Encara m’impressiono quan llegeixo a l’atzar, a la xarxa, que l’Amy Winehouse tindria 35 anys si no es complissin avui 7 anys de la seva mort. Les xifres també han estat culturalment afilades segons el gènere durant dècades.
Mai podré oblidar aquell moment. Jo tenia 23 anys. A Mèxic era el migdia. Em trobava a l’habitació més perfecte de Playa del Carmen, quan em sorprengué la notícia a l’In Fashion Hotel Boutique.
Aleshores, ella només tenia 27 anys. Una xifra que he sobrepassat no fa gaire temps, i que m’atorga una perspectiva molt més real i justa d’allò que succeeix quan un perfil carregat de talent «explota» literalment en circumstàncies no desitjades i en un temps prematur.
Transcorria el juliol de 2011. La personalitat marcant i les lletres ben balancejades, aconseguiren un llegat musical; que, recordant Valerie, la versionada Me & Mr. Jones o Back to Black, entenem que la Cultura és tot allò que fem mentre deixem coses enrere.
