia 18 i el 34— i 25 dies si es compara amb els casos d’impugnació de candidatures —entre el dia 18 i el 42—.
Entre els apartats 5 i 8 de la nova redacció de l’Article 75 es regula que s’amplia en dos dies —dels tres actuals a cinc anteriors a la jornada de votació— el termini de vot als consolats. S’afegeix que aquest termini serà “improrrogable”.
El nou redactat de la LOREG no inclou cap pas cap a una regulació del vot electrònic. Si bé, el Govern català va presentar recentment la Llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, la qual s’haurà de reformular de cap a peus si es modifica finalment l’article 75 de la LOREG. El mateix comunicat afirma que al marge de la modificació de llei queda pendent que el Govern català creï la plataforma tecnològica que podria permetre el vot electrònic i, per tant, si serà incorporat als pressupostos de la Generalitat de 2019.
