Ha mort mossèn Dalmau (Sant Llorenç Savall,1926), un lluitador antifranquista i un ecopacifista de pedra picada. Hem compartit amb ell moltes iniciatives en defensa del territori i ens mancarà el seu escalf i empatia amb la causa ecologista i sobiranista.
A ell, junt amb personalitats com Lluís Maria Xirinacs, Jaume Rodri i Jordi llimona, entre altres companys del moviment Pax Christi, el trobem en totes les accions de no-violència en defensa de les llibertats nacionals i en nombroses reivindicacions ecologistes. Durant el franquisme i la Transició veurem el mossèn, deixeble del pensament de Gandhi, Luther King, Hélder Câmara i Teilhard de Chardin, en la majoria de fets que han marcat la història de la resistència catalanista: la Caputxinada, la creació de l’Assemblea de Catalunya, el suport a les vagues de fam i la candidatura al Nobel de la Pau de Xirinacs, la primera convenció nacional per la independència…
Els nous líders sobiranistes, els més mediàtics, solen referir-se al procés com si amb ells comencés la revolució social i política i no tenir per costum dir que el moment històric que vivim és també fruit de la tasca d’aquells i aquelles patriotes actius durant els anys en què declarar-se independentista era jugar-se la pell. Dalmau, pel seu frenètic activisme i vitalitat, havia passat a ser un dels onze capellans integrats en la llista dels catalans més vigilats per la policia franquista.
Durant la Diada de 2017, mossèn Dalmau es presentà, ja molt debilitat de salut, a la fila zero. En Xavier Garcia i jo el vam abraçar. Ho vàrem sentir com un acomiadament definitiu.
El president Puigdemont el va saludar però cap dels presentadors de l’acte a la plaça de Catalunya, ni cap dels dirigents que hi varen participar, el va esmentar. Era una ocasió única per rendir homenatge al patriota però que no es va fer possible. Alternativa Verda ho va lamentar i ho denuncià. Recordo que vàrem parlar que començava a ser urgent discutir les bases del nou país que volem.
Rector de Gallifa des del 1956, va convertir, amb l’ajut dels molts adeptes a la seva causa, l’ermita i el castell mil·lenari d’aquest llogarret del Vallès Occidental, en el primer santuari del món dedicat a l’ecologia, gràcies a una talla del segle XI de la Mare de Déu trobada en una masia de la Garrotxa. L’entronització d’aquesta imatge se celebrà el juny del 1987, i des d’aquell any s’hi fan els populars aplecs el primer diumenge de juny, coincidint amb el Dia Mundial del Medi Ambient. Esperem que els seus amics fidels consolidin aquesta tradició.
Avui he rellegit alguns capítols de les seves segones memòries, subtitulades Una lluita per sobreviure amb dignitat (Icària,2014). Un llibre que acaba dient-nos: “L’important és que tots juguem ben honestament. El resultat que busquem uns i altres pot venir per aquest camí”.
Si aconseguim un estat propi i la seva constitució el defineix com a “lliure, sobirà, democràtic, social i ecològic”, es deurà també a patriotes com mossèn Dalmau que van entendre que la defensa de la nostra cultura i la nostra llengua van estretament lligada a la defensa del territori, els seus paisatges i els seus recursos naturals. Bon viatge, mossèn!
Santiago VILANOVA
Peu de foto: Els col·laboradors de “L’Unilateral”, els periodistes Xavier Garcia i Santiago Vilanova, cofundadors d’Alternativa Verda, amb mossèn Dalmau la Diada de 2017.