Un grup de Telegram, sense canal obert, amb prop de 5000 inscrits, comparteix diàriament, de forma interna i en temps real, la problemàtica d’un cos desbordat pels esdeveniments però amb ganes de prendre la iniciativa.
El cos de Mossos d’Esquadra ha convocat una concentració davant t la seu del Departament d’Interior amb un notable èxit d’assistència. Aquesta determinació és fruit d’una situació triple: deteriorament dels sistemes interns de reposició d’efectius, aportació de noves compensacions als torns extraordinaris fets i millores de les condicions de seguretat en el treball diari. Són tres potes d’una mateixa exposició que fa aquest col·lectiu autogestionat de nom MOS.S.O.S. Segons ells, és possible reaccionar: calen noves promocions, més formació interna, relleus interns periòdics, però sobretot una més clara i ràpida assignació de mitjans materials i contraprestacions.
El cos de Mossos d’Esquadra, pel que fa al nivell de mossos (que no inclou comandaments) té grans reptes associats no sols a les vicissituds nacionals dels catalans, sinó també a la realitat derivada d’un món global amb noves formes de delinqüència o situacions extremes de perill (com el terrorisme), només per posar els dos exemples més rellevants.
El lema principal d’aquesta reclamació, llargament madurada i que sorgeix sense sigles i de forma autogestionada, és aturar la manca de seguretat pròpia i del país, així com denunciar l’espoliació econòmica, sigui al personal o a les activitats associades. De fet, com tots els bons professionals amb un lògic zel per la responsabilitat, conclouen que la situació catalana és al límit d’allò que seria raonable i que en les circumstàncies actuals una cadena complexa d’alarmes podria crear una situació caòtica per a ells i pel conjunt del servei que presten. Per a ells, és el moment d’exigir responsabilitats als responsables polítics.
Els diferents sindicats s’han distanciat d’aquest sistema directe de representació del cos, llevat d’un sindicat amb implantació espanyola. Les dinàmiques sindicals són lentes i marxen dividides i, en canvi, aquestes accions generen pressió sobre els polítics, i sense sigles poden suposar més unitat d’acció, ja que segons el seu parer reclamen i exigeixen simplement sobre qüestions estrictament professionals.
El dia a dia de la seguretat pública el viuen els mossos de base durant el patrullatge a peu de carrer o en els barris, i ells saben fins a quin punt pot esdevenir de fràgil la pau social i l’ordre ciutadà.
Quan es desisteix d’estar en un lloc, aquest lloc és ocupat per altri. Diu la noticia “Els diferents sindicats s’han distanciat d’aquest sistema directe de representació del cos, llevat d’un sindicat amb implantació espanyola”. I potser per això, part dels mossos han xiulat als treballadors de la Conselleria d’Interior que cada dia fan un homenatge als presos polítics.
En definitiva, és el mateix procediment pel que entra el populisme a les societats, quan els representants no fan la feina que han de fer, i la gent escolta la primera veu que s’alça per capitanejar el descontent. Així avança l’extrema dreta, tant a casa nostra (C’s), com arreu d’Europa.
Si hi ha un motiu d’insatisfacció i conflicte, els partits i els sindicats haurien de ser els primers en denunciar-lo, no els darrers. I això es pot veure també en l’evolució del sobiranisme, en que els partits van a remolc de la societat. Quina gran diferència quan partits, govern i societat han marxat junts, imparables, l’exemple és 1-O.