És una pregunta que cal fer i que caldrà fer, per la qual cosa la resposta és eminentment important. Una resposta que, innegablement, determinarà el futur i el no futur d’Europa. Hom pot, en efecte, imaginar una Europa sòlida i durable construïda sobre la base de la corrupció del país i dels partits polítics. Aquest és el cas d’Espanya i del Partit Popular de Mariano Rajoy, assenyalat pels mitjans espanyols com el partit més corrupte d’Europa.
En primer lloc: per què es parla de màfia espanyola a propòsit del Partit Popular. La definició donada generalment per anomenar el terme Mafia és sovint: “una organització criminal”.
El terme “organització criminal” és utilitzat per un cert nombre de jutges i de magistrats espanyols per anomenar el Partit Popular (PP). Ignacio González, antic president del PP de la Comunitat de Madrid, acusat i perseguit per ser el responsable d’una “organització criminal” en el marc del cas de corrupció “Lezo”.
El jutge de l’Audiència Nacional, José De la Mata, ha obert una instrucció en el marc de l’assumpte dels “papers de Bárcenas”, sobre l’ex-tresorer del PP i amic de Mariano Rajoy, pels delictes “d’organització criminal, associació il·legal, tràfic d’influències, blanqueig de capitals…”.
El cap de la brigada antifrau espanyola, Manuel Morocho, ha afirmat el darrer 7 de novembre, davant dels diputats de la comissió d’investigació sobre el finançament del Partit Popular, que les estructures d’aquest partit “responien al perfil d’una organització criminal” per les seves accions en el cas Gürtel.
D’ençà dels seus requeriments, Concepción Sabadell, procuradora del tribunal anticorrupció espanyol, ha afirmat que els responsables del partit havien dut a terme “mecanismes foscos en l’atribució dels convenis públics els quals són consolidats com un problema estructural”. Ha indicat també que “la naturalesa dels delictes comesos i el perjudici als fons públics s’estengueren i arrelaren durant un llarg període de temps en les múltiples col·lectivitats dirigides pel Partit Popular”.
El darrer 3 de novembre el tribunal anticorrupció espanyol va fer encarcerar José Manuel Villarejo, un excomissari de policia, proper al Partit Popular. El motiu d’aquesta detenció és desmantellar “una organització criminal” de la qual l’antic policia n’era un dels responsables. Una organització criminal dedicada segons els investigadors a “reintroduir a Espanya i a altres països de la Unió Europea fons provinents d’activitats il·lícites lligades a la corrupció internacional”.
Sobre aquest afer, Martin Blas, cap d’Assumptes Interns del Cuerpo Nacional de Policia, (l’equivalent del nostre IGS), la policia de les policies, afirma: “l’aspecte més seriós de tota la xarxa de la corrupció policial de l’època del ministre Fernández Díaz (Ministre de l’Interior del Govern del Partit Popular de Rajoy. NDLR) és el del Ministerio de Interior i el Ministeri Públic per tal d’impedir el desenvolupament de la investigació. Els més alts nivells de l’executiu han intentat sense vergonya, quasi públicament, obstaculitzar l’acció de la justícia”.
Elpidio José Silva, el primer jutge a Espanya a posar un banquer a la presó i un dels especialistes dels casos de corrupció a Espanya, indica el 21 d’octubre: “El Partit Popular és presentat com una organització criminal pels jutges que instrueixen els afers de corrupció”.
Aquesta “organització criminal” del Partit Popular que està actualment al poder s’ha servit dels poders a la justícia per frenar els casos en curs. A més a més de les pressions sobre els jutges i sobre els policies, el Partit Popular ha intentat destruir proves de la corrupció.
