En el marc de la 39a sessió del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, el Centre UNESCO de Catalunya ha organitzat un debat sobre el paper de les institucions en la defensa dels drets humans i els reptes i febleses de l’Estat espanyol en aquesta matèria. Hi ha participat l’activista, membre de l’ACDC i companya del president d’Òmnium Cultural, Txell Bonet, el jurista expert en dret internacional, Nico Krisch, i la periodista Patrícia López han estat convidats pel centre Unesco de Catalunya.
Txell Bonet considera que l’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, no s’ha d’entendre com un problema exclusiu català sinó que en tant que vulneració de drets humans. Bonet ha recordat que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides “reconeix el paper legítim de la societat civil i les entitats, com Òmnium Cultural” i que aquesta mateixa institució demana als estats que les protegeixin, així com el dret dels ciutadans i entitats a participar del debat públic mitjançant referèndums. En aquest sentit, Bonet ha lamentat que a l’Estat espanyol passa el contrari: “l’Estat va utilitzar la seva violència per reprimir el referèndum i veiem com l’Estat es reitera en l’intent d’imposar un fals relat de la violència per criminalitzar el dret legítim a la mobilització i evitar l’exercici de drets fonamentals com el dret a manifestació o la lliure associació”.
Per la seva banda, Nico Kirsch ha criticat l’ús abusiu del Codi Penal per criminalitzar les mobilitzacions ciutadanes. “A diferència del Canadà o el Regne Unit, Espanya ja ha rebutjat el diàleg. Ha escollit la via de la por i de la violència”, ha afirmat aquest jurista expert en Dret Internacional, qui també és director del Global Governance Centre, al Graduate Institute of International and Development Studies de Ginebra.
Finalment, la periodista Patricia López ha recordat que a la història recent d’Espanya, mentre nombrosos casos de corrupció han quedat impunes, la dissidència es penalitza. Per acabar la seva exposició, López ha conclòs que “el feixisme a Espanya encara és viu a les institucions i inclús entre els polítics”.
