La Junta de Portaveus ha acordat aquest matí que el Ple faci dijous un debat general “sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya i els seus efectes possibles“, segons la proposta que han presentat conjuntament els grups de JxSí i la CUP.
D’acord amb el Reglament, el debat es pot iniciar amb la intervenció d’un representant dels grups proposants per un temps màxim de trenta minuts perquè exposi els motius de la sol·licitud.
A continuació intervindrà, sense límit de temps, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont i, si és el cas, els membres del Govern a qui ho encomani. Tot seguit, el ple es podrà suspendre breument, i a la represa hi intervindrà un representant de cada grup parlamentari per un temps màxim de trenta minuts cadascun. Si el president i/o el Govern els responen, els representants dels grups tindran deu minuts més per a la rèplica. Si el president i/o el Govern tornessin a intervenir, obririen el darrer torn per als grups, aquest cop de cinc minuts.
Acabat el debat, els grups poden presentar propostes de resolució, que poden transaccionar. Per a aquest debat, la Junta de Portaveus ha acordat que cada grup en pugui presentar fins a tres. A l’últim, el Ple debatrà i votarà les propostes un cop represa la sessió. Les propostes s’aproven per majoria simple, és a dir, amb més vots a favor que no en contra.
“Agressió institucional”
En compareixença en roda de premsa, el portaveu de Junts pel Sí, Lluís Corominas, ha utilitzat paraules gruixudes per qualificar les mesures contingudes en l’acord del Consell de Ministres d’aplicació de l’article 155. Concretament les ha titllades d'”agressió institucional“, i també de “violència institucional“. I no s’ha quedat aquí. Considera que “Espanya està actuant com una dictadura”, que Catalunya “està ocupada des de fa setmanes” i que s’aprofita per fer “pol policial”. També que s’està “usurpant d’un Parlament escollit democràticament”, imposant la “unitat d’Espanya”, i fomentant l’odi a Catalunya. En aquest darrer sentit, ha posat els exemples de les declaracions tant de l’exministra socialista Trujillo, com de l’actual ministre d’Afers Exteriors, lògicament del PP, Dastis. Corominas ha destacat que el PP i el PSOE estan d’acord en les mesures del 155, així com Ciudadanos. I s’ha adreçat, en concret, al PSC i a Miquel Iceta, comminant-lo a que triï entre el partit o el país.
Respecte al ple del dijous, ha deixat entendre que ben probablement hi haurà una part resolutiva, del contingut de la qual a hores d’ara, lògicament, no se’n té coneixement. També ha recordat que el president o el Govern poden intervenir en qualsevol moment; i que els plens se sap quan s’inicien però que el seu final depèn del mateix ple, de manera, que no es descarta que s’allargui fins al divendres, que és quan es reuneix el Senat espanyol.
Dues iniciatives més
Corominas també ha explicat que Junts pel Sí ha proposat que demà, dimarts, es reuneixi la Comissió d’Afers Institucionals (CAI), per tal que els senadors nomenats pel Parlament de Catalunya, entre els quals hi ha José Montilla i Xavier Garcia Albiol, donin compte sobre el seu vot respecte les mesures aprovades pel govern espanyol en aplicació de l’article 155.
L’altra iniciativa és aprovar que el Parlament presenti totes aquelles iniciatives jurídiques possibles contra aquestes mesures del 155, en defensa de les funcions del Parlament, tant en l’àmbit civil, administratiu, constitucional i penal, en instàncies jurídiques catalanes, espanyoles i europees. Segons Junts pel Sí, el govern espanyol ha comès múltiples violacions legals en aquest sentit, i pot ser acusat d’usurpació de funcions, de prevaricació i d’altres faltes.
A la proclamació de la República catalana, l’Estat de dret serà el de l’Estat català. Clar no tindrem tots els elements que constitueixen un Estat. Caldrà un sosteniment ferm, actiu, permanent, pacífic i polític durant les setmanes que vindran. Són els catalans que faran visible i real la voluntat de viure a fora de la gàbia espanyola. Espanya, Europa i el món ho notaran i actuaran cada setmana més, però primer Catalunya ha de ser una persona juridíca, com tots els Estats. Per viure cal néixer.