El 14 de novembre de 2017, el diari Público aporta les proves que el comissari José Luis Oliveira, actual cap d’Informació General espanyol, excap de la Unitat Antifrau, ha mentit d’ençà de la seva declaració davant el congrés dels diputats. “Oliveira ha maniobrat per intentar reduir o fer desaparèixer les proves de corrupció del Partit Popular. (…) Ha jugat un paper en l’Operació Catalunya que intentava enfangar en afers els líders catalans. Una manipulació conduïda amb el comissari Villarejo”, avui dia a la presó per altres casos de corrupció i d’escoltes il·legals, segons indica el diari.
El mateix José Luis Oliveira havia bloquejat la transmissió a la policia catalana dels Mossos d’Esquadra d’informacions que concernien al gihadisme, i al mateix temps les alertes de la CIA i d’altres agències d’informació internacionals que havien indicat que Barcelona era un dels blancs considerats pels grups terroristes.
El Partit Popular, a més a més, ha intentat destruir fins a 35 vegades i finalment aconseguir-ho, el disc dur de l’ordinador de Bárcenas, l’extresorer del PP, abans que la policia no se’n fes càrrec. Bárcenas tenia la comptabilitat paral·lela del PP, la Caixa B, una caixa negra l’existència de la qual va ser provada en el procés Gürtel. Aquestes operacions de destrucció li valen al Partit Popular -sent ell mateix demandat- un primer lloc a Espanya i potser a Europa per destrucció de proves.
El tribunal de València va cremar a primers de desembre, la setmana que s’havia d’iniciar el procés del cas Taula, un dels altres casos del PP a la comunitat de València.
El juliol del 2017, una quantitat de dossiers relatius al cas Púnica, un altre afer de corrupció del Partit Popular, era destruït. Es tractava de les notificacions de convenis i de tots els elements del seu atorgament a la comunitat de Madrid dirigida per Cristina Cifuentes (PP). La destrucció dels documents necessaris a la instrucció hauria durat algunes setmanes.
Els documents i el disc dur, no són pas els únics que desapareixen en el marc dels 75 afers de corrupció en els quals està implicat el Partit Popular. Les persones lligades al procés desapareixen igualment.
Els morts de la corrupció: en un nombre de dotze abans de novembre, dels quals dos han mort després del juliol del 2017
Miguel Blesa s’hauria disparat un tret al pit, abans d’ensorrar-se, ha conclòs l’autòpsia feta pública el 20 de juliol. Miguel Blesa, antic president de la caixa regional Caja Madrid, havia estat condemnat a sis anys de presó en el marc de les targetes de crèdit “black” ofertes a més de 60 dirigents de l’organisme bancari a fi de cobrir les seves despeses personals. Caja Madrid, esdevinguda Bankia, havia estat reflotada el 2012 amb més de 20.000.000 milions d’euros del tresor públic pel govern conduït pel Partit Popular, mentre un gran nombre de petits estalviadors havien quedat arruïnats.
Francisco José Yañez Román, membre del PP, amic personal de Luís Bárcenas, l’ex-tresorer del PP, i pare de l’home de palla que va permetre Bárcenas d’obrir comptes a Suïssa, és mort per raó desconeguda alguns dies abans de ser interrogat pels jutges sobre els 10 milions d’euros desapareguts del compte de Bárcenas.
El 2015, l’esposa del senador del PP Tomás Burgos i portaveu del PP al Senat, Maria del Mar Rodríguez Alonso, investigada per malversació de fons públics, es va suïcidar en un hotel.
Un any més tard, Rita Barberà és trobada morta al seu hotel a causa d’una crisi cardíaca. Era alcaldessa de la ciutat de València, epicentre d’un escàndol de corrupció sobre els fons públics; havia de donar el seu testimoni davant la justícia.
També mor Francisco Sánchez Arran, conseller d’Iberia, electe municipal del PP, investigat pel cas Gürtel.
Mor també, però als 86 anys, l’agost del 2015, l’emprenedor José Martínez Nuñez, investigat també pel cas Gürtel.
