Finalment, tot sembla indicar que els partits polítics independentistes es presentaran a les eleccions convocades per Mariano Rajoy en aplicació de l’article 155, en llistes separades. Tanmateix, no es descarta que comparteixin algunes demandes tals com la llibertat dels presos polítics, la retirada de les forces d’ocupació policials i el restabliment de les institucions d’autogovern intervingudes. Quant al desplegament de la República Catalana, després de la votació del 27-O, que va ser la causa immediata de la reacció espanyola, i que haurà de comportar l’inici del procés constituent, és un tema que ja han advertit els espanyols que no toleraran. Una advertència que toparà amb una resistència popular cada cop més organitzada en els Comitès de Defensa de la República, que ja van demostrar en la Vaga General passada, la seva força, com bé es recordarà. Davant d’aquest escenari, i sense oblidar, naturalment, el context internacional, particularment, l’europeu, com s’estan preparant les diferents formacions independentistes, un cop confirmada la incapacitat o simplement la negativa a crear una candidatura unitària, per encarar aquests comicis?
Cal tenir en compte que, en funció del resultat, es podria donar un escenari surrealista, on un independentista optés a la Presidència de la Generalitat, gràcies a un procés electoral considerat il·legítim i que deixés un President de la Generalitat, considerat per molts catalans i catalanes com l’únic legítim, en una situació delicada, en un altre país i amb el risc de ser extraditat si finalment la justícia espanyola, amb la col.laboració de la seva diplomàcia i vés a saber qui més, aconsegueixen aquest propòsit.
ERC, la primera en tirar pel dret
Sense cap mena de dubte, ha estat Esquerra la primera de les formacions independentistes que va decidir tirar pel dret, i engegar el seu procés d’elecció de candidats amb la intenció de presentar-se en solitari, si bé amb el suport de determinades forces minoritàries com són MES, Avancem, Demòcrates per Catalunya i independents. A ningú no se li escapa que la seva llista anirà encapçalada pel seu màxim dirigent, Oriol Junqueras, avui empresonat, i per alguns dels seus companys també en mans de l’estat espanyol. Aquesta decisió de no continuar amb l’experiència de Junts pel Sí, ve reforçada per les enquestes que de forma regular es coneixen i que li donen un ampli suport electoral, que arriba a triplicar, en alguns casos, els des seus antics companys de candidatura del PDeCAT. Hi ha, doncs, un clar optimisme que lògicament s’amaga ateses les condicions que es viuen després de l’aplicació del 155 i de l’existència dels presos polítics. El partit, en el seu moment, va declarar que només participaria en una llista unitària, si realment ho fos, d’unitari, fet que implicava la participació en ella de la CUP i fins i tot d’altres sectors propers als Comuns, que s’hi han distanciat per l’equidistància d’aquests entre la DUI i el 155, fet que ho troben del tot intolerable. I és que ERC vol tallar de socarrel qualsevol fuita de vots per part d’electors d’esquerres que veuen en la CUP una proposta més seductora que una Esquerra que sovint s’ha de mossegar la llengua, per no dir penjaments dels seus “socis” del PDeCAT a JXSí, que de forma regular cauen en processos judicials sovint per casos de corrupció.
La CUP també es presenta
Malgrat que incialment es va jugar amb alguna proposta de boicot a aquests comicis convocats pe Rajoy, finalment, la CUP, en la seva assemblea del darrer cap de setmana a Granollers, ha aprovat també concórrer amb una llista pròpia, de ruptura contra la legislació espanyola i lògicament, per la llibertat dels presos. Una llista que intentarà comptar amb algunes de les cares visibles dels sectors dels comuns més compromesos amb el desplegament de la República. Cal tenir en compte que molts enquestats relacionen l’auge ja esmentat dels CDR, amb la pròpia CUP, de manera que s’assenyala un enfortiment en la ciutadania del suport als anti-capitalistes, si més en aquests darrers dies.
En les darreres hores, s’ha difòs que qui encapçalaria la llista seria el ja diputat Carles Riera. Una persona que ja a la Crida per a la Solidaritat en defensa de la llengua i la nació catalanes, va tenir un important protagonisme, colze a colze amb ni més ni menys que Jordi Sànchez, avui empresonat.
No cal dir que els anti-capitalistes no volen ni sentir a parlar de la proposta de fer una llista conjunta amb el PDeCAT. Segons les seves declaracions el seu objectiu és reforçar el flanc de l’esquerra revolucionària en el marc de l’inici del procés constituent de la nova República, de manera que la nova Constitució sigui el màxim de propera als seus plantejaments ideològics.
I, finalment, Junts per Catalunya
En les darreres hores, els viatges a Brussel·les o els contactes, es multipliquen i és que sembla que, un cop constatada la impossibilitat de formar una llista unitària, el propi Carles Puigdemont, ha decidit agafar el toro per les banyes i posar fil a l’agulla a la creació d’una candidatura que aplegaria molts independents i on el PDeCAT tindria un paper modest, però vital, atès que li proporcionaria accés als espais televisius i a les subvencions post-electorals. Una llista que també comptaria amb alguns dels empresonats del PDeCAT i es comenta d’allò més que també estaria a punt de donar l’OK el propi Jordi Sànchez. El President, però, lògicament, seria el principal referent, i principal basa electoral. Per això la seva victòria, centrarà gran part de l’interès informatiu. Una victòria de JuntsxCatalunya, liderada per Puigdemont, seria clarament vista des de fora com una desautorització de l’aplicació del 155 i del propi Rajoy, i obrirà, es diu, noves vies al procés.
