La CUP-CC ha presentat un escrit davant el Tribunal Suprem on exposa els seus arguments per considerar que el Tribunal Suprem no és un òrgan competent per jutjar el cas on s’imputa rebel·lió a diverses investigades, entre altres les exdiputades cupaires Mireia Boya i Anna Gabriel. Per l’organització independentista, va ser el mateix Tribunal Suprem qui el 2014 davant d’una denúncia presentada pel partit UPyD referent a la Consulta del 9N per delictes com els que ara acusa a diversos polítics i activistes catalans va considerar que fets d’aquest tipus havien de ser processats en instàncies judicials a Catalunya. De fet, avui hi ha diversos casos relacionats amb l’1 d’octubre i amb la darrera legislatura que es troben en discussió en jutjats de Barcelona.
La CUP-CC situa al seu escrit la qüestió d’aquesta alteració dels criteris de competència en el marc del context d’excepció que s’està produint i de «dret penal de l’enemic» que inclou entre els seus trets fonamentals el relaxament de les garanties processals. L’escrit situa precisament en la denúncia de la falta de garantia de la imparcialitat i independència del Tribunal Suprem espanyol per diversos motius. Entre tots aquests cal destacar el fet que el fiscal que va firmar la querella i l’actual fiscal general van ser companys de sala dels magistrats que ho han de resoldre, o que la mateixa Soraya Saez de Santamaría, vicepresidenta del Govern espanyol, s’hagi autoatribuït directament el resultat de determinades resolucions judicials dictades en el cas, i que vulnera així de manera flagrant la necessària separació de poders de l’Estat.
Finalment, la CUP-CC ha exposat que aquest plantejament jurídic té una triple voluntat. En primer lloc, aconseguir que la causa contra les militants de la CUP quedi arxivada. En segon lloc denunciar el funcionament poc democràtic de les institucions espanyoles i, per últim, garantir la possibilitat que aquest element pugui ser discutit en instàncies internacionals en el cas que sigui desestimat a l’Estat espanyol.
