Actualment la senyera quadribarrada oneja a l'ajuntament alguerès juntament amb la bandera italiana i l'europea | Fotografia: Simone Zuffanelli
Actualment la senyera quadribarrada oneja a l'ajuntament alguerès juntament amb la bandera italiana i l'europea | Fotografia: Simone Zuffanelli
image_pdfimage_print

Allò que fa meravellosa la cultura catalana radica en l’efecte sorpresa. És clarament màgic. Els carrers del nucli antic pròxims al mar amaguen una perruqueria on hi ha impregnat el caràcter propi de la Itàlia napolitana amb un aire a gran oportunitat que només es pot fer propici a una ciutat de valors reals i acollida com és Barcelona.

A la capital catalana, t’hi abraça la facilitat d’intercanviar. I tot d’un plegat, et sorprens aprenent sard.

Com és propi en els territoris que han resultat conquistadors, acaba imperant-hi aquell idioma que s’ha entès únic. Una espècie de falsa creació.

Publicitat

Fa un parell de dies es feia pública l’aprovació de l’escolarització en català a l’Alguer. Sorprenentment existeixen una bona colla d’italians, sobretot els que han migrat provinents de Roma, que són totalment desconeixedors de l’existència del Català en el seu territori. D’altres, et diuen que el sard és un dialecte, i després hi ha els napolitans que parlen amb una sensibilitat del sard que això els fa transferir una sèrie de coneixements entorn del nostre idioma.

Per això, és tan important que el Parlament de Sardenya després de les esmenes que la Plataforma per la Llengua va presentar al projecte de llei sobre la regulació de les llengües de l’illa, hagi fet efectiu l’ús del Català de manera oficial.

El Parlament equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els parlants de sard, llengua autòctona de l’illa i la més estesa juntament amb l’italià. La proposició de llei que va arribar al Parlament no garantia els mateixos drets i previsions per al català que per al sard, tot i reconèixer-lo com una llengua a tutelar al mateix nivell que el sard.

La clau de l’èxit en l’ús real més enllà de la parcel·la familiar, i per tant, un llegat que ha sobreviscut amb el pas del temps és tutelar —també— el català a les administracions. Se’n crearà una estructura, que vetllarà perquè el seu ús transcorri amb normalitat i asseguri que els ciutadans puguin adreçar-se a l’administració regional amb la seva llengua.

Avui, comencem la setmana dient: [kuɫˈtu.ɾə], en sard–català.

COMPARTIR
Article anteriorDues menes de dret
Article següentPrimàries per la República o 155
*** CAP DE CULTURA I SOCIETAT @ L'Unilateral *** Cristina Font Butxaca, nascuda a Puigcerdà (Girona) el 21 de Gener de 1988, coneguda també pel seu nom de ploma; Tina Font, es declara Poeta i Comunicadora. Resideix a Barcelona. [e] cultura@unilateral.cat | TF.cultura@columnist.com S'inicià en l’Escriptura des de ben petita, manifestant la seva passió, principalment per al vessant literari de la Poesia guanyant en reiterades ocasions els 'Jocs Florals' de l'Escola Alfred Mata (Puig-reig). L'any 2005, concursà en el 'XXVII Premi Literari Goleta i Bergantí' del Masnou, en el qual li fou atorgat el 1r. Premi en la modalitat de Poesia amb el Recull Poètic: “El Capvespre dels Camaleons”, precedint altres guardons, com foren el 1r. Premi en la modalitat de Poesia en el XIX Concurs Literari de les Borges del Camp de l'any 2008 amb el Recull Poètic: “En Passat Continu”. S'hi han sumat, entretant, altres guardons de treball únic. A banda dels Concursos Literaris que han esdevingut una font de motivació durant el primers anys de trajectòria inicial, ha esdevingut, també Narradora i Rapsode de Recitals Poètics a les Comarques Catalanes del Berguedà, l'Anoia i el Barcelonès. Ha col·laborat exercint de Membre del Jurat dels Jocs Florals del C.E.I.P Alfred Mata de Puig-reig i dels Jocs Florals de Calella. També com a Creadora dels Poemes que acompanyaren el díptic del Nadal de 2008 i de l'11 de Setembre de 2009, respectivament, del Consell Comarcal del Berguedà. A l'actualitat, manté el seu compromís des de fa nou anys com a Secretaria de Comunicació amb l'Associació Literària “Pensaments i Paraules", i fundadora del Projecte @descregud_a, que a l'actualitat està compost per quatre dones. Ha col·laborat fent Ràdio des de l'edat de 12 anys. Ha participat com a dona - independent en les 'Primàries de Barcelona', havent assolit de les primeres posicions, en la primera i segona volta. En concret, de la darrera, aglutinà fins a 1.250 vots. Gestiona #CulturaFaCultura, missatge que prengué una identitat molt forta durant la Campanya, i està ajudant a impulsar un 'Comissionat per la Llengua' a Les Corts. Ha assessorat durant l'any 2018 a líders territorials en Oratòria i Comunicació Pública. Criminòloga de formació, i premiada com a 'Digital Strategist' el passat 2016, ha adherit a la investigació pinzellades creatives provinents del vessant més vocacional (@CFontCOMCRIM — Consultoria). Ha escrit: "Retrat d'una Revisió Teòrica - La Criminologia Crítica i la Criminologia Feminista". Emprenedora, està cursant el Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies. Gestionava des de l’any 2010: tina-font.com, que ha mudat en tina-font.cat. La seva Plataforma ambientada a cavall de la Política, la Literatura i la Investigació; i, fonamentalment, enfocada a la cultura empresarial i l'estratègia digital participant de projectes varis. S'atreví en la seva darrera obra inèdita: "inFANTÀSTIC" a escriure en castellà. També va participar en la 16a. Edició de Narrativa Curta 'Premi TINET' amb l'obra "M. Iconnu". En definitiva, una incansable lectora dels Mentors i Escriptors: Montserrat Butxaca i Daniel Salazar, així com dels Mestres de la Poesia: Octavio Paz, Mario Benedetti, Maria Mercè Marçal, Susanna Rafart i Joan Margarit; a més, d'ésser una creadora de versos en tota regla, definint-se autodidacta, disciplinada, emocional, punyent, molt camaleònica i aprenent de la Llengua Portuguesa.