El cos del periodista i responsable del Partit Popular, Isidro Cuberos, de 58 anys, amic de l’exministre de treball Javier Arenas, ha estat trobat en una fossa, sense vida, al costat de la seva moto, l’octubre del 2015. Membre del PP d’Andalusia, estava sent investigat pel cas Gürtel.
Mor també l’arquitecte Leopoldo Gómez, home de confiança de Jesús Sepúlveda, exmarit de la ministra Ana Mato, un dels homes més al corrent dels convenis públics de la comunitat de Madrid, investigat pel cas Gürtel, mor abans de ser interrogat pel jutge.
Suïcidi del rocambolesc Juan Pérez Mora, que s’havia fet passar per un fals jutge a fi d’enganyar el cervell del cas Gürtel, Fernando Correa. Ha estat trobat mort després que el seu joc hagués estat descobert.
El segon jutge del cas Gürtel, Antonio Pedreira, autor de les principals inculpacions en aquest dossier explosiu, ha mort al final de 36 mesos de convalescència després d’un accident cardiovascular. Havia reprès el cas després que el seu predecessor, el cèlebre jutge Baltasar Garzón, en va ser apartat per motius força curiosos.
Álvaro Lapuerta, extresorer del PP, entrà en un coma irreversible després d’haver caigut accidentalment a casa seva. Era una peça fonamental per a la instrucció del cas Gürtel pel qual estava sent investigat. No podrà hi comparèixer degut al seu estat de salut.
Tomás Villanueva, ex-president del PP de la comunitat de Castella i Lleó, mor el 2 d’octubre del 2017. Implicat en el cas de corrupció del parc eòlic, Tomás Villanueva ha mort a casa seva. Havia de ser interrogat el 18 d’octubre sobre les comissions il·legals. També estava implicat en el cas de La Perla Negra per compres presumiblement fraudulentes a Valladolid i havia d’ésser interrogat per aquest assumpte al novembre.
La corrupció política a Espanya, 45.000 milions per any, 900 responsables polítics del PP perseguits…
Espanya ha viscut en el transcurs del darrer any un dels processos més grans de corrupció que ha tocat un partit polític a Europa, el primer finestró del cas Gurtel, amb no menys de 74 persones al banc dels acusats entre els quals un exministre de Rajoy, dos extresorers del Partit Popular, una multitud d’electes del PP… El cost estimat d’aquest cas per l’Estat espanyol és al voltant de 120 milions d’euros entre el 2000 i el 2008.
Aquest 17 de novembre, s’ha acabat la primera etapa d’aquest cas Gürtel per la qual Mariano Rajoy ha estat citat a declarar junt amb altres el darrer juliol. Aquest procés, que ha durat més d’un any després de set d’instrucció, ha confirmat el pagament del 3 al 4% al Partit Popular del total dels contractes públics per part de les empreses beneficiàries dels conractes en qüestió. S’ha confirmat igualment l’existència d’una caixa negra, la caixa B, del Partit Popular, alimentada pels afavorits que finançaven les campanyes del partit i alguns dels seus responsables, un dels primers, Mariano Rajoy. El seu nom apareix en efecte en el carnet de notes de Bárcenas, l’extresorer del PP que tenia una comptabilitat paral·lela.
Però aquest enorme procés no és més que un d’entre els 75 casos de corrupció del Partit Popular tractats o en curs d’instrucció per part de la justícia espanyola, frenat entre altres pel poder governant. Prop de 900 responsables polítics del Partit Popular són perseguits per casos de corrupció. El cost anual d’això s’estima en 45.000 milions d’euros l’any per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), volums confirmats per l’ONG Transparency International que situa d’ara en endavant Espanya com el país més corrupte d’Europa després d’Itàlia.
El cost de la corrupció política —essencialment deguda al PP— s’ha estimat que representa el 4’5% del PIB espanyol. El cost de la Màfia a Itàlia s’ha estimat entre l’1% i el 16% del PIB italià, seguint aquest tipus de comptabilitat. El volum desfalcat a Espanya par “l’organització criminal” citada s’inscriu perfectament dins d’aquesta forquilla.
