Ahir dissabte a les 12 del migdia, hora local de Londres se celebrà el debat “Take back the initiative” (Recuperar la iniciativa) organitzat per l’ANC-England. El debat, moderat per Carles Suàrez, comptà amb la participació d’Antoni Castellà, Jordi Graupera, una emocionada Clara Ponsatí, Albert Batet i Carles Riera.

Antoni Castellà va afirmar que el primer d’octubre el poble de Catalunya es va autodeterminar i que l’Estat espanyol va fer fallida quan no va poder aturar-ho. Tanmateix en les hores següents fins al 3 d’octubre es va perdre l’oportunitat, ja que no hi ha processos de revolució que es consolidin en diferit.

També va dir que allò que cal fer ho sabem tots. L’important és saber com s’ha de fer. En aquest sentit va donar suport al procés de primàries, d’unes primàries obertes a la ciutadania, que són les autèntiques i no el simulacre que representen moltes de les primàries que es limiten a votants de dintre del partit.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Va afirmar que ja som majoria social i que el primer octubre va votar més gent de la que oficialment es diu, ja que molts no es van poder comptar a causa dels atacs informàtics rebuts.

Va concloure que enfront de la tàctica de fer política de partit i posterior unitat, o la de demanar unitat prèvia, a Demòcrates aposten per apoderar el poble i fer primàries.

Jordi Graupera argumentà que ara no es donen les condicions per recuperar la iniciativa. Va afirmar que l’única cosa raonable és convocar eleccions, ja que les del 21 de desembre foren imposades, no van ser lliures, no s’ha deixat triar el president escollit i els partits no han complert el programa amb què es van presentar. Va afirmar que li costarà molt de perdonar a la nostra classe política que no ens deixessin defensar la nostra llibertat i que no ens diguessin la veritat.

Li sembla que estem atrapats entre el feixisme i la república digital. Vol oferir un tercer camí i comença per Barcelona perquè diu que és on es pot començar a fer política de veritat, on la política pot tenir conseqüències directes en la vida de la gent. Proposa alliberar-nos d’un a un. I tot i que la seva proposta de primàries és per Barcelona, es mostra d’acord, responent a una pregunta del públic, que s’organitzin primàries per les eleccions europees de l’any vinent.

Aposta per un canvi de cultura política que a la fi pugui ens pugui dur a alliberar-nos.

Clara Ponsatí va començar anunciant que no tenia gaires bones notícies, que segurament ningú dels presents sabia com sortir del pou. Segons ella, el fet de no investir el 30 de gener el president Puigdemont fou un error i pensar que si ens portem bé ens donaran el que demanem és d’una gran incompetència.

Considera que ara la lluita principal és per combatre la suspensió dels drets civils, però els presos i exiliats NO han de liderar el debat. Creu que la mobilització no ha de sentir-se esclava dels missatges de la presó i l’exili i que és important que a Catalunya aflorin nous lideratges.

(Debat ANC-England, 1a part, el debat comença el minut 24)

Albert Batet va fer una crida a la participació en la manifestació de l’11 de setembre i va recordar els principals esdeveniments que s’acosten: el primer d’octubre, el judici i posterior sentència que ha de ser combatuda, tret que sigui d’absolució i les eleccions municipals. Creu que el front republicà no té ben enfocades les eleccions municipals i que cal una estratègia compartida.

També recorda que al Parlament hi ha, i sempre hi ha hagut, més vots a favor que vots en contra de la independència i acabà recordant que no han renunciat a la restitució del president Puigdemont, reclamant unitat estratègica d’acció i demanant paciència fins a la sentència del judici.

Cales Riera considera que les institucions estan congelades i afirma que fins al dia d’avui no han vist ni un sol acte de sobirania al nou Parlament, per la qual cosa tenen la targeta vermella damunt la taula. En aquest sentit posà com exemple el fet recent que el conseller Buch agraeixi l’arribada de la policia, la mateixa que ens va atonyinar el passat primer d’octubre. Afirmà que la repressió que estem patint és encara de baixa intensitat i que cal assumir que vindran més cicles de repressió de l’Estat en la mesura que ens en sortim.

Considera que el Parlament no dóna signes de voler emprendre l’únic camí possible, que és el de la unilateralitat, el de la sobirania i de deixar el camí autonomista. Afirma que hi ha hegemonia social per prendre la sobirania i que per traduir-la en acció política cal una onada creixent de mobilitzacions que permeti generar un trencament democràtic, ja que un referèndum pactat amb l’Estat és del tot impossible.

Coincideix amb altres ponents que el problema no és tant en les forces de l’Estat espanyol, sinó que es troba en les contradiccions internes del sistema de partits i de les institucions catalanes.

(Debat ANC-England, 2a part)

Us recomanem molt de veure les gravacions de vídeo de tot el debat, ja que fou molt interessant i us recordem que els actes de la setmana catalana de Londres 2018 continuen i culminaran amb la manifestació el dia 11 de setembre a les 19 hores, davant del número 10 de Downing Street.