Allò que fa meravellosa la cultura catalana radica en l’efecte sorpresa. És clarament màgic. Els carrers del nucli antic pròxims al mar amaguen una perruqueria on hi ha impregnat el caràcter propi de la Itàlia napolitana amb un aire a gran oportunitat que només es pot fer propici a una ciutat de valors reals i acollida com és Barcelona.
A la capital catalana, t’hi abraça la facilitat d’intercanviar. I tot d’un plegat, et sorprens aprenent sard.
Com és propi en els territoris que han resultat conquistadors, acaba imperant-hi aquell idioma que s’ha entès únic. Una espècie de falsa creació.
Fa un parell de dies es feia pública l’aprovació de l’escolarització en català a l’Alguer. Sorprenentment existeixen una bona colla d’italians, sobretot els que han migrat provinents de Roma, que són totalment desconeixedors de l’existència del Català en el seu territori. D’altres, et diuen que el sard és un dialecte, i després hi ha els napolitans que parlen amb una sensibilitat del sard que això els fa transferir una sèrie de coneixements entorn del nostre idioma.
Per això, és tan important que el Parlament de Sardenya després de les esmenes que la Plataforma per la Llengua va presentar al projecte de llei sobre la regulació de les llengües de l’illa, hagi fet efectiu l’ús del Català de manera oficial.
El Parlament equipara els drets lingüístics dels catalanoparlants de l’Alguer amb els parlants de sard, llengua autòctona de l’illa i la més estesa juntament amb l’italià. La proposició de llei que va arribar al Parlament no garantia els mateixos drets i previsions per al català que per al sard, tot i reconèixer-lo com una llengua a tutelar al mateix nivell que el sard.
La clau de l’èxit en l’ús real més enllà de la parcel·la familiar, i per tant, un llegat que ha sobreviscut amb el pas del temps és tutelar —també— el català a les administracions. Se’n crearà una estructura, que vetllarà perquè el seu ús transcorri amb normalitat i asseguri que els ciutadans puguin adreçar-se a l’administració regional amb la seva llengua.
Avui, comencem la setmana dient: [kuɫˈtu.ɾə], en sard–català.