Una part de la corrupció espanyola està lligada a l’atribució i al desfalc dels fons europeus. Això explica que Brussel·les hagi demanat comptes. En efecte, l’Oficina Europea de Lluita Antifrau (OLAF) ha demanat al Tribunal nacional espanyol informacions sobre un possible desfalc dels fons europeus (El País del 3 de novembre). La demanda és sobre els contractes públics de la comunitat autònoma de Madrid la qual era objecte d’una instrucció dins del marc del cas Púnica. La demanda de l’OLAF és sobre l’atribució el 2006 de convenis públics per l’Institut Imade, una antena de la comunitat madrilenya, sospitosa d’haver alimentat a través d’una societat intermediària, la caixa negra, la famosa “Caixa B” del Partit Popular.
Però aquest no és pas l’únic dossier del desfalc dels fons europeus a Espanya que sospita l’OLAF, que ha fet també peticions al voltant del que concerneix a la utilització dels fons europeus en l’afer Acuamed. Aquesta empresa pública especialitzada en la gestió i la distribució de l’aigua i lligada al govern del Partit Popular, pilotava nombrosos treballs públics. Treballs finançats per Europa per més de 821 milions d’euros entre el 2000 i el 2013. Un d’aquests concerneix al projecte de dessalació Bajo Almanzaro a Andalusia, cosa que hauria generat, segons el jutge d’instrucció, una compensació induïda de 40 milions d’euros, i que implica alts funcionaris del ministeri d’Agricultura espanyol. Aquest projecte ha obtingut 22,7 milions d’euros del fons Feder.
Totes aquestes informacions són sobre l’opinió pública espanyola. El baròmetre sobre les preocupacions espanyoles indicaven entre altres al setembre que la corrupció se situava aleshores al segon lloc de les seves preocupacions després de l’atur. La independència de Catalunya no arribava aleshores al cinquè lloc de les preocupacions. Cosa que era bastant lògica; l’aportació de Catalunya a l’Estat central és estimat en 16.000 milions d’euros nets per any, o sigui, tres vegades menys que el cost de la corrupció.
Què fa Europa?
La qüestió doncs és saber per què Europa dóna suport al règim corrupte de Madrid i al seu capitost Mariano Rajoy. Es pot comprendre la inquietud lligada a la demanda d’independència de Catalunya i el rebuig d’admetre aquesta voluntat d’independència dels catalans. Però no es pot pas comprendre el ple suport a un partit corromput fins a aquest nivell.
La idea donada fins avui per Europa, per la seva lògica de no intervenció, és que l’objectiu d’Europa és sostenir els règims corruptes i per tant construir una Europa de la corrupció. Aquesta no és pas la idea que podrien tenir els ciutadans europeus. Intentar construir una Europa sense els seus ciutadans ratlla la utopia. Això fa pensar que Europa, la idea mateixa d’Europa, és a punt de morir lentament entre Madrid i Barcelona.
Heus aquí llocs amb articles recents de diaris espanyols aclarint sobre els nivells i els casos de corrupció a Espanya, amagats curiosament pels mitjans francesos. Una part d’aquests articles es poden trobar en síntesi en l’emplaçament de La Semaine du Roussillon.
http://www.huffingtonpost.es/2016/12/09/coste-corrupcion-espana_n_13532158.html
http://www.eldiario.es/zonacritica/corrupcion-endemica-Partido-Popular-desalojen_6_634896541.html
http://www.casos-aislados.com/Caso-por-partido.php?Partido=PP
https://elpais.com/economia/2017/11/01/actualidad/1509564700_977317.html
http://cadenaser.com/ser/2017/11/07/tribunales/1510069965_410843.html
https://politica.elpais.com/politica/2017/10/30/actualidad/1509383749_882560.html
http://www.publico.es/politica/corrupcion-pp-lezo-marido-cospedal-pujol.html
