Arran dels intents del govern espanyol de tancar diverses rèpliques del lloc web del Govern de la Generalitat sobre el Referèndum de l’1 d’octubre passat, i de les denúncies a militants de Pirates de Catalunya per haver col·laborat en la rèplica de les pàgines del referèndum, Pirates de Catalunya va decidir posar en mans de la justícia europea aquests fets, ja que es tractaven d’atacs flagrants contra la llibertat d’expressió —un dels drets fonamentals de la UE— i la defensa de la neutralitat de la xarxa.
La denúncia als tribunals europeus està encapçalada per Josep Jover, advocat, encarregat de dur a terme la defensa legal dels alcaldes relacionada amb el referèndum, i va ser acceptada per la Comissió Europea el passat dia 31 d’octubre.
Ha estat possible perquè es va fonamentar en el fet que és una competència de la Unió el fet de protegir i garantir els drets de la ciutadania, així que no s’ha dirigit contra l’Estat espanyol, sinó contra la Comissió. És a dir, és un cas de Pirates de Catalunya contra la Unió Europea.
El fet d’haver-se acceptat el recurs presentat, i obert noves diligències, implica que hi haurà un nou posicionament oficial de la UE, a favor o en contra, així com l’obertura de la via del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Des de la formació pirata s’esperava una resposta negativa d’entrada, perquè la Comissió estaria acceptant un cas d’omissió de la seva responsabilitat, però s’ha obert una escletxa legal per on combatre legalment en l’àmbit europeu el comportament antidemocràtic i autoritari del Govern espanyol, expressat en ordres judicials desproporcionades i actuacions policials contra la neutralitat de la xarxa i les llibertats d’informació i d’expressió.
CHAP201702960-C-ES-AR
